Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats extraordinàries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats extraordinàries. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de desembre del 2009

SADAKO: descripció

L'escola a la que jo, faré referència i descriure és la Sadako.
Aquesta escola està situada al carrer Collserola, número 42, com podem observar des de l'apartat situació de la mateixa pàgina web.
Degut a la seva situació podem intuir que el seu context sociocultural i socioeconòmic és benestant.
Val a dir, que l'escola té un projecte educatiu molt diferent als que jo estava acostumada a veure.
Aquest projecte pedagògic està basat en la Filosofia 3.18, aquesta com ens explica el centre en la seva pàgina web, intenta que l'alumne desenvolupi la seva capacitat de raonar les situacions, així com les seves capacitats cognitives. D'altra banda, i per afavorir a aquesta doctrina d'ensenyament el centre ha establert una classe de psicologia emocional, on els nens amb l'ajuda del tutor i un psicopedagog/a adquireixen el vocabulari i el coneixement necessari per a expressar els seus sentiments i saber explicar-los.
Una altra branca d'aquest projecte educatiu tan ampli és l'ús de desdoblaments i racons que afavoreixen l'aprenentatge dels alumnes.
Aquesta activitat en els nens de primària i parvulari es tradueix en desdoblaments de lectura, és a dir, de les dues línies existents se'n fan tres grups, cadascun amb un nivell de lectura diferent, ordenats de millor a pitjor.
Cada alumne es situa en el seu grup de lectura corresponent, allà llegeixen, cada grup amb una metodologia i didàctica diferent.
Per fer-se una idea, explicaré tots tres. El grup A, que és el que llegeix millor, llegeixen sols, la professora només segueix la lectura, observant i corregint les paraules que es pronuncien malament, així com explicant aquelles que el seu significat no quedi massa clar per als alumnes.
El grup B, sovint el més ple d'alumnes, s'asseuen al terra i la professora, interromp i corregeix sovint la mala pronunciació, a més allò que llegeixen se'ls fa repetir per a que la següent vegada s'enrecordin.
Finalment, el grup C, on se situen els alumnes que pitjor llegeixen, duen a terme aquesta activitat amb més dinamisme, la professora repeteix el que l'alumne llegeix i els gesticula tot allò que pot, per tal de fomentar la lectura dins i fora de l'aula.
Una altra activitat dins del projecte educatiu són els projectes com a mètode de treball.
Aquests són el guió curricular del centre, ja que a partir de temàtiques diverses treballen totes les assignatures recollides en projectes.
A més, a partir de temes que es tracten a l'aula i que tenen contingut interessant pels alumnes es dóna el nom a la classe, escollit pels propis alumnes. Aquesta activitat és molt motivadora per als nens i nenes de cada classe.
Si descric el complexe escolar, cal esmentar que és bastant complet. Consta de dos patis, un sorral amb un hort, un gran menjador, ja que la majoria de nens es queden a dinar dins l'escola i a més també rep ús en diferents crèdits variables que fan sobre el menjar i com aprendre a cuinar.
Existeixen dues classes per curs, ja que aquesta escola consta de dues línes, però a més hi ha algunes classes més petites que s'usen com a racons.
Existeix una biblioteca, tot i que com sovint és emprada per professors i pares en les seves reunions educatives, hi ha prestatgeries plenes de llibres per a diferents edats en tots els passadissos.
Consta també de lavabos i d'una recepció.
En un centre, situat just al davant, hi ha l'aula de plàstica de els alumnes d'ESO i el gimnàs.
Els pares formen part d'aquesta gran comunitat educativa. Des de P3 fins a 4rt de primària poden acompanyar als seus fills a la classe i recollir-los en la mateixa. A partir d'aquest curs no s'admet per aconseguir la autonomia i la maduresa del nen o nena.
Val a dir, que la implicació dels pares és fonamental per a dur a terme aquest projecte, des del meu punt de vista, tant innovador, perquè són els pares juntament amb els docents els que s'encarreguen, com a acció comuna, d'ensenyar uns valors al nen/a. A més, la relació de l'AMPA amb els docents és contínua i es comuniquen cada setmana.
L'escola com a centre és concertat i laic. El seu horari és diferent a la majoria d'escoles, ja que en infantil i primària comencen a les 8:30 i acaben a 12.45, malgrat que gairebé tots els alumnes es queden a dinar dins l'escola, per tant, la jornada escolar de tarda comença a les 14.45 i finalitza a les 16.45.
Finalment, la didàctica que duen a terme els professors a les respectives aules, és molt motivadora i dinàmica, la seva funció és estrictament de guia de l'ensenyament i coneixements dins l'aula, així com orientadors dels mateixos.
Com a darrera curiositat, m'ha cridat l'atenció el nom de l'escola i al esbrinar quin és, m'ha semblat que està molt ben escollit. Entrant a la pàgina de l'escola esbrinareu el perquè del seu nom.
Podeu entrar a la web del centre clicant aquí.


Altres companys han estat a altres escoles interessants de conèixer, així que deixaré l'enllaç per a que pugueu assabentar-vos de la resta d'experiències:

Judit Carrique - El Puig
Anna Llongueras - CEIP Pompeu Fabra
Esteve Clop -
Sara García - Escola Pía de Moià
Carles Costa -
Pere Mussoll - CEIP Estel - Guinardó
Marc Pérez - Dolors Monserdà Sant Pau
Óscar Valverde - CEIP El Martinet
Alba Estragué - CEIP Auró
Elena Ruíz - CEIP Auró
Norma Augusto - CEIP Dovella
Mar Gascó - Virolai
Núria Maldonado - Escola Arc Iris


dimecres, 25 de novembre del 2009

I desprès...

Desprès de la Setmana d'activitats extraordinàries, les hem comentades en el primer dia de seminari desprès d'aquestes.
Tot i comentar una mica per sobre les sis activitats que havíem de fer, ens hem centrat en la activitat tres. Aquesta consistia en acompanyar a un alumne de tercer a la seva escola de pràctiques, que ens expliquès el que feia i el rol de l'escola.
Pel que he pogut observar, no a tothom els han fet una jornada tan completa con la que jo vaig tenir, ja que tal i com vaig explicar en l'entrada que duu com a nom ''Escola NAUSICA''.
La noia que hem va dur de pràctiques a la seva escola sí que hem va explicar el funcionament i el tarannà de l'escola igual que el format acadèmic de la mateixa. També ens va mostrar les instalacions i l'edifici que formava l'escola així com la didàctica d'algunes de les classes en les quals ens van deixar entrar.
Aquesta experiència per a mi tan positiva mitjatçant el tutor, ens va fer puntuarla. La mitja d'aquesta va arribar al notable, tot i que val a dir que perquè alguns dels alumnes havíen experimentat situacions negatives en les seves sortides amb companys de tercer.
El tutor ens va explicar que aquestes activitats servien per visualitzar millor la professió de mestre.
Desprès de puntuar la activitat cadascú a explicat la seva pròpia experiència i així hem pogut comprendre el perquè de la seva puntuació i de pas saber què han fet en el dia de pràctica i com ho han viscut.
Tant el seminari d'avui, com l'experiència de la jornada d'activitats extraordinaries m'ha semblat d'allò més interesant.

divendres, 20 de novembre del 2009

Escola SADAKO



La visita a l'Escola Sadako s'ha iniciat amb una visita per les instal·lacions del centre. En aquesta ens han ensenyat les diferents aules, els patis, el menjador i per últim la biblioteca, a on ens han explicat el projecte pedagògic i psicològic que duen al centre.
Tenen dues línies escolars i per evitar grups cada dos anys es barrejen els alumnes dels mateixos cursos, això els provoca que se socialitzin més i es tornin alumnes socialitzadors en els seus entorns.
L'escola té classes des de P-3 fins a 4art de la ESO, aquest ensenyament no s'allarga fins a Batxillerat, ja que és una etapa molt individual a on els nois i noies necessiten acabar de desenvolupar-se com a persones per aconseguir escollir el millor per a cadascun d'ells.
Des de l'escola tenen en compte que un 90% dels nois que acaben l'ESO volen fer Batxillerat i per això l'ensenyament que se'ls imparteix és molt individual i per tant, sempre se'ls acompanya per tal d'aconseguir que tinguin el màxim éxit escolar possible.
L'escola té sobre uns 700 alumnes i imparteixen classe al voltant de 60 professors; a més el centre desenvolupa una filosofia diferent a la que fan la majoria de centres, aquesta s'anomena Filosofia 3.18, rep aquest nom perquè és una filosofia que va des dels 3 anys fins als 18,  i que fomenta l'estat crític de l'alumne i del professor, tot i que a la Sadako només s'arriba fins al 16 anys.
En les classes on s'imparteix aquesta filosofia com a matèria els alumnes treballen a partir d'una motivació, un text, etc., la comenten i debateixen qüestions, aquesta classe fomenta la participació, el respecte, l'argumentació, així com l'ampliació de coneixements.
Una altra peculiaritat del centre que m'ha cridat molt l'atenció ha estat l'assignatura d'Educació Emocional, aquesta només s'imparteix a 4rt i 6è de primària i 2n d'ESO.
El seu objectiu és aconseguir traslladar a les paraules tot tipus de sentiments i per tant adquirir vocabulari sobre les emocions i així siguem capaços de gestionar-les.
En aquesta classe s'hi trobem el tutor o tutora del curs i el psicopedagog/a del centre.
Val a dir, que les classes juntes només estan menys del 50% de les estones de classe, la resta són classes de grups més reduïts.
Un altre aspecte important que el centre duu a terme és el de l'apadrinament de nens més grans de l'etapa de primària, als més petits de la mateixa. En aquesta relació s'ajuda a millorar la lectura, a memoritzar textos, presentar noves activitats, etc., aquesta activitat és voluntària, tot i així tots els nens la volen fer.
Trobo que això fomenta el companyerisme i l'ajuda al prògim i també socialitza als companys que participen en aquesta interacció.

La segona part de la visita ha estat més pràctica, ja que ens han deixat asistir en directe a dues classes, la primera que jo he escollit ha estat el desdoblament de lectura.
En aquesta les classes es divideixen en tres grups, intentant agrupar als alumnes per nivell de lectura, cadascun d'aquest grups treballen de forma diferent la lectura.
M'ha sobtat les diferències que poden haber d'un grup a un altre.
El grup A (per denominar-lo d'alguna forma) llegia, com la resta dels grups, els pasturets, però aquests d'una forma desimbolta, la professora només interrumpia la lectura per aclarir conceptes determinats que no hagèssin quedat gaire clars.
El grup B ( per posar-li un nom) tenia tots els alumnes aseguts al terra, en canvi la professora estava en una cadira i corregia quan un dels alumnes parlava malament i se seguia amb la lectura, val a dir que aquest grup tenia un nivell mig de lectura.
El grup C ( per continuar la progressió) tenien una professora molt dinàmica que feia que els nens prestesin atenció a l'aula, era molt teatral, felicitava als nens sovint per la seva lectura i rellegia el fragment per tal de que quedès clar allò que s'havia llegit, la lectura dels nens era deficient, tot i això l'esforç era molt superior a la resta de grups, ja que la professora també s'implicava més que les altres.
Una altra classe que pertanyia a un curs més petit, és a dir, de primer de primària, treballaven com passar de lletra de pal a la lligada, per poder avançar en la lectura, per finalitzar la classe jugaven al penjat, així treballar la memòria i les lletres de pas.

En la segona classe jo he anat a la que s'impartia Educació Emocional, en aquesta s'ha donat en tot moment un clima de relaxació amb música tranquil·litzadora de fons, també tenia un semàfor que m'ha cridat molt l'atenció, penjat a la pissarra.
En un primer moment, la professora els recomana tancar els ulls, alguns els tanquen i d'altres encara els mantenen oberts, però de mica en mica tothom els acaba tancant, amb una posició de relaxació, la professora va explicant que es troben en mig de la natura i tots s'acaben relaxant.
Desprès d'aquesta relaxació, parlen de les emocions i entre els alumnes i guiat per la psicopedagoga treuen conclusions, esmenten tècniques de com regular-les.
El semàfor serveix per agrupar les emocions, el color vermell serveix per a indicar que sentim aquell sentiment, el color taronja singnifica la canalització del mateix i per últim el verd serveix per a mostrar aquell sentiment, és a dir, seria la resposta que fem al sentiment, en el cas positiu hauriem de parlar amb aquell que fa coses que ens molesta, etc., sense l'ús de violència ni res.
Com a conclusió jo he extret que aquesta escola és un bon exemple de l'escola del futur, ja que és important esmentar que els alumnes fan més hores de les estipulades de les matèries de llengua castellana, catalana i anglesa, així com matemàtiques, això desenvolupa a l'alumne al màxim i l'incentiva.
També penso que el projecte pedagògic és molt novedós i que cada cert període es renoven coses, això és molt important per seguir al dia de l'educació i no quedar-se clavat al segle passat.
És una bona escola, és concertada i pel que he pogut observar és d'una classe mitjana-alta, ja que no he vist cap alumne emigrant i dóna la sensació de ser-ho pel conjunt d'instal·lacions i el tracte personal.
Ha estat una gran experiència que m'ha donat la certessa que estic estudiant el que m'agrada.

dijous, 19 de novembre del 2009

Jornada a la Masia del Barça



La Masia del Barça està situada al costat de l'Estadi del Camp Nou.
Fins al 1979 la Masia no fou residència per als jugadors de les diferents categòries juvenils que jugaven al Barça. Per tant, la Masia com a regulador educatiu duu trenta anys formant part del patrimoni del Futbol Club Barcelona.
En l'actualitat, la Masia no és una gran residència, ja que només hi ha dos dormitoris, tot i això té aules per fomentar l'estudi.
La funció real de la mateixa consisteix en incorporar tots els nens i joves, que són jugadors dels diferents equips del Barça, a les diferents escoles que tenen un cert conveni amb el club.
La dificultat d'aquesta feina resideix, a que sovint, els nens provenen d'origens internacionals i això dificultat la seva inserció a l'escola normal, degut a que no coneixen la llengua castellana, i molt menys la catalana amb la qual s'imparteix la majoria de les classes.
A part del conveni amb les escoles, la Masia, com a centre i com a lloc, imparteix unes classes de reforç adequades per a cadascun dels nens que estan sota el seu tutelatge.
Els nens d'entre 15 fins a 18 anys dormen en alguns dormitoris que el Camp Nou disposa.
Tots els nens estan obligats a esmorzar, dinar i sopar dins la Masia, així com anar-se'n a dormir a les onze de la nit, tot i això també existeix el règim de mitja pensió per aquells nens que volen veure sovint als seus pares.

Val a dir, que el contacte de la família amb la Masia pot ser diaria o setmanal, sempre se'ls explica als pares o tutors com va el seu fill a l'escola i al futbol.
Aquesta comunicació és important, perquè els pares pasen molt de temps separats dels seus fills.
Cal esmentar també, que la Masia incideix molt en els estudis perquè es fan càrrec de que si el nen que han seleccionat no acaba sent el que es pensaba o prometia ser doncs l'han de retornar amb els seus pares, si això passa la seva educació no ha estat abandonada i pot seguir fent una vida completament normal, ja que estar en el Barça és més una experiència recordable que un exàmen per passar o no a ser professional del futbol.
També és important afegir, que aquest sistema necesita molta implicació personal de cadascú dels membres que integren l'equip directiu de la Masia, ja que per arribar a ser tots una gran família com són, cal molta dedicació i molta constància.
Així doncs, aquí us deixo l'enllàç a l'explicació de la Masia i del reportatge de Barça TV a la web del barça i si cliqueu aquí ho podreu veure.

http://www.tv3.cat/videos/203020766

dimecres, 18 de novembre del 2009

WEB 2.0

La segona conferència que ens han ofert ha estat a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor, ambdós professors de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
En un primer moment, el director del projecte Barcelona Activa, que té seu al cibernàrium, ens ha explicat el funcionament del mateix i el seu ús. El seu funcionament és senzill, ja que actua com el promotor de l'aprenentatge per les persones que ja han deixat de formar-se, tant poden ser nois o noies, com més adults o fins i tot gent gran.
El seu ús consisteix en activitats diàries que obren les seves subscripcions tots els divendres i que són totalment gratuïtes, a més de que són de curta durada, ja que així fomenten la formació, tot i tenir restringida la disponibilitat horaria.
Un cop acabada aquesta introducció s'ha donat pas a els dos periodistes citats a l'inici.
El primer que han realitzat ha estat l'explicació de la web 2.0.


Mitjançant suport digital ens han explicat que la web 2.0. tracta majorment en les reds socials, la filtració d'informació a través d'internet, la creació de blocs i d'altres pàgines web i recursos que permeten la creacions de xarxes de comunicació entre persones, no només del mateix país, sinó que aquestes xarxes poden transpassar fronteres i fins i tot donar la volta al món, ja que fins i tot han fet esment que una xarxa social com és el facebook si fos un país seria el vuitè més poblat del món, això mostra la magnitud d'aquesta web 2.0.
Tot i això, es preveu que d'aquí pocs anys sorgeixi el que es denominarà la web 3.0, aquesta serà una plataforma que derivarà de la web 2.0 i que a més tindrà un contingut d'alta qualitat i per tant, en una important base de dades i derivant-se en l'intel·ligència artificial, ja que es preveu que en uns anys un sol ordinador sigui capaç de superar amb creus el potencial d'intel·ligència de tota la humanitat.

Desprès de les aclaracions tècniques, han fet esment d'una comparació que m'ha semblat important.
Han dit que els professors teníem la mateixa importància que els periodistes, ja que han de verificar una informació per trasmetre-la; d'una banda els periodistes l'han de contrastar, verificar, redactar i exposar-la al món. Els professors i mestres per l'altra, l'han de verificar i contrastar, així com entendre-la i explicar-la.
Tot allò que, tant mestres com periodistes, transmeten és cregut amb gran facilitat i és per això que cal saber el que es diu i tenir criteri per escollir la informació que es facilita tant alumnes, com a la societat.
Aquestes dues professions tenen molta importancia perquè, a part del que ja s'ha fet esment, actualment, tothom pot informar de qualsevol cosa, verídica o no i per tant, la funció dels educadors és ensenyar des de dins, és a dir, des de l'escola, que la informació verídica és aquella que està contrastada i que per tant cal fer-ho.

Un altre punt que s'ha tractat és els canvis de l'escola, ja que aquesta com a tal va començar en l'antiguitat amb les escoles filosòfiques que es feien en les àgores de les ciutats. Amb la implantació del cristianisme, les escoles derivaren a tenir una política religiosa i per tant, seguir la doctrina del llibre sagrat, és a dir, la Biblia, tot i que les grans religions també han tingut escoles amb els respectius llibres sagrats.
Desprès les escoles derivaren en tallers gremials on s'aprenia l'ofici del mestre practicant-lo, amb la implantació de la societat burgesa i amb aquesta les noves escoles burgeses, que pretenien homogeneitzar la població per evitar diferències socials, però això derivà en l'ensenyament del treball en sèrie.
La incorporació de la dona al treball incorporà també altres canvis a l'escola, com són les escoles guarderia, ja que les dones no es podien fer càrrec del seu fill la jornada completa i l'escola va adaptar-s'hi a aquest fet.
Desprès, amb les dictadures, l'escola es va centralitzar i els alumnes van passar aprendre de forma memorística i conductista.
Per últim, i a l'actualitat, les escoles han derivat a ser més democràtiques, és a dir, tenen un aprenentatge obert i espontàni, fomenten la curiositat i faciliten la comprensió de les diverses matèries.
Aquesta metamorfosi que l'escola ha dut a terme ha alterat en tots els casos la formació del professor, en l'actualitat amb l'implant de les noves tecnologies com a ús pedagògic i de suport a l'aula, els professors tenen la responsabilitat de formar-se continuament, així com saber ensenyar plataformes de programaris i no pas programes concrets, ja que el professor ha de ser el guia de l'alumne en el seu aprenentatge.
A més, cal fer dels professors una eina indispensable i insubstituible per les màquines, ja que aquesta professió otorga, entre d'altres coses, humanitat als alumnes.

Aquesta conferència, penso, ens ha otorgat una mica més de concienciació del que és la professió de mestre, ja que, al damunt recau molta responsabilitat, com l'és la classificació i la difusió de la informació.


Escola NAUSICA


Com a tercera activitat de la setmana extraordinària hem acompanyat a una alumna de tercer curs, aquesta ens ha explicat al meu company Esteve i a mi el funcionament intern de l'escola així com la funció de les pràctiques.
Tot i que ella era especialista d'educació física, personalment l'experiència m'ha agradat moltísim, ja que encara no hi ser dins d'una aula com jo tenia pensat o previst, hem estat dins del gimnàs on els diferents cursos de l'escola feien la classe.

L'escola on he anat s'anomena Escola NAUSICA, podem localitzar-la al carrer muntaner, número 309.
Aquesta només té una línia, cosa que consisteix a tenir únicament una classe per curs, d'aquesta manera l'escola es converteix en un centre molt més proper envers els alumnes i els pares, ja que només imparteixen classe sis professors més els especialistes, això provoca que els pares coneguin a tots els professors i sovint també s'estableix la relació inversa.

Els professors també estableixen un víncle afectiu i acadèmic amb tots i cadascun dels alumnes, ja que al tenir una sola línia escolar tots els professors coneixen a tots els alumnes i a l'inrevès.
Val a dir que aquesta escola és concertada i laica, és a dir, no s'imparteix la religió a les aules.
En aquesta jornada, que per cert he trobat curta, m'ha fet adonar-me'n del tot de que el grau que he escollit és veritablement la meva vocació, degut a que als nens amb els que he tractat avui els hi agafat afecte i m'ho he passat gairebé millor que ells.

Tant com el meu company i jo hem pogut observar que als nens se'ls dóna plena autonomia, ja que des de ben petits es canvien sols a la classe i  la professora nomès els ajuda.
A més, dins de l'escola es fomenta la igualtat, ja que hem pogut veure diferents nens amb discapacitats i deficiències integrats a la classe com a un més que són.
A més, dins l'escola m'he trobat amb diverses situacions, si més no interessants, tot i això ho resumiré en tres trets característics de l'estada d'avui.

El primer d'aquests és sens dubte el mètode que el professor d'educació física impartia, ha creat unes classes amb molta dinàmica i divertides, creant jocs per treballar en equip i mecànica alhora, així com promovent la competició i superació, és un professor al que li tenen molt respecte.
Penso que aquest respecte se l'ha guanyat ell mateix, ja que és molt proper a l'alumne, té una relació especial i única amb cadascun dels nens i això afavoreix al treball en classe.

En segon lloc m'ha cridat l'atenció l'alumne en pràctiques, ja que ens ha explicat la diferència de gimnàstica i educació física, aquesta distinció resideix a que la gimnàstica és el que és realitzava anteriorment, que servia per fer exercici bàsicament, en l'actualitat la matèria que la substitueix s'anomena educació física, perquè a més de treballar la gimnàstica, inclou altres aspectes com el treball en equip, la mecànica i política de l'esport i d'altres aspecte importants pel desenvolupament físic i mental del nen.

Per últim, i lligat en part amb l'anterior punt, he trobat una professora generalista que li explicava a una alumna que gimnàstica i educació física era el mateix, tot i que la darrera era políticament correcte, en sentir-ho la noia de pràctiques he mostrat el seu desacord, aquesta professora li ha contestat que possiblement tenia raó, però llavors hi havien varies coses que s'havien de canviar, ja que el departament d'Educació no tindria cap sentit, ja que els mestres ens encarreguem d'instruir i acompanyar, i en tot cas ajudar a l'educació que els pares donen, ja que són els valors familiars els que prevalen.
Aquesta idea que ha mostrat la professora, m'ha cridat molt l'atenció i m'he sentit ''identificada'', ja que jo tinc la opinió de que els pares han d'educar els valors i la cultura al seu fill, els mestres hem d'encarregar-nos de instruir-lo per tal de que en un futur no molt llunyà tingui eines suficients per desenvolupar-se com a persona.
Finalment, a l'hora de marxar, molts dels alumnes als que hem observat com feien educació física m'han vingut acomiadar, en aquest moment m'he sentit omplerta per dins i amb ganes d'esforçar-me per arribar a ser una gran mestra, si més no una de qualitat.

dimarts, 17 de novembre del 2009

L'Aquàrium




Avui, tot just desprès d'acabar les dues conferències, hem anat cap a l'Aquàrium de Barcelona, com a activitat cultural i educativa a assabentar-nos del seu projecte educatiu orientat per nens i nenes de primària.

Aquesta visita lúdica i cultural l'hem realitzat en un grup de quatre persones, ja que així se'ns ha fet més amè i hem aconseguit més informació.

Aquest grup ha estat format per: Eva, Maria, Judit i jo, totes, en breu, farem una entrada similar a aquesta al bloc explicant els trets més interessants i motivadors de la visita.

La visita a l'Aquàrium en concret, ha estat perquè tots els membres d'aquest grup hem rememorat vells temps de primària dins del recinte, ja que totes hi hem anat d'excursió.

Per tant, i tenint com a referència això, hem volgut saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com s'adapta als nens en funció de les seves edats.

Respecte això, a la web de l'Aquàrium hi ha una referència on es detalla el contingut pedagògic a cada edat, distribuint-se en infantil, primària, secundària i/o batxillerat.

Clicant aquí, entrem al dossier d'activitats corresponent a l'etapa de Primària, on ens expliquen els tipus d'activitats que fan, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.

A més, en la nostra visita a l'Aquàrium ens han explicat que el 2010 és l'any Internacional de la Biodiversitat, i que per tant, des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que visitin l'Aquàrium de la importància del medi marí, juntament amb la seva conservació.

Una altra activitat que des de la web els propis nens poden realitzar és la de pintar diferents peixos, clicant aquí podem entrar-hi i veure la diversitat dels models.

Aquesta activitat m'ha semblat molt interessant, ja que des de l'escola i un cop concertada una visita o excursió a aquest centre, podem fomentar la curiositat dels nostres alumnes, aconsellant-los que facin aquesta activitat, que pintin un dels dibuixos amb l'ésser marí que li agradaria veure o conèixer, d'aquesta manera es fomenta l'aprenentatge, que en la excursió poden realitzar.


Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és que el professorat assisteixi a l'Aquàrium, de forma gratuïta, per tal d'incentivar al personal docent i que aquest mateix ho traspassi als seus alumnes, així com que aquest docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una excursió. Per tant, una informació que cal saber és que els dimecres és dia de jornada gratuïta pels professors.

A més, també ens han explicat que en tot moment pretenen ser un suport d'ajuda cap els professors i per això fan èmfasi en que totes les activitats poden ser modificades per tal d'adaptar-se millor al currículum escolar de cada etapa o cicle.

A mode d'exemple ens han explicat, un cop a dins, que sovint el que fan les escoles és treballar els animals marins a l'escola, abans de presentar-se a l'Aquàrium o explicar els animals mamífers i dir que aquàtics hi ha pocs, i un llarg etcètera que tenen com a culminació la visita a l'Aquàrium.

Això permet que molts dels dubtes que als alumnes els hi queden en les classes els puguin aclarir dins l'Aquàrium, a més de fomentar la seva curiositat, en aquest cas, cap al món marí.

Una altra de les coses que m'ha cridat l'atenció de l'Aquàrium ha estat que al costat de totes les peixeres hi ha un cartell vistós que identifica a tots i cadascun dels peixos que resideixen en aquella peixera, això va molt bé, tant per alumnes com professors, ja que així podem fomentar el nostre coneixement marítim llegint aquell cartell que identifica el ésser marí amb nom i característiques generals.

Finalment, recomanaria a totes les escoles i a tothom qui vulgui passar un dia agradable amb una companyia si més no, peculiar, que assisteixi a l'Aquàrium, ja que és un centre lúdic i educatiu que et permet aprendre alhora que passar-ho bé.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Som rumiants perquè...



L'Eulàlia Bosch ens ha fet una conferència a la facultat de Blanquerna. A partir de l'ús d'un power point ple de fotografies significatives i adreces web que anirè esmentant en aquest escrit m'ha deixat clars certs punts de l'àmbit educatiu, però que inclouen l'àmbit social i de pasada l'ambit polític.

Així doncs, aquí us presento una reflexió del que ha estat aquesta conferència per a mi, ja que l'he trobada importat i tot i que no cal fer-hi cap esment al bloc, m'agradaria compartir i pujar la meva reflexió particular.

Primer de tot, caldria que tots els que estem al sector educatiu, en aquell bàndol on volem ensenyar a aprendre, a garantir certs coneixements, a establir un contacte real amb la realitat que vivim, a tots aquells que ens denominem ''mestres'' o ''futurs professors'' ens caldria tenir en compte l'altre bàndol, aquell que potser no està cohesionat com a tal, i que tot i la seva expansió constant i vital per a la societat, aquells que denominem ''alumnes''.
I dic ''es denominen'' perquè actualment, la realitat educativa és molt diferent, els alumnes també ensenyen als seus professors, els alumnes participen, reciclen, esmenten i relacionen coneixements que acaben produint esquemes de coneixements més i més grans dels que el mestre en un principi havia pensat ensenyar.
Penso que ens caldria tenir-lo en compte perquè normalment el programari que se'ls ensenya ja ve predeterminat centralment, sense saber les seves inquietuds, ni el seu rendiment acadèmic com a classe, i així un llarg etcètera, que a vegades ens fa pensar en la relació educativa mestre - alumne, com a estàtica.
Aquest fet és un dels petits GRANS errors del món educatiu, ja que hem de visionar aquesta gran relació com a canviant, ja que els nens creixen, es desenvolupen i aprenen cada dia, més o menys, però cada dia, com esmenta el refrany castellà: nunca se va uno a la cama sin saber algo nuevo.

A més, una cosa que m'ha sobtat del discurs que ens ha ofert aquesta professora de filosofia, és que els nadons són els extrangers més extrangers del món.
En el moment en el que ho ha dit, he dubtat de si era certa o no aquesta afirmació, ara rellegint els apunts i reflexionant, he trobat la part del puzzle que no encaixava aquest matí.
Els nens i nenes, que són nadons o que encara són petits, no tenen experiències de la vida, és a dir, no tenen coneixement aplicables al dia a dia, això els fa vulnerables a qualsevol situació, ja que mai sabran com actuar fins que no tinguin un exemple de com fer-ho, per això igual que acollim a un inmigrant i li facilitem les eines necessàries per a que el seu desenvolupament no endarrereixi més que la resta, cal que l'acollida que fem als nens durant els seus primers anys escolars ( infantil i primària) sigui el més familiar, més cognitiu i amb prous recursos adients per a cadascun dels alumnes o dels possibles casos d'aprenentatge.

Aquest dos pilars i temes de l'educació, s'acaben juntant en un projecte comú, que té com a objectiu ubicar l'infant, arrelar-lo i fer-lo autònom a la seva manera.
Per tal d'aconseguir aquests pilars, l'Eulàlia Bosch opta per a donar-los a conèixer el seu territori, en aquest cas Barcelona, a partir de conèixer la pròpia ciutat, els infants poden ser més crítics, poden saber que els hi agrada i que no de la societat, dels carrers, de les escoles i un llarg llistat de llocs i activitats.
Aquest treball sobre la ciutat no és res més que una excusa per donar una referència als nostres petits inmigrants del món, que encara no han establert una relació directe amb aquest.
Els ajudar a saber el que volen i sobretot i més interesant perquè ho volen. També se'ns fa més fàcil ubicar l'acció educativa en el marge d'una ciutat i així aprofitar les activitats docents que aquesta ens ofereix, així com oferir als nostres alumnes minvar la seva curiositat, explorant i coneixent els diferents secrets que marquen cada ciutat.
Dins del gran territori que el terme ''ciutat'' inclou hauriem de treballar amb totes les eines que tenim a l'abast, concretament amb les arts, aquestes serveixen per crear una satisfacció tant per l'alumne com pel mestre, ambdues satisfaccions deriven en el clar objectiu: el coneixement.
Un altre aspecte important que cal dins de la ciutat és presentar l'escola com a edifici per tal de donar aixopluc a tots i cadascun dels alumnes que hi ha en ella, així com l'activitat educativa que produeix.
Per això s'ha citat a la conferència una web que inclou el mapa dels diferents barris que incorpora Barcelona, però amb una distinció a la resta, les escoles estan citades explícitament. Aquesta pàgina correspont al Any cerdà.
En la conferència s'ha establert una comparació entre els ésser humans i les vaques, animals rumiants.
El perquè d'aquesta comparació té una explicació que la farà evident, aquests animals rumien, quan tenen gana, surten d'on es troben i busquen un bon prat, no pas un de qualsevol, sinó aquell que els ofereixi la quantitat i la qualitat de pastures que necessiten, desprès les vaques tornen al seu lloc de residència, i tornen a rumiar.
A l'ésser humà li cal sortir fora, ja pot ser fora del barri, de l'escola, del centre lúdic, de la ciutat o fins i tot del país, per a coneixer, per a aprendre, per a viure, i això ja comença quan necessitem sortir de casa cap a l'escola, cap al parc, etc., sortim de casa per aprendre, viure i aplicar aquests coneixements la resta de la nostra vida, així com millorar-los, canviar-los o modificar-los en funció del nostre parer i les nostres necessitats, així doncs tenim certes similituds amb aquests animals.

Per últim, una bona metàfora que s'ha esmentat és la següent: ''Els mestres, hauriem de ser com els antics acomodadors, aquests s'encarregaven de buscar-nos el lloc més adient per a cada persona, en funció dels seus gustos, aficions, maneres de ser...més avall, més amunt, a l'esquerra, centrat... cada persona tenia un lloc al cinema adient a les seves necessitats i l'encarregat de trobar-lo era l'ACOMODADOR!
Els professors el que hem de fer és trobar el lloc de cada alumne, individualitzant aquesta tasca, igual que l'acomodador, un cop acabada aquesta llarga activitat, cal aseure's a l'última fila i observar la pel·lícula que protagonitzen els nostres alumnes, podrem riure o plorar, nomès cal que els ajudem a seguir trobant el lloc adient per residir.''


divendres, 6 de novembre del 2009

Seminari -6nov-

A seminari, com cada divendres s'ha començat amb l'actualitat educativa, dues companyes ens han exposat si seria convenient diferir una xarxa de pagament entre alumnes i professors. La opinió ha estat bastant clara i tot i que això no és una gran aconteixement, ja que aquí a la nostra univertitat existeix el Blink, que és una cosa semblant. La novetat resideix a que es fa des de els nens de primària.
També hem debatut sobre la incorporació dels ordinadors a l'aula, la qual hem finalitzat dient que com no sabiem prou, doncs no podiem debatre incertesses.
Tot seguit el tutor de seminari ens ha presentat les activitats que realitzarem durant la setmana d'activitats extraordinàries, que va del 16 al 20 de novembre.
En aquesta setmana l'afer que es vol aconseguir mitjançant sis activitats, és entrar en contacte amb escoles diferents, per veure diverses realitats i poder associar la teoria de classe amb les realitats d'aquestes escoles i conferències que tenim al llarg de la setmana.
La primera activitat és una conferència de l'Eulàlia Bosch, professora de filosofia i escritora de llibres entorn la educació.
La segona és una altra conferència, en aquest cas sobre la web i internet a càrrec de professors de Periodisme de la Universitat Autónoma de Barcelona, José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.
La tercera activitat consisteix en acompanyar un estudiant d'últim any de carrerra a fer les seves pràctiques.
La quarta activitat és la visita, en el meu cas a la Masia del FCB, ja que hi ha també el Casal de Sant Roc i el d'Infants del Raval. Aquesta visita vol aconseguir veure entorns diferents de contextos educatius.
La penúltima activitat és anar en grups a unes escoles que ens donen a escollir per veure de prop l'interès pedagògic que tenen i veure també diverses realitats.
Com a cloenda de la setmana extraordinària hem de visitar un lloc educatiu o d'interès públic i informar-nos sobre la oferta educativa que realitzen cap a les escoles.
Desprès d'informar-nos sobre aquestes activitats, hem donat pas a una activitat dinàmica i engrescadora.



Cadascú dels membres del seminari 2, exceptuant al professor, hem dut una fotografia que es referís a l'educació amb el seu títol corresponen, hem penjat aquestes fotografies a la paret i a criteri personal les hem classificat i ajuntat, deprès ho hem posat en comú, la majoria de persones coincidiem en la forma de clasificar-les, per últim hem puntuat al títol més adecuat per fotografia, personalment m'ha agradat més el de la Norma, ja que havia portat una fotografia d'una nena amb dos adults, un a cada costat donant-li la mà i com a títol ha posat ''Acompanyar i guiar l'infant'', l'he trobat molt adequat i significatiu.