dilluns, 30 de novembre del 2009

Territori -30Nov-

DESCRIPCIÓ
Avui, hem tornat a dur a terme l'activitat de Territori.
En aquest cas jo i l'Eva exposaven, així que hem viscut aquesta experiència d'una altra manera.
Les primeres en exposar han estat la Mar i la Núria, que ens han explicat la festa Major de Premià de Mar, en un estil al que unes companyes, la jornada passada van fer amb Badalona.
Les següents hem estat nosaltres, l'Eva i jo.
Nosaltres ho hem fet sobre el territori de Montcada i Reixac, on jo visc. L'elecció ha estat aquesta perquè hem trobat que es una població poc coneguda i amb molta història al darrere i si més no, a vegades va bé saber les teves arrels.
Tot seguit, l'Angel i el Pere ens han explicat la Cerdanya, han diversificat una mica la temàtica explicant història, turisme, detalls i això m'ha agradat.
Finalment, la Sara i la Paula ens han fet una comparació entre les festivitats històriques d'Argentona i les festivitats populars i de cara al turisme de Mataró.

REFLEXIÓ

Així com el primer dia cada grup va ser diferent, avui la majoria de grups que hem exposat han parlat sobre les festivitats, tot i així penso que amb els power points i els vídeos ha estat bastant dinàmica la sessió i m'ha semblat força interessant.
Penso que cada cop es noten menys els nervis davant el públic en alguns casos i això, òbviament, afavoreix la nota dels professors i dels companys.
Per això, cal preparar-se bé les exposicions i no deixar-les per l'últim moment.
Malgrat això, personalment crec que al ser nomès mig grup davant del qual exposem treu molts nervis, ja que entre el grup hi ha més confiança que no pas tota la classe sencera.

AMPLIACIÓ

Aquí podem observar la grabació de l'exposició que la meva companya Eva i jo hem realitzat com ja s'ha fet esment amb anterioritat, així us podeu fer una idea de que es tracta la jornada d'exposicions de Territori.





dissabte, 28 de novembre del 2009

El paper dels ordinadors




En l'actualitat, la implantació d'ordinadors a l'aula ha fet saltar les alarmes de molts centres, AMPAS i professors mateixos, ja que l'ús de les TIC a l'aula és un fet innovador i com tot el que és nou: dóna por.
Tot i això, han estat molts els entesos, entre ells Charles Crook, els que han esmentat una possible metodologia positiva i una sèrie de formats que introdueixen els ordinadors a l'aula d'una forma especial, única i divertida, que proporciona a l'alumnat dinamisme alhora que coneixements.

Per tant, a partir de les metàfores de Crook i de la classe de Gestió de la Informació i TIC, explicaré cadascuna de les metàfores i les associaré amb els programes que hem executat a l'aula, per tenir-los com exemple de cadascun dels punts.




Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


És a dir, l'ordinador guia al nen en el procès d'aprenentatge, l'orienta.
Són programes de assaig - errors, que normalment només tenen una resposta correcte, per tant, és l'alumne qui ha d'escollir la possible solució, si s'equivoca el programa no el deixarà avançar de plataforma, sinó que ho haurà de tornar a començar.
Aquest programes són d'utilitat en la jornada prèvia a un examen o en una prova per comprovar el nivell d'aprenentatge que s'ha assolit.
Un exemple d'ordinador com a tutor seria el programa zona Clic.






Metàfora de la construcció: ordinador com a alumne


Aquesta metàfora explica que és el propi alumne qui controla les ordres que l'ordinador rep i no a l'inrevés.
Aquest aprenentatge facilitat l'activitat i el nivell de l'alumne, així com el ritme.
L'alumne ha de veure, observar, equivocar-se i aquesta és la utilitat més destacada dels programes que tenen aquesta metàfora com a tutorial, ja que ajuden a desenvolupar el coneixement del nen, així com el seu esperit crític i d'autosuperació.
Un exemple d'aquest tipus seria el WinLogo


Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador


Aquest sistema és semblant a l'anterior, tot i que se li otorga al nen menys llibertat que si fa controla totalment l'ordinador.
El tutorial que rep aquest nom simula algunes escenes i deixa al nen que s'estimuli i actuï en funció de les escenes donades, les respostes tenen un límit, normalment no són ni una ni dos, però sempre s'arriba a el ''tope''.
Els programes que faciliten aquesta metàfora no són més que simulacions fetes el més real possible dintre del marge.
Facilita a l'alumnat la capacitat d'associació i de pràctica envers una temàtica així com la simulació de la mateixa.

N'és un exemple de simulador: Crayon Physics Deluxe





Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina


Aquesta pràctica és la més estesa, ja que en l'actualitat gairebé tothom té un ordinador per l'ús diàri i a l'escola cada cop s'encomana a més i més cursos.
Per això es recomana l'ús de les TIC i sobretot de l'ordinador des de ben petits, ja que això ajuda a l'infant a gestionar la informació i a comunicar-se.
A més, facilita un complement importantíssim en l'experiència de cadascú i ens dóna més eines de les que tenim en un altre tipus de suport que no sigui digital.
Tot i això no les substitueix pas, però ens facilita les feines més monòtones i rutinàries, ajudant-nos a dedicar més temps a les possibles reflexions d'aquelles activitats.
Un exemple d'aquest tipus seria: El microsoft office, cadascun dels seus programes ens facilita una feina de caire monòton.




Val a dir que la informació s'ha extret del llibre Ordenadores y aprendizaje colaborativo de Charles Crook i que podem trobar a Internet, a través del google books i podreu entrar clicant aquí.

COED -27NOV-

DESCRPCIÓ

Divendres hem iniciat la classe de Comunicació oral, escrita i digital, com és costum darrerament, amb les recitacions de quinze persones més.
Aquesta sessió ha estat ben diversa, ja que hem pogut escoltar diferents poesies, fragments de llibres, rondalles i contes.
Poc a poc és nota que les persones que reciten prenen consciència i intenten no cometre les mateixes errades que vam cometre aquelles persones que vàrem recitar els primers dies.
També cal dir que la gent surt amb menys nervis i procurant gesticular amb claredat.

Tot seguit hem iniciat la jornada de debats un altre cop, en aquest cas el primer grup ha parlat sobre l'educació actual, per una banda, ja que aquesta era defensada per un grup, i l'educació tradicional, que era defensada per l'altre.
Aquest grup ha seguit un dinamisme poc usual, ja que tancaven la majoria d'intervencions llençant una pregunta a l'altre grup i al públic per fer pensar, aquesta qüestió donava peu a una intervenció - resposta de l'altre grup i creava entre el públic un cert debat.
Aquest aspecte m'ha agradat i penso que seria bo aplicar-ho al nostre debat.

D'altra banda, l'altre grup ha introduït un tema semblant però que alhora derivava en un altre conclusió.
El tema del segon grup era l'autoritat a l'aula, un grup defensava l'autoritat que regia el mestre d'abans, rectitud i disciplina constants, l'altre defensava més dinamisme, comunicació amb l'alumne i explicació de les situacions.
També m'ha semblat interessat el tema escollit i importants les seves intervencions al debat.

REFLEXIÓ

La jornada de Debats, al ser més llarga que la primera sessió, que només va tenir un sol debat, m'ha semblat també més elaborada, ja que les presentacions de power point contenien, en el primer grup sobretot, gran quantitat d'informació per aportar a la generació de debat entre el públic i els qui debatien mateixos.
M'ha semblat que a poc a poc, cada cop surt millor i espero que sigui així, ja que el meu grup i jo el tenim la setmana que ve.
El tema d'ambdós debats també l'he vist força interessant i tot i que al principi s'assemblaven una mica, finalment han derivat cap a dues temàtiques molt diferents i que englobaven altres temes a dins.
Així doncs, trobo que el divendres ha estat extens i profitós en aquest sentit, ja que les exposicions i els debats, trobo, han estat de profit per a tots.




Territori -21NOV-

DESCRIPCIÓ

Aquest dilluns ha estat el primer que l'activitat de ''Territori'' s'ha dut a terme.
Aquesta activitat consisteix en explicar característiques de qualsevol tipus d'un indret, usant suport digital, ja que es valora dins la matèria de Comunicació oral, escrita i digital i Gestió de la informació i TIC, és a dir, dins del mòdul de Processos i Contextos Educatius II.
Els meus companys han creat format diferents per a realitzar aquesta activitat, una de les parelles ha emprat el sistema de preguntes-respostes per anar desxifrant la història de Menorca, aquests eren el Macià i la Laura.
Els següents en exposar han estat el Marc i l'Edu, els quals ho han fet basant-se en un anunci publicitàri del Baix Llobregat i a partir d'aquest han continuat explicant la bellessa d'aquest territori.
Desprès, l'Ailén i la Laura Millán ens han explicat les festes més tradicionals de Badalona, que són al maig.
Finalment, el torn ha caigut damunt les dues Annes, l'Anna Llongueras i l'Anna Español, elles han utilitzat un power point a mode de índex, a més també han introduït un vídeo que parlava sobre el teatre a Sant Andreu del Palomar, municipi que elles havien escollit com a temàtica.

Val a dir, que la classe estava dividida en els dos grups habituals, A i B, i cadascú de nosaltres havia d'avaluar  la activitat de Territori al seu grup, per això ha estat no molt llarga aquesta activitat.

REFLEXIÓ

La activitat que se'ns descriu m'ha semblat força interessant i peculiar en tots els cassos que avui han exposat.
M'ha sobtat veure formats diferents a l'hora de la explicació i això m'ha provocat interès i ganes de saber com ho havien fet.
Tots els que han exposat avui penso que han fet una bona feina i han estat ben originals, així doncs el resultat d'aquesta primera intervenció és positiva, tot i que la setmana que ve exposo jo i la meva companya Eva, així que espero que hem vagi com algun d'aquest grups.
També m'ha semblat interessant que la majoria han durat els 7 minuts reglamentàris i no s'han sortit molt del temps establert, això és un aspecte que cal tenir en compte per aplicar-m'ho personalment.
Així doncs, pensant m'he preguntat quin valor tindria la valoració que nosaltres fem als companys, ja que un dels professors que avaluen la activitat ens ha explicat que el dossier amb les valoracions l'entregarem i ells avaluaran les nostres avaluacions, per saber en quins aspectes ens hem fixat i en què ens hem basat per puntuar-los amb una determinada nota, però m'agradaria saber si la nota que nosaltres posem repercuteix en els que han estat avaluats.

AMPLIACIÓ



Com ampliació d'aquesta activitat pujaré un fragment del llibre La llengua oral a l'escola: Deu experiències didàctiques de Juli Palou i que podem trobar al clicant aquí en la biblioteca de Google.

divendres, 27 de novembre del 2009

Crònica Periodística

Avui, divendres 27 de novembre, ha tingut lloc el Concert de Santa Cecília a la Universitat Ramón Llull, en la facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna.
Els alumnes de Tercer curs de magisteri, sobretot l'alumnat del grup especialitzat en música ens han ofert un gran concert com a cloenda dels seus estudis i la finalització de la carrera.
Han començat amb un minut i mig de silenci i tot seguit amb l'ajut de una gran quantitat d'instruments, entre ells flautes, bateria, piano i l'ajut de les mans ha iniciat el concert sonor que ens ha emocionat a tots.
Durant el concert els més grans han donat pas a petites intervencions de la resta dels cursos.
Una noia de primer ha cantat la cançó no hay un héroe como tú que surt a la película Hércules, de disney.
A partir d'aquesta cançó que ha deixat bocabadats a tot el públic present, la participació dels asistents ha estat continua, ajudaven picants de mans, cantans les cançons populars i alguns fins i tot ballant.
Finalment, els propis alumnes han portat l'orquestra duent a terme unes boniques melodies que han fet moure's fins i tot a professors que estaven com a públic.
L'últim aconteixement tenia com a fons un llarg power point de fotos de tots els alumnes de la promoció de tercer que quan apareixien a la pantalla del projector es feien notar amb crits i xiulades.
La velada ha estat magnífica per ambdues parts, els artistes han fet un gran paper i el públic ha disfrutat d'allò més.
Aquí us deixo un vídeo per a que us imagineu una miqueta més el gran aconteixement que ha tingut lloc a l'auditori de Blanquerna.


dimecres, 25 de novembre del 2009

Google Cercador

Aquest servei és un dels més utilitzats per la gent que sovinteja Internet.
La seva utilitat consisteix en cercar webs i portals d'internet amb només teclejar una paraula que faci referència a la pàgina esmentada.
Com expliquem a la presentació, existeixen molts més usos que aquest esmentat, tot i que sigui el més comú.
Podem trobar dins de Google Cercador un apartat de búsqueda intensiva, on redueix el nombre d'entrades si introduïm la paraula clau, el format de l'arxiu que volem trobar, la data de publicació, el autor, el lloc on s'ha publicat, i d'altra informació més específica, per tal d'aconseguir la informació exacta que busquem.


GoogleCercador
View more presentations or Upload your own.






I desprès...

Desprès de la Setmana d'activitats extraordinàries, les hem comentades en el primer dia de seminari desprès d'aquestes.
Tot i comentar una mica per sobre les sis activitats que havíem de fer, ens hem centrat en la activitat tres. Aquesta consistia en acompanyar a un alumne de tercer a la seva escola de pràctiques, que ens expliquès el que feia i el rol de l'escola.
Pel que he pogut observar, no a tothom els han fet una jornada tan completa con la que jo vaig tenir, ja que tal i com vaig explicar en l'entrada que duu com a nom ''Escola NAUSICA''.
La noia que hem va dur de pràctiques a la seva escola sí que hem va explicar el funcionament i el tarannà de l'escola igual que el format acadèmic de la mateixa. També ens va mostrar les instalacions i l'edifici que formava l'escola així com la didàctica d'algunes de les classes en les quals ens van deixar entrar.
Aquesta experiència per a mi tan positiva mitjatçant el tutor, ens va fer puntuarla. La mitja d'aquesta va arribar al notable, tot i que val a dir que perquè alguns dels alumnes havíen experimentat situacions negatives en les seves sortides amb companys de tercer.
El tutor ens va explicar que aquestes activitats servien per visualitzar millor la professió de mestre.
Desprès de puntuar la activitat cadascú a explicat la seva pròpia experiència i així hem pogut comprendre el perquè de la seva puntuació i de pas saber què han fet en el dia de pràctica i com ho han viscut.
Tant el seminari d'avui, com l'experiència de la jornada d'activitats extraordinaries m'ha semblat d'allò més interesant.

divendres, 20 de novembre del 2009

Escola SADAKO



La visita a l'Escola Sadako s'ha iniciat amb una visita per les instal·lacions del centre. En aquesta ens han ensenyat les diferents aules, els patis, el menjador i per últim la biblioteca, a on ens han explicat el projecte pedagògic i psicològic que duen al centre.
Tenen dues línies escolars i per evitar grups cada dos anys es barrejen els alumnes dels mateixos cursos, això els provoca que se socialitzin més i es tornin alumnes socialitzadors en els seus entorns.
L'escola té classes des de P-3 fins a 4art de la ESO, aquest ensenyament no s'allarga fins a Batxillerat, ja que és una etapa molt individual a on els nois i noies necessiten acabar de desenvolupar-se com a persones per aconseguir escollir el millor per a cadascun d'ells.
Des de l'escola tenen en compte que un 90% dels nois que acaben l'ESO volen fer Batxillerat i per això l'ensenyament que se'ls imparteix és molt individual i per tant, sempre se'ls acompanya per tal d'aconseguir que tinguin el màxim éxit escolar possible.
L'escola té sobre uns 700 alumnes i imparteixen classe al voltant de 60 professors; a més el centre desenvolupa una filosofia diferent a la que fan la majoria de centres, aquesta s'anomena Filosofia 3.18, rep aquest nom perquè és una filosofia que va des dels 3 anys fins als 18,  i que fomenta l'estat crític de l'alumne i del professor, tot i que a la Sadako només s'arriba fins al 16 anys.
En les classes on s'imparteix aquesta filosofia com a matèria els alumnes treballen a partir d'una motivació, un text, etc., la comenten i debateixen qüestions, aquesta classe fomenta la participació, el respecte, l'argumentació, així com l'ampliació de coneixements.
Una altra peculiaritat del centre que m'ha cridat molt l'atenció ha estat l'assignatura d'Educació Emocional, aquesta només s'imparteix a 4rt i 6è de primària i 2n d'ESO.
El seu objectiu és aconseguir traslladar a les paraules tot tipus de sentiments i per tant adquirir vocabulari sobre les emocions i així siguem capaços de gestionar-les.
En aquesta classe s'hi trobem el tutor o tutora del curs i el psicopedagog/a del centre.
Val a dir, que les classes juntes només estan menys del 50% de les estones de classe, la resta són classes de grups més reduïts.
Un altre aspecte important que el centre duu a terme és el de l'apadrinament de nens més grans de l'etapa de primària, als més petits de la mateixa. En aquesta relació s'ajuda a millorar la lectura, a memoritzar textos, presentar noves activitats, etc., aquesta activitat és voluntària, tot i així tots els nens la volen fer.
Trobo que això fomenta el companyerisme i l'ajuda al prògim i també socialitza als companys que participen en aquesta interacció.

La segona part de la visita ha estat més pràctica, ja que ens han deixat asistir en directe a dues classes, la primera que jo he escollit ha estat el desdoblament de lectura.
En aquesta les classes es divideixen en tres grups, intentant agrupar als alumnes per nivell de lectura, cadascun d'aquest grups treballen de forma diferent la lectura.
M'ha sobtat les diferències que poden haber d'un grup a un altre.
El grup A (per denominar-lo d'alguna forma) llegia, com la resta dels grups, els pasturets, però aquests d'una forma desimbolta, la professora només interrumpia la lectura per aclarir conceptes determinats que no hagèssin quedat gaire clars.
El grup B ( per posar-li un nom) tenia tots els alumnes aseguts al terra, en canvi la professora estava en una cadira i corregia quan un dels alumnes parlava malament i se seguia amb la lectura, val a dir que aquest grup tenia un nivell mig de lectura.
El grup C ( per continuar la progressió) tenien una professora molt dinàmica que feia que els nens prestesin atenció a l'aula, era molt teatral, felicitava als nens sovint per la seva lectura i rellegia el fragment per tal de que quedès clar allò que s'havia llegit, la lectura dels nens era deficient, tot i això l'esforç era molt superior a la resta de grups, ja que la professora també s'implicava més que les altres.
Una altra classe que pertanyia a un curs més petit, és a dir, de primer de primària, treballaven com passar de lletra de pal a la lligada, per poder avançar en la lectura, per finalitzar la classe jugaven al penjat, així treballar la memòria i les lletres de pas.

En la segona classe jo he anat a la que s'impartia Educació Emocional, en aquesta s'ha donat en tot moment un clima de relaxació amb música tranquil·litzadora de fons, també tenia un semàfor que m'ha cridat molt l'atenció, penjat a la pissarra.
En un primer moment, la professora els recomana tancar els ulls, alguns els tanquen i d'altres encara els mantenen oberts, però de mica en mica tothom els acaba tancant, amb una posició de relaxació, la professora va explicant que es troben en mig de la natura i tots s'acaben relaxant.
Desprès d'aquesta relaxació, parlen de les emocions i entre els alumnes i guiat per la psicopedagoga treuen conclusions, esmenten tècniques de com regular-les.
El semàfor serveix per agrupar les emocions, el color vermell serveix per a indicar que sentim aquell sentiment, el color taronja singnifica la canalització del mateix i per últim el verd serveix per a mostrar aquell sentiment, és a dir, seria la resposta que fem al sentiment, en el cas positiu hauriem de parlar amb aquell que fa coses que ens molesta, etc., sense l'ús de violència ni res.
Com a conclusió jo he extret que aquesta escola és un bon exemple de l'escola del futur, ja que és important esmentar que els alumnes fan més hores de les estipulades de les matèries de llengua castellana, catalana i anglesa, així com matemàtiques, això desenvolupa a l'alumne al màxim i l'incentiva.
També penso que el projecte pedagògic és molt novedós i que cada cert període es renoven coses, això és molt important per seguir al dia de l'educació i no quedar-se clavat al segle passat.
És una bona escola, és concertada i pel que he pogut observar és d'una classe mitjana-alta, ja que no he vist cap alumne emigrant i dóna la sensació de ser-ho pel conjunt d'instal·lacions i el tracte personal.
Ha estat una gran experiència que m'ha donat la certessa que estic estudiant el que m'agrada.

dijous, 19 de novembre del 2009

Jornada a la Masia del Barça



La Masia del Barça està situada al costat de l'Estadi del Camp Nou.
Fins al 1979 la Masia no fou residència per als jugadors de les diferents categòries juvenils que jugaven al Barça. Per tant, la Masia com a regulador educatiu duu trenta anys formant part del patrimoni del Futbol Club Barcelona.
En l'actualitat, la Masia no és una gran residència, ja que només hi ha dos dormitoris, tot i això té aules per fomentar l'estudi.
La funció real de la mateixa consisteix en incorporar tots els nens i joves, que són jugadors dels diferents equips del Barça, a les diferents escoles que tenen un cert conveni amb el club.
La dificultat d'aquesta feina resideix, a que sovint, els nens provenen d'origens internacionals i això dificultat la seva inserció a l'escola normal, degut a que no coneixen la llengua castellana, i molt menys la catalana amb la qual s'imparteix la majoria de les classes.
A part del conveni amb les escoles, la Masia, com a centre i com a lloc, imparteix unes classes de reforç adequades per a cadascun dels nens que estan sota el seu tutelatge.
Els nens d'entre 15 fins a 18 anys dormen en alguns dormitoris que el Camp Nou disposa.
Tots els nens estan obligats a esmorzar, dinar i sopar dins la Masia, així com anar-se'n a dormir a les onze de la nit, tot i això també existeix el règim de mitja pensió per aquells nens que volen veure sovint als seus pares.

Val a dir, que el contacte de la família amb la Masia pot ser diaria o setmanal, sempre se'ls explica als pares o tutors com va el seu fill a l'escola i al futbol.
Aquesta comunicació és important, perquè els pares pasen molt de temps separats dels seus fills.
Cal esmentar també, que la Masia incideix molt en els estudis perquè es fan càrrec de que si el nen que han seleccionat no acaba sent el que es pensaba o prometia ser doncs l'han de retornar amb els seus pares, si això passa la seva educació no ha estat abandonada i pot seguir fent una vida completament normal, ja que estar en el Barça és més una experiència recordable que un exàmen per passar o no a ser professional del futbol.
També és important afegir, que aquest sistema necesita molta implicació personal de cadascú dels membres que integren l'equip directiu de la Masia, ja que per arribar a ser tots una gran família com són, cal molta dedicació i molta constància.
Així doncs, aquí us deixo l'enllàç a l'explicació de la Masia i del reportatge de Barça TV a la web del barça i si cliqueu aquí ho podreu veure.

http://www.tv3.cat/videos/203020766

dimecres, 18 de novembre del 2009

WEB 2.0

La segona conferència que ens han ofert ha estat a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor, ambdós professors de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
En un primer moment, el director del projecte Barcelona Activa, que té seu al cibernàrium, ens ha explicat el funcionament del mateix i el seu ús. El seu funcionament és senzill, ja que actua com el promotor de l'aprenentatge per les persones que ja han deixat de formar-se, tant poden ser nois o noies, com més adults o fins i tot gent gran.
El seu ús consisteix en activitats diàries que obren les seves subscripcions tots els divendres i que són totalment gratuïtes, a més de que són de curta durada, ja que així fomenten la formació, tot i tenir restringida la disponibilitat horaria.
Un cop acabada aquesta introducció s'ha donat pas a els dos periodistes citats a l'inici.
El primer que han realitzat ha estat l'explicació de la web 2.0.


Mitjançant suport digital ens han explicat que la web 2.0. tracta majorment en les reds socials, la filtració d'informació a través d'internet, la creació de blocs i d'altres pàgines web i recursos que permeten la creacions de xarxes de comunicació entre persones, no només del mateix país, sinó que aquestes xarxes poden transpassar fronteres i fins i tot donar la volta al món, ja que fins i tot han fet esment que una xarxa social com és el facebook si fos un país seria el vuitè més poblat del món, això mostra la magnitud d'aquesta web 2.0.
Tot i això, es preveu que d'aquí pocs anys sorgeixi el que es denominarà la web 3.0, aquesta serà una plataforma que derivarà de la web 2.0 i que a més tindrà un contingut d'alta qualitat i per tant, en una important base de dades i derivant-se en l'intel·ligència artificial, ja que es preveu que en uns anys un sol ordinador sigui capaç de superar amb creus el potencial d'intel·ligència de tota la humanitat.

Desprès de les aclaracions tècniques, han fet esment d'una comparació que m'ha semblat important.
Han dit que els professors teníem la mateixa importància que els periodistes, ja que han de verificar una informació per trasmetre-la; d'una banda els periodistes l'han de contrastar, verificar, redactar i exposar-la al món. Els professors i mestres per l'altra, l'han de verificar i contrastar, així com entendre-la i explicar-la.
Tot allò que, tant mestres com periodistes, transmeten és cregut amb gran facilitat i és per això que cal saber el que es diu i tenir criteri per escollir la informació que es facilita tant alumnes, com a la societat.
Aquestes dues professions tenen molta importancia perquè, a part del que ja s'ha fet esment, actualment, tothom pot informar de qualsevol cosa, verídica o no i per tant, la funció dels educadors és ensenyar des de dins, és a dir, des de l'escola, que la informació verídica és aquella que està contrastada i que per tant cal fer-ho.

Un altre punt que s'ha tractat és els canvis de l'escola, ja que aquesta com a tal va començar en l'antiguitat amb les escoles filosòfiques que es feien en les àgores de les ciutats. Amb la implantació del cristianisme, les escoles derivaren a tenir una política religiosa i per tant, seguir la doctrina del llibre sagrat, és a dir, la Biblia, tot i que les grans religions també han tingut escoles amb els respectius llibres sagrats.
Desprès les escoles derivaren en tallers gremials on s'aprenia l'ofici del mestre practicant-lo, amb la implantació de la societat burgesa i amb aquesta les noves escoles burgeses, que pretenien homogeneitzar la població per evitar diferències socials, però això derivà en l'ensenyament del treball en sèrie.
La incorporació de la dona al treball incorporà també altres canvis a l'escola, com són les escoles guarderia, ja que les dones no es podien fer càrrec del seu fill la jornada completa i l'escola va adaptar-s'hi a aquest fet.
Desprès, amb les dictadures, l'escola es va centralitzar i els alumnes van passar aprendre de forma memorística i conductista.
Per últim, i a l'actualitat, les escoles han derivat a ser més democràtiques, és a dir, tenen un aprenentatge obert i espontàni, fomenten la curiositat i faciliten la comprensió de les diverses matèries.
Aquesta metamorfosi que l'escola ha dut a terme ha alterat en tots els casos la formació del professor, en l'actualitat amb l'implant de les noves tecnologies com a ús pedagògic i de suport a l'aula, els professors tenen la responsabilitat de formar-se continuament, així com saber ensenyar plataformes de programaris i no pas programes concrets, ja que el professor ha de ser el guia de l'alumne en el seu aprenentatge.
A més, cal fer dels professors una eina indispensable i insubstituible per les màquines, ja que aquesta professió otorga, entre d'altres coses, humanitat als alumnes.

Aquesta conferència, penso, ens ha otorgat una mica més de concienciació del que és la professió de mestre, ja que, al damunt recau molta responsabilitat, com l'és la classificació i la difusió de la informació.


Escola NAUSICA


Com a tercera activitat de la setmana extraordinària hem acompanyat a una alumna de tercer curs, aquesta ens ha explicat al meu company Esteve i a mi el funcionament intern de l'escola així com la funció de les pràctiques.
Tot i que ella era especialista d'educació física, personalment l'experiència m'ha agradat moltísim, ja que encara no hi ser dins d'una aula com jo tenia pensat o previst, hem estat dins del gimnàs on els diferents cursos de l'escola feien la classe.

L'escola on he anat s'anomena Escola NAUSICA, podem localitzar-la al carrer muntaner, número 309.
Aquesta només té una línia, cosa que consisteix a tenir únicament una classe per curs, d'aquesta manera l'escola es converteix en un centre molt més proper envers els alumnes i els pares, ja que només imparteixen classe sis professors més els especialistes, això provoca que els pares coneguin a tots els professors i sovint també s'estableix la relació inversa.

Els professors també estableixen un víncle afectiu i acadèmic amb tots i cadascun dels alumnes, ja que al tenir una sola línia escolar tots els professors coneixen a tots els alumnes i a l'inrevès.
Val a dir que aquesta escola és concertada i laica, és a dir, no s'imparteix la religió a les aules.
En aquesta jornada, que per cert he trobat curta, m'ha fet adonar-me'n del tot de que el grau que he escollit és veritablement la meva vocació, degut a que als nens amb els que he tractat avui els hi agafat afecte i m'ho he passat gairebé millor que ells.

Tant com el meu company i jo hem pogut observar que als nens se'ls dóna plena autonomia, ja que des de ben petits es canvien sols a la classe i  la professora nomès els ajuda.
A més, dins de l'escola es fomenta la igualtat, ja que hem pogut veure diferents nens amb discapacitats i deficiències integrats a la classe com a un més que són.
A més, dins l'escola m'he trobat amb diverses situacions, si més no interessants, tot i això ho resumiré en tres trets característics de l'estada d'avui.

El primer d'aquests és sens dubte el mètode que el professor d'educació física impartia, ha creat unes classes amb molta dinàmica i divertides, creant jocs per treballar en equip i mecànica alhora, així com promovent la competició i superació, és un professor al que li tenen molt respecte.
Penso que aquest respecte se l'ha guanyat ell mateix, ja que és molt proper a l'alumne, té una relació especial i única amb cadascun dels nens i això afavoreix al treball en classe.

En segon lloc m'ha cridat l'atenció l'alumne en pràctiques, ja que ens ha explicat la diferència de gimnàstica i educació física, aquesta distinció resideix a que la gimnàstica és el que és realitzava anteriorment, que servia per fer exercici bàsicament, en l'actualitat la matèria que la substitueix s'anomena educació física, perquè a més de treballar la gimnàstica, inclou altres aspectes com el treball en equip, la mecànica i política de l'esport i d'altres aspecte importants pel desenvolupament físic i mental del nen.

Per últim, i lligat en part amb l'anterior punt, he trobat una professora generalista que li explicava a una alumna que gimnàstica i educació física era el mateix, tot i que la darrera era políticament correcte, en sentir-ho la noia de pràctiques he mostrat el seu desacord, aquesta professora li ha contestat que possiblement tenia raó, però llavors hi havien varies coses que s'havien de canviar, ja que el departament d'Educació no tindria cap sentit, ja que els mestres ens encarreguem d'instruir i acompanyar, i en tot cas ajudar a l'educació que els pares donen, ja que són els valors familiars els que prevalen.
Aquesta idea que ha mostrat la professora, m'ha cridat molt l'atenció i m'he sentit ''identificada'', ja que jo tinc la opinió de que els pares han d'educar els valors i la cultura al seu fill, els mestres hem d'encarregar-nos de instruir-lo per tal de que en un futur no molt llunyà tingui eines suficients per desenvolupar-se com a persona.
Finalment, a l'hora de marxar, molts dels alumnes als que hem observat com feien educació física m'han vingut acomiadar, en aquest moment m'he sentit omplerta per dins i amb ganes d'esforçar-me per arribar a ser una gran mestra, si més no una de qualitat.

dimarts, 17 de novembre del 2009

L'Aquàrium




Avui, tot just desprès d'acabar les dues conferències, hem anat cap a l'Aquàrium de Barcelona, com a activitat cultural i educativa a assabentar-nos del seu projecte educatiu orientat per nens i nenes de primària.

Aquesta visita lúdica i cultural l'hem realitzat en un grup de quatre persones, ja que així se'ns ha fet més amè i hem aconseguit més informació.

Aquest grup ha estat format per: Eva, Maria, Judit i jo, totes, en breu, farem una entrada similar a aquesta al bloc explicant els trets més interessants i motivadors de la visita.

La visita a l'Aquàrium en concret, ha estat perquè tots els membres d'aquest grup hem rememorat vells temps de primària dins del recinte, ja que totes hi hem anat d'excursió.

Per tant, i tenint com a referència això, hem volgut saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com s'adapta als nens en funció de les seves edats.

Respecte això, a la web de l'Aquàrium hi ha una referència on es detalla el contingut pedagògic a cada edat, distribuint-se en infantil, primària, secundària i/o batxillerat.

Clicant aquí, entrem al dossier d'activitats corresponent a l'etapa de Primària, on ens expliquen els tipus d'activitats que fan, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.

A més, en la nostra visita a l'Aquàrium ens han explicat que el 2010 és l'any Internacional de la Biodiversitat, i que per tant, des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que visitin l'Aquàrium de la importància del medi marí, juntament amb la seva conservació.

Una altra activitat que des de la web els propis nens poden realitzar és la de pintar diferents peixos, clicant aquí podem entrar-hi i veure la diversitat dels models.

Aquesta activitat m'ha semblat molt interessant, ja que des de l'escola i un cop concertada una visita o excursió a aquest centre, podem fomentar la curiositat dels nostres alumnes, aconsellant-los que facin aquesta activitat, que pintin un dels dibuixos amb l'ésser marí que li agradaria veure o conèixer, d'aquesta manera es fomenta l'aprenentatge, que en la excursió poden realitzar.


Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és que el professorat assisteixi a l'Aquàrium, de forma gratuïta, per tal d'incentivar al personal docent i que aquest mateix ho traspassi als seus alumnes, així com que aquest docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una excursió. Per tant, una informació que cal saber és que els dimecres és dia de jornada gratuïta pels professors.

A més, també ens han explicat que en tot moment pretenen ser un suport d'ajuda cap els professors i per això fan èmfasi en que totes les activitats poden ser modificades per tal d'adaptar-se millor al currículum escolar de cada etapa o cicle.

A mode d'exemple ens han explicat, un cop a dins, que sovint el que fan les escoles és treballar els animals marins a l'escola, abans de presentar-se a l'Aquàrium o explicar els animals mamífers i dir que aquàtics hi ha pocs, i un llarg etcètera que tenen com a culminació la visita a l'Aquàrium.

Això permet que molts dels dubtes que als alumnes els hi queden en les classes els puguin aclarir dins l'Aquàrium, a més de fomentar la seva curiositat, en aquest cas, cap al món marí.

Una altra de les coses que m'ha cridat l'atenció de l'Aquàrium ha estat que al costat de totes les peixeres hi ha un cartell vistós que identifica a tots i cadascun dels peixos que resideixen en aquella peixera, això va molt bé, tant per alumnes com professors, ja que així podem fomentar el nostre coneixement marítim llegint aquell cartell que identifica el ésser marí amb nom i característiques generals.

Finalment, recomanaria a totes les escoles i a tothom qui vulgui passar un dia agradable amb una companyia si més no, peculiar, que assisteixi a l'Aquàrium, ja que és un centre lúdic i educatiu que et permet aprendre alhora que passar-ho bé.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Som rumiants perquè...



L'Eulàlia Bosch ens ha fet una conferència a la facultat de Blanquerna. A partir de l'ús d'un power point ple de fotografies significatives i adreces web que anirè esmentant en aquest escrit m'ha deixat clars certs punts de l'àmbit educatiu, però que inclouen l'àmbit social i de pasada l'ambit polític.

Així doncs, aquí us presento una reflexió del que ha estat aquesta conferència per a mi, ja que l'he trobada importat i tot i que no cal fer-hi cap esment al bloc, m'agradaria compartir i pujar la meva reflexió particular.

Primer de tot, caldria que tots els que estem al sector educatiu, en aquell bàndol on volem ensenyar a aprendre, a garantir certs coneixements, a establir un contacte real amb la realitat que vivim, a tots aquells que ens denominem ''mestres'' o ''futurs professors'' ens caldria tenir en compte l'altre bàndol, aquell que potser no està cohesionat com a tal, i que tot i la seva expansió constant i vital per a la societat, aquells que denominem ''alumnes''.
I dic ''es denominen'' perquè actualment, la realitat educativa és molt diferent, els alumnes també ensenyen als seus professors, els alumnes participen, reciclen, esmenten i relacionen coneixements que acaben produint esquemes de coneixements més i més grans dels que el mestre en un principi havia pensat ensenyar.
Penso que ens caldria tenir-lo en compte perquè normalment el programari que se'ls ensenya ja ve predeterminat centralment, sense saber les seves inquietuds, ni el seu rendiment acadèmic com a classe, i així un llarg etcètera, que a vegades ens fa pensar en la relació educativa mestre - alumne, com a estàtica.
Aquest fet és un dels petits GRANS errors del món educatiu, ja que hem de visionar aquesta gran relació com a canviant, ja que els nens creixen, es desenvolupen i aprenen cada dia, més o menys, però cada dia, com esmenta el refrany castellà: nunca se va uno a la cama sin saber algo nuevo.

A més, una cosa que m'ha sobtat del discurs que ens ha ofert aquesta professora de filosofia, és que els nadons són els extrangers més extrangers del món.
En el moment en el que ho ha dit, he dubtat de si era certa o no aquesta afirmació, ara rellegint els apunts i reflexionant, he trobat la part del puzzle que no encaixava aquest matí.
Els nens i nenes, que són nadons o que encara són petits, no tenen experiències de la vida, és a dir, no tenen coneixement aplicables al dia a dia, això els fa vulnerables a qualsevol situació, ja que mai sabran com actuar fins que no tinguin un exemple de com fer-ho, per això igual que acollim a un inmigrant i li facilitem les eines necessàries per a que el seu desenvolupament no endarrereixi més que la resta, cal que l'acollida que fem als nens durant els seus primers anys escolars ( infantil i primària) sigui el més familiar, més cognitiu i amb prous recursos adients per a cadascun dels alumnes o dels possibles casos d'aprenentatge.

Aquest dos pilars i temes de l'educació, s'acaben juntant en un projecte comú, que té com a objectiu ubicar l'infant, arrelar-lo i fer-lo autònom a la seva manera.
Per tal d'aconseguir aquests pilars, l'Eulàlia Bosch opta per a donar-los a conèixer el seu territori, en aquest cas Barcelona, a partir de conèixer la pròpia ciutat, els infants poden ser més crítics, poden saber que els hi agrada i que no de la societat, dels carrers, de les escoles i un llarg llistat de llocs i activitats.
Aquest treball sobre la ciutat no és res més que una excusa per donar una referència als nostres petits inmigrants del món, que encara no han establert una relació directe amb aquest.
Els ajudar a saber el que volen i sobretot i més interesant perquè ho volen. També se'ns fa més fàcil ubicar l'acció educativa en el marge d'una ciutat i així aprofitar les activitats docents que aquesta ens ofereix, així com oferir als nostres alumnes minvar la seva curiositat, explorant i coneixent els diferents secrets que marquen cada ciutat.
Dins del gran territori que el terme ''ciutat'' inclou hauriem de treballar amb totes les eines que tenim a l'abast, concretament amb les arts, aquestes serveixen per crear una satisfacció tant per l'alumne com pel mestre, ambdues satisfaccions deriven en el clar objectiu: el coneixement.
Un altre aspecte important que cal dins de la ciutat és presentar l'escola com a edifici per tal de donar aixopluc a tots i cadascun dels alumnes que hi ha en ella, així com l'activitat educativa que produeix.
Per això s'ha citat a la conferència una web que inclou el mapa dels diferents barris que incorpora Barcelona, però amb una distinció a la resta, les escoles estan citades explícitament. Aquesta pàgina correspont al Any cerdà.
En la conferència s'ha establert una comparació entre els ésser humans i les vaques, animals rumiants.
El perquè d'aquesta comparació té una explicació que la farà evident, aquests animals rumien, quan tenen gana, surten d'on es troben i busquen un bon prat, no pas un de qualsevol, sinó aquell que els ofereixi la quantitat i la qualitat de pastures que necessiten, desprès les vaques tornen al seu lloc de residència, i tornen a rumiar.
A l'ésser humà li cal sortir fora, ja pot ser fora del barri, de l'escola, del centre lúdic, de la ciutat o fins i tot del país, per a coneixer, per a aprendre, per a viure, i això ja comença quan necessitem sortir de casa cap a l'escola, cap al parc, etc., sortim de casa per aprendre, viure i aplicar aquests coneixements la resta de la nostra vida, així com millorar-los, canviar-los o modificar-los en funció del nostre parer i les nostres necessitats, així doncs tenim certes similituds amb aquests animals.

Per últim, una bona metàfora que s'ha esmentat és la següent: ''Els mestres, hauriem de ser com els antics acomodadors, aquests s'encarregaven de buscar-nos el lloc més adient per a cada persona, en funció dels seus gustos, aficions, maneres de ser...més avall, més amunt, a l'esquerra, centrat... cada persona tenia un lloc al cinema adient a les seves necessitats i l'encarregat de trobar-lo era l'ACOMODADOR!
Els professors el que hem de fer és trobar el lloc de cada alumne, individualitzant aquesta tasca, igual que l'acomodador, un cop acabada aquesta llarga activitat, cal aseure's a l'última fila i observar la pel·lícula que protagonitzen els nostres alumnes, podrem riure o plorar, nomès cal que els ajudem a seguir trobant el lloc adient per residir.''


dissabte, 14 de novembre del 2009

COED -13NOV-

DESCRIPCIÓ

En la sessió de divendres de Comunicació oral, escrita i digital hem començat per la recitació, que jo vaig dur a terme la setmana pasada.
Com a la sessió passada, hi ha hagut companys que han suportat els nervis bastant bé, d'altres que no tant, però en general ho han fet bastant bé i han explicat rondalles, fragments de llibres i poemes interessants i que no s'havien repetit.

Tot seguit, tot i que havia planificats dos debats per a la sessió d'avui, no ha donat temps i nomès han pogut dur-lo a terme un grup.
Aquest grup ha basat el seu debat en la defensa o l'atac de l'escola pública.
Mentre el Grup A, esmentava que la qualitat de les notes era superior a l'escola pública, l'altre equip es defensava i atacava dient que l'escola pública podia tenir més recursos, ja que l'estat en subvencionava gairebé la seva totalitat i que alhora els usuaris d'aquella escola no havien de pagar-ne gairebé res, tot al contrari que a la privada que la quantitat a pagar era excesiva i l'estat no en subvencionava res.
Durant l'estona que ha durat el debat, vint-i-dos minuts ( dos més del que deuria haver estat), l'equip a favor de l'escola privada i l'equip en contra ha esmentat aquestes teories presentant un power point amb gràfics per afiançar les seves respectives postures.

REFLEXIÓ

Personalment, crec que la part de recitació, tot i que em provoca molts nervis, ens serveix per a desenvolupar-nos com a mestres, ja que continuament haurem d'estar parlant, amb els alumnes, amb els professors, amb l'equip directiu, amb els pares dels alumnes, i un llarg etcètera que provocarà que al llarg del dia tinguem infinites converses, i per tant, cal preparar-se per aquest fet.

Si pasem al debat, jo he fet una reflexió sobre l'escola pública i privada, el primer que m'ha vingut al cap és la universitat on estudiem, és privada i si l'hem escollit, tot i que parlarè per mi, si jo l'he escollit, és perquè penso que hem pot aportat una millor formació de cara a la professió que vull impartir, perquè si en el moment de buscar feina, hi ha escoles que nomès accepten graduats en aquesta facultat, deu ser perquè la formació en ella és de les més completes que hi ha.
Tot i que sé que la universitat i les escoles primàries no són el mateix, però bé s'assimilen, no?
Crec que si els pares accedeixen a pagar l'import elevat que és el cost de l'escola primària privada és perquè volen una millor educació i formació per als seus fills, perquè volen més atenció cap a ells i perquè, penso, volen una major implicació dels mestres cap als seus fills, ja que els professors de l'escola pública tenen una plaça fixa, no els hi cal implicar-se per a tenir un sou al final de mes i si no tenen vocació difícilment s'hi implicaran.
Tot i així, els costos elevats de l'escola privada, sovint no estan a l'abast de tothom i els pares escullen la futura escola dels seus fills per altres valors, com són la proximitat del centre al lloc de residència, i hi ha germans o familiars dins del centre, ...

APROFUNDIMENT

Val a dir, que no només existeixen l'escola pública i la privada, ja que aquestes dues serien els extrems de l'educació, l'una no s'ha de pagar ( pública), i l'altra s'ha de pagar tot ( privada), com que això demana un punt intermig, també existeixen les escoles concertades, aquestes tenen una part subvencionada, en aquest cas per la Generalitat i la resta és la que han de pagar els alumnes, o en aquest cas els seus pares.
Les escoles concertades tenen similituds amb les escoles públiques i les privades.
Amb les escoles PÚBLIQUES s'assimilen perquè han d'acceptar nens de totes les cultures i també aquells que poseeixin algun tipus de discapacitat, per tal d'incloure a l'escola una realitat social, per crear una petita societat al centre.
Tot i això, les de escoles PRIVADES, l'escola concertada acull la relació entre el professorat i l'entitat educativa, ja que aquesta darrera és una empresa, educativa, però empresa al cap i a la fi, i per tant, és el director qui contracta o fa fora el personal docent i no docent que creu necessari.
Un cop aclarit el concepte de les escoles CONCERTADES, finalitzo la meva entrada aquí.

Seminari -13nov-

Avui, com cada divendres, a la sessió de seminari els meus companys la Sara i el Marc han parlat sobre una notícia on s'esmentava l'obligatorietat de l'escola fins als divuit anys.
Trobo que ha estat un tema interessant i que ens han fet participar, ja que com ens sol passar sovint en aquests debats, diem la nostra des de la posició d'alumne, però tot seguit sempre hi ha algú que esmenta l'opinió de l'educador, això ens fa adonar-nos dels pros i contres que podem trobar en aquesta notícia.
Jo, personalment, trobo que si s'implanta aquesta mesura no serà pas positiva, ja que d'una banda l'alumnat es motivarà encara menys i de la part dels mestres, caldran molts més, si ara els hi costa controlar i tenir una grau d'autoritat suficient per dur la classe, com ho farà amb nois de 18 anys? O més, tenint en compte que si repeteixen, poden arribar a assimilar l'edat del professor.
La mesura adient des del meu punt de vista, com ha dit el meu company Òscar, seria la d'ampliar els cicles formatius, per tal d'obrir noves vies educatives i fomentar-les.
Tot seguit,  hem continuat visionant blocs i avaluant-los, crec que respecte la sessió anterior han millora't i alhora personalment m'han donat idees per a millorar el meu.
Trobo que la nostra avaluació de cara a la resta és important, tot i que l'opinió que el tutor ens esmenta possiblement tingui un pes més significatiu, perquè finalment, serà ell l'avaluador definitiu, així que penso que escoltar les seves valoracions de tots els blocs ens pot fer adonar-nos de que és el que falla al nostre i millorar-ho.
Desprès de veure uns quants blocs, hem decidit continuar properament mirant-los ja que en aquesta sessió a tornat a no donar temps a mirar-los tots.
Tot i que la setmana que ve comencem ''La setmana de activitats extraordinàries'' així que haurem de fer un parèntesi perquè jo personalment farè una entrada de tot allò que em sembli interessant i també de tot allò que realitzem.

dimecres, 11 de novembre del 2009

La societat digital

Aquest és l'esquema que l'Anna Llongueras, l'Eva Ladevesa i jo hem creat amb el programa CMapsTools.






Seminari -11nov-

En aquesta sessió de seminari hem acabat de concloure les escoles on la setmana que ve asistirem.
Un cop finalitzat això, hem donat pas a una altra activitat, aquest cop referent als blocs.
Per tal d'ajudar-nos a millorar i realitzar la nostra tasca a bloc, gairebé tota la sessió d'avui ha estat dedicada a l'observació d'alguns blocs nostres i la seva ''avaluació'', tot i que no era una avaluació en el sentit estricte de la paraula, ja que nomès oferiem la opinió o la nostra visió positiva o negativa d'aquell bloc.
Val a dir, que aquesta relació d'avaluació, on un alumne explicava i mostrava el seu bloc i un altre l'avaluava, no tenia cap valor de cara a les notes, sinó que era una activitat per a que nosaltres millorem el nostre bloc.
Finalment, com que no ha donat temps a mostrar tots els blocs pertanyents als alumnes de seminari, s'ha decidit allargar aquesta activitat fins a la propera sessió, és a dir, divendres.

Penso que aquesta activitat de mirar i avaluar els blocs és important, perquè ara estem a temps de resoldre dubtes, de millorar aspectes, etc., així quan el bloc sigui avaluat poder presentar-lo el millor possible i per tant, que la nota també pugi respecte la que podríem tenir inicialment.

dissabte, 7 de novembre del 2009

COED -6NOV-

DESCRIPCIÓ

Avui a Comunicació oral, escrita i digital no hem avançat temàri, degut a que a unes quinze persones en ha tocat exposar la nostra poesia, rondalla, conte, fragment de llibre o el que volguèssim exposar.
Aquesta exposició calia fer-la amb l'ajuda d'un company o companya que ens filmès, en el meu cas, l'Eva i la Maria, m'han ajudat a realitzar aquesta part, tot i que els nervis m'han traït en alguna ocasió davant els meus companys.
Desprès, i gairebé a punt de finalitzar la classe, hem obert un bloc a l'atzar, aquest bloc ha estat el del meu company Àngel Caloca, la Lluïsa ha llegit una de les entrades classificades com a ''COED'' ( Comunicació oral, escrita i digital), que el meu company tenia, tot seguit li ha dit els aspectes a millorar i aquells que ja té prou bé, això ens ha servit per orientar-nos i millorar els aspectes del bloc que potser tenim més descuidats.

REFLEXIÓ

La classe d'avui ha donat lloc a una breu reflexió, a l'hora de parlar o recitar davant d'un públic, ja sigui adults i encara més si són nens petits, cal gesticular profundament totes aquelles paraules que ajudin a la gesticulació, a més cal expressar-se amb claredat, amb pauses, sense correr i amb un to suau, dolç i tranquil.
Així com, cal remarcar l'actualització del bloc i el seu manteniment, així com evitar copiar coses dels companys i ser creatius, cadascú en el seu propi bloc.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en la sessió d'avui farè una breu introducció al poema que jo he recitat, és a dir, Excèlsior.
Primerament, és un poema que està distribuit en cinc estrofes de quatre versos cadascuna, també cal dir que és un poema amb rimes consonants, ja que rimen la última síl·laba sencera de cada paraula.

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.


Val a dir que aquest poema és modernista. Com s'observa és un tema propi de Maragall en aquesta época, ja que parla sobre la natura, concretament el mar, que simbolitza el moviment i inquietud costant que el poeta va traslladar a la seva vida.
El tema naturalista no és nou en aquest autor, ja que com veurem a la Vaca cega que la meva companya i amiga Eva interpretara en la recitació oral, també és un poema que tracta la descripció d'un paisatge.
La poesia de Joan Maragall és una poesia amb caire optimista i vital, és a dir, és un cant a la fe que té l'home davant de la destrucció que en primera persona ha patit, ja que viu l'atemptat del Liceu i ràpidament traspasa els seus pensaments i sentiments a la poesia.


divendres, 6 de novembre del 2009

Seminari -6nov-

A seminari, com cada divendres s'ha començat amb l'actualitat educativa, dues companyes ens han exposat si seria convenient diferir una xarxa de pagament entre alumnes i professors. La opinió ha estat bastant clara i tot i que això no és una gran aconteixement, ja que aquí a la nostra univertitat existeix el Blink, que és una cosa semblant. La novetat resideix a que es fa des de els nens de primària.
També hem debatut sobre la incorporació dels ordinadors a l'aula, la qual hem finalitzat dient que com no sabiem prou, doncs no podiem debatre incertesses.
Tot seguit el tutor de seminari ens ha presentat les activitats que realitzarem durant la setmana d'activitats extraordinàries, que va del 16 al 20 de novembre.
En aquesta setmana l'afer que es vol aconseguir mitjançant sis activitats, és entrar en contacte amb escoles diferents, per veure diverses realitats i poder associar la teoria de classe amb les realitats d'aquestes escoles i conferències que tenim al llarg de la setmana.
La primera activitat és una conferència de l'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i escritora de llibres entorn la educació.
La segona és una altra conferència, en aquest cas sobre la web i internet a càrrec de professors de Periodisme de la Universitat Autónoma de Barcelona, José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.
La tercera activitat consisteix en acompanyar un estudiant d'últim any de carrerra a fer les seves pràctiques.
La quarta activitat és la visita, en el meu cas a la Masia del FCB, ja que hi ha també el Casal de Sant Roc i el d'Infants del Raval. Aquesta visita vol aconseguir veure entorns diferents de contextos educatius.
La penúltima activitat és anar en grups a unes escoles que ens donen a escollir per veure de prop l'interès pedagògic que tenen i veure també diverses realitats.
Com a cloenda de la setmana extraordinària hem de visitar un lloc educatiu o d'interès públic i informar-nos sobre la oferta educativa que realitzen cap a les escoles.
Desprès d'informar-nos sobre aquestes activitats, hem donat pas a una activitat dinàmica i engrescadora.



Cadascú dels membres del seminari 2, exceptuant al professor, hem dut una fotografia que es referís a l'educació amb el seu títol corresponen, hem penjat aquestes fotografies a la paret i a criteri personal les hem classificat i ajuntat, deprès ho hem posat en comú, la majoria de persones coincidiem en la forma de clasificar-les, per últim hem puntuat al títol més adecuat per fotografia, personalment m'ha agradat més el de la Norma, ja que havia portat una fotografia d'una nena amb dos adults, un a cada costat donant-li la mà i com a títol ha posat ''Acompanyar i guiar l'infant'', l'he trobat molt adequat i significatiu.

Certes persones estan sempre!






dijous, 5 de novembre del 2009

La lectura i la vida

Bé, com he esmentat en una entrada anterior, ara comentaré l'argument de text que duu com a títol ''La lectura i la vida'' d'Emili Teixidor.
L'eix central de aquest llibre és fomentar la lectura als infants i joves.
Comença explicant la importància dels llibres, ja que són part de la nostra memòria històrica i a més d'altres ens ajuden a exercitar la imaginació.
Desprès, l'autor cita alguns trucs per poder contagiar l'èmfasi per la lectura, hi ha un en concret en el que es centra molt, i es que primer hem de llegir nosaltres per poder contagiar als altres.
A més, els llibres per imposició no acullen a lector sinó que el rebutgen i hem d'aconseguir que això no passi perquè llavors és quan els nens i joves deixen de sentir-se atrets per la lectura.
També ens explica que cal que fomentem la biblioteca, com un espai de lleure, de relaxació, d'entreteniment i tot això inclou la lectura.
L'aspecte que rellevaria del llibre és que sovint cita autors que han dit alguna afirmació important en l'àmbit de la lectura i per tant, ens dóna un xic de la seva opinió.
També ens orienta a fer activitats dinàmiques i divertides a partir de la lectura d'una novel·la, ja sigui la seva transcipció al teatre, al cinema, la seva representació, etc.
El llibre també vol transmetre el valor i respecte cap als llibres, així com l'elecció personal de cadascuna de les lectures que al llarg de la nostra vida acadèmica i personal llegim.
A més hem d'adonar-nos que la lectura ens ajuda a distanciar els nostres sentiments i ens permet observar-los així com comprendre'ls.
Tot i els trets benèvols de la lectura, hem de tractar de no llegir amb les ulleres de una teoria o ideologia concreta, és a dir, hem de intentar llegir el màxim objectiu possible sense traslladar-se a un conflicte ideològic. Per tant, aquest mateix tret és el que hem de transmetre als nostres alumnes.
El text i el seu autor ens expliquen que la malversió de l'hàbit de la lectura ha estat per culpa de la societat i de la televsió, ja que així com s'ensenya a aprendre, a parlar, a estudiar, també es pot ensenyar a llegir bé i per tant, habituar a l'alumne a la lectura d'una forma metòdica i sense imposicions.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Nou ''qui ets tu''




Doncs, bé com veiem en la fotografia ella és la Judit, vaig escollir fer el ''qui ets tu'' d'ella perquè va ser la primera persona que vaig conèixer.
Va ser el dia que feiem la matrícula aquí a la facultat, abans d'agafar el ferrocarril vam parlar, com a resultat vam estar tot l'estiu en poc o molt contacte en funció dels dies i les vacances de cadascuna i a l'arribar a la universitat i veure que anavam a la mateixa classe, vaig fer un bot d'alegria.
Per tant, i principalment és aquest el motiu pel qual la descric a ella i no a una altra de les meves grans amigues.
En la seva descripció he estat totalment subjectiva, perquè me l'estimo i li tinc molt de carinyo i això fa que la vegi d'una forma peculiar, que la conegui amb prou profunditat i pugui parlar d'ella amb consciència, a més que em costaria fer-li una descripció objectiva perquè els sentiments sempre influeixen al mirar a una persona.
L'aspecte que destacaria d'ella és la seva cara, i per un motiu ben essencial, perquè és el seu mirall, quan la veig, sé només amb mirar-li als ulls si alguna cosa l'amoïna o està alegre, puc veure els seus objectius, si li agrada o està d'acord amb el que dic, les seves pors, les seves inquietuds, i un llarg etcétera.
A més desprès d'aquest temps en la universitat, la he conegut prou i bastant d'aprop per saber si el que penso d'ella és cert o no, i tot i que sembla bastant tímida, no ho és tant, només és com molts de nosaltres, que ens costa obrir-nos, un cop s'ha obert, t'agafa confiaça, carinyo i et tracta com una veritable amiga.
Desprès de fotografiar-la per la exposició d'avui, m'he adonat que la seva cara també és dolça i té una expressió agradable.
Us ánimo des d'aquí a que feu un pas endevant per coneixèr-la, perquè sé per pròpia experiència que mereix la pena fer-ho.

COED -2NOV-

DESCRIPCIÓ

Avui la classe de Comunicació oral, escrita i digital ha agafat un format diferent, ja que en comptes de parlar la professora, hem parlat nosaltres.
Això ve donat a que avui el grup A feiem les exposicions sobre el procès del ''qui ets tú?'', abans de començar tots els alumnes hem enganxat, gràcies al blue-tac, les fotografies que haviem portat de la persona a la que describiem, en el meu cas la Judit Carrique i per tant he portat quatre fotografies d'ella.
Gràcies al Cristian Cubillo i a l'Albert Guix, que ens han anat cronometrant el temps, finalments ens ha donat temps a fer la nostra exposició a tothom, això jo ho he agraït perquè era la última a qui tocava fer-ho i he anat una mica amb les presses i els nervis de ser l'última.

REFLEXIÓ

Reflexionant en la classe d'avui, com ha dit la Lluïsa, trobo que ens ha agradat en general, ja que de tant en tant, va bé fer aquestes classes tant dinàmiques i personals, a més de que la d'avui en concret ens ha servit a tots per conèixer una mica més a aquells companys amb els quals encara que no haguem tingut el plaer de parlar o establir-hi un lligam de companyerisme.
A més, també crec que a la professora li ha agradat i que li ha servit per conèixer aquells aspectes de nosaltres que als companys i companyes els criden l'atenció i en certa manera per coneixe'ns i associar-nos la cara amb el nostre nom, ja que al ser tants a vegades es fa difícil enrecordar-se'n de tots.

APROFUNDIMENT

Per introduïr-me més en la matèria he pensat a rectificar aquells aspectes de la meva redacció del qui ets tú, ( en el meu cas, qui és ella?) que crec que deuria millorar i per tal de fer-ho deixarè l'enllaç de l'entrada per a hom qui vulgui entrar-hi i comparar-la amb la primera que vaig fer, així doncs, aquí deixo el ''nou qui ets tu?''