Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de desembre del 2009

COED -18i21DEC-

DESCRIPCIÓ

Avui ha estat la darrera sessió d'aquesta assignatura, en ella alguns dels companys que tenien pendent de fer algunes de les activitats que s'han realitzat durant el curs.
Per exemple l'Adrià Miquel, el Macià Bagur, el Sergio Ramírez i l'Ariadna Garcia han fet la recitació que tenien pendent i que no havien pogut fer.
El ''qui ets tu?'' que vàrem realitzar a principi de curs també s'ha pogut realitzar en la jornada d'avui per tal d'ajudar a complir amb tots els requisits que l'assignatura demana. En aquest cas, aquesta activitat l'han realitzat l'Adrià Miquel, la Blanca Vivet i la Cristina Sansalvadó.
Tot seguit, ha hagut una exposició de Territori on la Norma i l'Ariadna ens han explicat mitjançant un power point i ballant les danses tradicionals catalanes, en concret la Sardana i el Ball de bastons.
Finalment, també ha hagut lloc per els debats, en aquest darrer debat s'ha parlat sobre la religió a les escoles, si és una imposició ideològica o només és part de la nostra cultura.
Finalment, hem fet una petita reflexió de l'assignatura al llarg del quadrimestre i l'hem plasmat en un qüestionari, com hem fet a totes les assignatures.
Tot seguit, la professora ens ha felicitat les festes i el Nadal amb un poema adient a les dates en les que estem.

REFLEXIÓ

Crec que aquesta classe ha estat útil per a que tothom es poses al dia d'allò que li mancava en l'assignatura.
Sobre el debat, m'agradaria dir la meva, jo penso que la religió cal estudiar-la, segurament des d'un punt de vista objectiu per a respectar totes les religions existents, i més ara amb la multiculturalitat que existeix a les escoles d'avui dia, però s'ha d'estudiar, si més no per entendre la cultura que ens precedeix, així com la cultura clàssica que ha estat marcadísima per les religions i la suplantacions d'unes amb les altres.
A més, incentivar als nens que tinguin creences no crec que sigui marcar una ideologia sinó apropar-nos a l'objectiu de educar a uns nens amb criteris propis, desenvolupats i madurs i per fer-ho, penso, cal donar primer la informació de la qual puguin triar quina s'apropa més al seu pensament o si no s'apropa cap doncs fer-se ateu.

AMPLIACIÓ

Com que la Lluïsa, la professora d'aquesta matèria, ens ha felicitat les festes amb una poesia molt bonica, a mi m'agradaria fer el mateix, però adequant-la a l'etapa primària, així que citaré una poesia que els nens i nenes  d'aquesta etapa escolar reciten sovint quan fan la recitació típica de nadal.

"Com alegra campaneta,
que no para de sonar,
el meu cor batega.
perquè us vull felicitar...
...BON NADAL!"


A més, aquí us deixo un vídeo on reciten diverses cançons en rotllana i molt divertits.


TERRITORI -14DEC-

DESCRIPCIÓ


Avui com cada dilluns des de fa tres o quatre setmanes, hem fet l'exposició del Territori.
Aquesta sessió ha variat una mica de les anteriors degut a que han estat unes exposicions més curioses i originals, ja que per exemple la Sara Olmo i l'Elena Ruiz ens han presentat els topònims i la seva relació amb el territori; l’Elena Carmona i l’Alba Estragué que han parlat sobre la tradició castellera a la comarca del Penedès; l'Esteve Clop i el Carles Costa han encetat una ruta turística per la Seu d’Urgell explicant-nos els llocs més emblemàtics i la La Natàlia Carrique i el Javier Garcia ens han explicat la llegenda del Timbaler del Bruc, ja que ella hi viu en aquest poble.
Desprès de que els companys citats en un període de 10 minuts exposessin el seu tema mitjançant el suport de com a mínim un power point, s'han finalitzat les exposicions de Territori per aquesta jornada.


REFLEXIÓ


M'ha agradat que les temàtiques divergissin de les anteriors i sobre tot entre elles, perquè recordo que quan jo vaig exposar juntament amb la meva companya Eva Ladevesa, la resta de grups feien les seves exposicions de les festes tradicionals dels diferents pobles que explicaven i personalment, tot i que tots ho van fer molt bé, em va carregar una mica, ja que totes les festes tradicionals de pobles tenen un contingut semblant.
I per això, avui m'ha fet interessar força ja que cada exposició era completament diferent a la resta.
A més, trobo que la gent ha après, i molt bé, dels errors que els altres han comès i que per tant, hem passat d'anar apurats de temps en les primeres sessions i de que els nervis es notessin moltíssim a que a cada classe ens sobri temps i que la gent desenvolupi més tranquil·lament la seva exposició.

dissabte, 12 de desembre del 2009

COED -11DIC-

DESCRIPCIÓ

S'ha començat la sessió de Comunicació oral, escrita i digital amb la exposició dels textos que cadascú havia escollit, ja que en aquesta sessió ha predominat l'explicació de contes i històries més que la poesia que altres cop ha estat més present.
La gran quantitat de persones han ocupat el temps reglamentari de dos minuts i no s'han passat gaire.
M'ha agradat molt la interpretació que ha fet l'Eva Ladevesa del seu conte '' La llegenda de Montesquiu'' i l'Anna Llongueras i la explicació del fragment de Mirall Trencat on explica la sensació de l'Armanda al morir la Maria.
A continuació, hem iniciat els debats, tot i que aquest cop només s'ha dut a terme un, perquè l'altre grup no podia fer-ho.
El grup que ha dut a terme el debat estava a favor i en contra del canvi de les vacances escolars. Aquest tema els ha semblant interessant debatre-ho perquè és un tema que ha estat notícia darrerament, ja que volen avançar el curs una setmana i començar les classes a principis de setembre per a que al febrer o març els alumnes tinguin una setmana de vacances que trenqui el final del segons trimestre amb l'inici del tercer.

REFLEXIÓ

M'ha semblat molt interessant la sessió d'aquesta assignatura, ja que les exposicions al contrari que les del principi, duren els 2 minuts reglamentèris i això fa que sigui molt més ràpid aquesta part. Per això el públic que escolta no s'aburreix i escolta atentament fins el punt de analitzar els moviments i trucs que cada company utilitza per a realitzar correctament l'exposició.
El debat d'aquesta setmana m'ha semblat que tenia un tema interessant, tot i que l'Àlex deia constament silencia i això em feia perdre en el debat una mica. Malgrat això, m'ha semblat que ho han fet bastant bé.
Val a dir, que la professora ens ha explicat com anirà l'examen i que sortirà, això ens ajudarà a preparar-lo més conscientment.

AMPLIACIÓ

La Lluïsa ens ha dit que podem esmentar algunes preguntes de cara a l'exàmen, no tant per a que surtin a l'exàmen, sinó per a saber el que hem de aprendre'ns i saber explicar.
Algunes de les preguntes que podrien sortir a l'exàmen podrien ser:

- Què saps sobre la llengua oral? I sobre l'escrita?
- Quins aspectes són importants de saber de la llengua oral? I de l'escrita?

dissabte, 5 de desembre del 2009

COED -4DEC-

DESCRIPCIÓ


La sessió de COED ha tornat a ésser iniciada per les quinze persones que havien de fer la exposició dels seus textos davant tota la classe.
Com ve sent comú, han predominat els contes, tot i que hi ha hagut algun cas en el que s'ha recitat poesia.
La major part de la gent que avui recitava ha encetat el seu conte o poesia en dos minuts, poca ha estat la gent que s'ha passat o no ha arribat i tot i això, no han clavat els dos minuts per poc.
Tanmateix, al finalitzar aquesta part de la classe, s'han iniciat els debats, en aquest cas amb més diversitat de temàtica.
El primer debat ha introduit la proposta a favor i en contra de l'allargament de l'educació obligatòria fins als divuit anys, com ha fet públic el ministre Gabilondo darrerament.
Tot seguit, jo i nou companyes més hem iniciat un debat, el meu equip i jo a favor i la resta en contra, de la inserció de les noves tecnologies a l'aula i en especial als ordinadors.
Amb aquest darrer debat ha finalitzat la classe de Comunicació oral, escrita i digital.


REFLEXIÓ

Per fer reflexió a la classe de COED caldria fer esment que la professora d'aquesta matèria ens explica i ens aconsella com hem d'exposar en públic i ens argumenta que les activitats que fem diàriament volen ser el treball d'un fruit, aquest fruit cal dir que és ser bons mestres, saber aplicar l'argumentació i l'explicació a l'aula i tenir un posat que s'apropi als alumnes en lloc d'allunyar-se en quant estiguem en una aula.
Per tant, els debats i les recitacions són exercicis bàsics per parlar correctament amb altres professors, alumnes i pares dels mateixos.
Així doncs, i encarant la reflexió cap a un altre lloc, penso que el nostre debat ha sortit bastant bé i que el meu grup, és a dir, el que estava a favor de la inserció de les TIC a l'aula, ha investigat prou bé aquesta notícia per tenir recursos i argumentacions.
De l'altre debat penso que ambdós equips han treballat conjuntament, i tot i donar voltes a la mateixa idea han deixat clares i argumentades les seves postures.

AMPLIACIÓ

Com ampliació d'aquesta entrada al bloc m'agradaria enllaçar les notícies d'on s'han extret els dos debats de la sessió.
El primer grup ha agafat la notícia que va suggerir Gabilondo, que podem trobar clicant aquí.
D'altra banda, el meu grup s'ha basat en la notícia que esmentava la incorporació d'ordinadors a l'aula que podem trobar clicant aquí.
També deixaré alguna informació pertanyent al debat que vam fet sobre la inseció de les TIC a l'aula on es parla sobre les aportacions que la tecnologia dóna a la societat.

A més aquí deixo un slideshare que penso que resumeix bastant bé el que significa l'ús de la tecnologia dins l'aula escolar, tal i com parlavem al debat.





dilluns, 30 de novembre del 2009

Territori -30Nov-

DESCRIPCIÓ
Avui, hem tornat a dur a terme l'activitat de Territori.
En aquest cas jo i l'Eva exposaven, així que hem viscut aquesta experiència d'una altra manera.
Les primeres en exposar han estat la Mar i la Núria, que ens han explicat la festa Major de Premià de Mar, en un estil al que unes companyes, la jornada passada van fer amb Badalona.
Les següents hem estat nosaltres, l'Eva i jo.
Nosaltres ho hem fet sobre el territori de Montcada i Reixac, on jo visc. L'elecció ha estat aquesta perquè hem trobat que es una població poc coneguda i amb molta història al darrere i si més no, a vegades va bé saber les teves arrels.
Tot seguit, l'Angel i el Pere ens han explicat la Cerdanya, han diversificat una mica la temàtica explicant història, turisme, detalls i això m'ha agradat.
Finalment, la Sara i la Paula ens han fet una comparació entre les festivitats històriques d'Argentona i les festivitats populars i de cara al turisme de Mataró.

REFLEXIÓ

Així com el primer dia cada grup va ser diferent, avui la majoria de grups que hem exposat han parlat sobre les festivitats, tot i així penso que amb els power points i els vídeos ha estat bastant dinàmica la sessió i m'ha semblat força interessant.
Penso que cada cop es noten menys els nervis davant el públic en alguns casos i això, òbviament, afavoreix la nota dels professors i dels companys.
Per això, cal preparar-se bé les exposicions i no deixar-les per l'últim moment.
Malgrat això, personalment crec que al ser nomès mig grup davant del qual exposem treu molts nervis, ja que entre el grup hi ha més confiança que no pas tota la classe sencera.

AMPLIACIÓ

Aquí podem observar la grabació de l'exposició que la meva companya Eva i jo hem realitzat com ja s'ha fet esment amb anterioritat, així us podeu fer una idea de que es tracta la jornada d'exposicions de Territori.





dissabte, 28 de novembre del 2009

COED -27NOV-

DESCRPCIÓ

Divendres hem iniciat la classe de Comunicació oral, escrita i digital, com és costum darrerament, amb les recitacions de quinze persones més.
Aquesta sessió ha estat ben diversa, ja que hem pogut escoltar diferents poesies, fragments de llibres, rondalles i contes.
Poc a poc és nota que les persones que reciten prenen consciència i intenten no cometre les mateixes errades que vam cometre aquelles persones que vàrem recitar els primers dies.
També cal dir que la gent surt amb menys nervis i procurant gesticular amb claredat.

Tot seguit hem iniciat la jornada de debats un altre cop, en aquest cas el primer grup ha parlat sobre l'educació actual, per una banda, ja que aquesta era defensada per un grup, i l'educació tradicional, que era defensada per l'altre.
Aquest grup ha seguit un dinamisme poc usual, ja que tancaven la majoria d'intervencions llençant una pregunta a l'altre grup i al públic per fer pensar, aquesta qüestió donava peu a una intervenció - resposta de l'altre grup i creava entre el públic un cert debat.
Aquest aspecte m'ha agradat i penso que seria bo aplicar-ho al nostre debat.

D'altra banda, l'altre grup ha introduït un tema semblant però que alhora derivava en un altre conclusió.
El tema del segon grup era l'autoritat a l'aula, un grup defensava l'autoritat que regia el mestre d'abans, rectitud i disciplina constants, l'altre defensava més dinamisme, comunicació amb l'alumne i explicació de les situacions.
També m'ha semblat interessat el tema escollit i importants les seves intervencions al debat.

REFLEXIÓ

La jornada de Debats, al ser més llarga que la primera sessió, que només va tenir un sol debat, m'ha semblat també més elaborada, ja que les presentacions de power point contenien, en el primer grup sobretot, gran quantitat d'informació per aportar a la generació de debat entre el públic i els qui debatien mateixos.
M'ha semblat que a poc a poc, cada cop surt millor i espero que sigui així, ja que el meu grup i jo el tenim la setmana que ve.
El tema d'ambdós debats també l'he vist força interessant i tot i que al principi s'assemblaven una mica, finalment han derivat cap a dues temàtiques molt diferents i que englobaven altres temes a dins.
Així doncs, trobo que el divendres ha estat extens i profitós en aquest sentit, ja que les exposicions i els debats, trobo, han estat de profit per a tots.




Territori -21NOV-

DESCRIPCIÓ

Aquest dilluns ha estat el primer que l'activitat de ''Territori'' s'ha dut a terme.
Aquesta activitat consisteix en explicar característiques de qualsevol tipus d'un indret, usant suport digital, ja que es valora dins la matèria de Comunicació oral, escrita i digital i Gestió de la informació i TIC, és a dir, dins del mòdul de Processos i Contextos Educatius II.
Els meus companys han creat format diferents per a realitzar aquesta activitat, una de les parelles ha emprat el sistema de preguntes-respostes per anar desxifrant la història de Menorca, aquests eren el Macià i la Laura.
Els següents en exposar han estat el Marc i l'Edu, els quals ho han fet basant-se en un anunci publicitàri del Baix Llobregat i a partir d'aquest han continuat explicant la bellessa d'aquest territori.
Desprès, l'Ailén i la Laura Millán ens han explicat les festes més tradicionals de Badalona, que són al maig.
Finalment, el torn ha caigut damunt les dues Annes, l'Anna Llongueras i l'Anna Español, elles han utilitzat un power point a mode de índex, a més també han introduït un vídeo que parlava sobre el teatre a Sant Andreu del Palomar, municipi que elles havien escollit com a temàtica.

Val a dir, que la classe estava dividida en els dos grups habituals, A i B, i cadascú de nosaltres havia d'avaluar  la activitat de Territori al seu grup, per això ha estat no molt llarga aquesta activitat.

REFLEXIÓ

La activitat que se'ns descriu m'ha semblat força interessant i peculiar en tots els cassos que avui han exposat.
M'ha sobtat veure formats diferents a l'hora de la explicació i això m'ha provocat interès i ganes de saber com ho havien fet.
Tots els que han exposat avui penso que han fet una bona feina i han estat ben originals, així doncs el resultat d'aquesta primera intervenció és positiva, tot i que la setmana que ve exposo jo i la meva companya Eva, així que espero que hem vagi com algun d'aquest grups.
També m'ha semblat interessant que la majoria han durat els 7 minuts reglamentàris i no s'han sortit molt del temps establert, això és un aspecte que cal tenir en compte per aplicar-m'ho personalment.
Així doncs, pensant m'he preguntat quin valor tindria la valoració que nosaltres fem als companys, ja que un dels professors que avaluen la activitat ens ha explicat que el dossier amb les valoracions l'entregarem i ells avaluaran les nostres avaluacions, per saber en quins aspectes ens hem fixat i en què ens hem basat per puntuar-los amb una determinada nota, però m'agradaria saber si la nota que nosaltres posem repercuteix en els que han estat avaluats.

AMPLIACIÓ



Com ampliació d'aquesta activitat pujaré un fragment del llibre La llengua oral a l'escola: Deu experiències didàctiques de Juli Palou i que podem trobar al clicant aquí en la biblioteca de Google.

dissabte, 14 de novembre del 2009

COED -13NOV-

DESCRIPCIÓ

En la sessió de divendres de Comunicació oral, escrita i digital hem començat per la recitació, que jo vaig dur a terme la setmana pasada.
Com a la sessió passada, hi ha hagut companys que han suportat els nervis bastant bé, d'altres que no tant, però en general ho han fet bastant bé i han explicat rondalles, fragments de llibres i poemes interessants i que no s'havien repetit.

Tot seguit, tot i que havia planificats dos debats per a la sessió d'avui, no ha donat temps i nomès han pogut dur-lo a terme un grup.
Aquest grup ha basat el seu debat en la defensa o l'atac de l'escola pública.
Mentre el Grup A, esmentava que la qualitat de les notes era superior a l'escola pública, l'altre equip es defensava i atacava dient que l'escola pública podia tenir més recursos, ja que l'estat en subvencionava gairebé la seva totalitat i que alhora els usuaris d'aquella escola no havien de pagar-ne gairebé res, tot al contrari que a la privada que la quantitat a pagar era excesiva i l'estat no en subvencionava res.
Durant l'estona que ha durat el debat, vint-i-dos minuts ( dos més del que deuria haver estat), l'equip a favor de l'escola privada i l'equip en contra ha esmentat aquestes teories presentant un power point amb gràfics per afiançar les seves respectives postures.

REFLEXIÓ

Personalment, crec que la part de recitació, tot i que em provoca molts nervis, ens serveix per a desenvolupar-nos com a mestres, ja que continuament haurem d'estar parlant, amb els alumnes, amb els professors, amb l'equip directiu, amb els pares dels alumnes, i un llarg etcètera que provocarà que al llarg del dia tinguem infinites converses, i per tant, cal preparar-se per aquest fet.

Si pasem al debat, jo he fet una reflexió sobre l'escola pública i privada, el primer que m'ha vingut al cap és la universitat on estudiem, és privada i si l'hem escollit, tot i que parlarè per mi, si jo l'he escollit, és perquè penso que hem pot aportat una millor formació de cara a la professió que vull impartir, perquè si en el moment de buscar feina, hi ha escoles que nomès accepten graduats en aquesta facultat, deu ser perquè la formació en ella és de les més completes que hi ha.
Tot i que sé que la universitat i les escoles primàries no són el mateix, però bé s'assimilen, no?
Crec que si els pares accedeixen a pagar l'import elevat que és el cost de l'escola primària privada és perquè volen una millor educació i formació per als seus fills, perquè volen més atenció cap a ells i perquè, penso, volen una major implicació dels mestres cap als seus fills, ja que els professors de l'escola pública tenen una plaça fixa, no els hi cal implicar-se per a tenir un sou al final de mes i si no tenen vocació difícilment s'hi implicaran.
Tot i així, els costos elevats de l'escola privada, sovint no estan a l'abast de tothom i els pares escullen la futura escola dels seus fills per altres valors, com són la proximitat del centre al lloc de residència, i hi ha germans o familiars dins del centre, ...

APROFUNDIMENT

Val a dir, que no només existeixen l'escola pública i la privada, ja que aquestes dues serien els extrems de l'educació, l'una no s'ha de pagar ( pública), i l'altra s'ha de pagar tot ( privada), com que això demana un punt intermig, també existeixen les escoles concertades, aquestes tenen una part subvencionada, en aquest cas per la Generalitat i la resta és la que han de pagar els alumnes, o en aquest cas els seus pares.
Les escoles concertades tenen similituds amb les escoles públiques i les privades.
Amb les escoles PÚBLIQUES s'assimilen perquè han d'acceptar nens de totes les cultures i també aquells que poseeixin algun tipus de discapacitat, per tal d'incloure a l'escola una realitat social, per crear una petita societat al centre.
Tot i això, les de escoles PRIVADES, l'escola concertada acull la relació entre el professorat i l'entitat educativa, ja que aquesta darrera és una empresa, educativa, però empresa al cap i a la fi, i per tant, és el director qui contracta o fa fora el personal docent i no docent que creu necessari.
Un cop aclarit el concepte de les escoles CONCERTADES, finalitzo la meva entrada aquí.

dissabte, 7 de novembre del 2009

COED -6NOV-

DESCRIPCIÓ

Avui a Comunicació oral, escrita i digital no hem avançat temàri, degut a que a unes quinze persones en ha tocat exposar la nostra poesia, rondalla, conte, fragment de llibre o el que volguèssim exposar.
Aquesta exposició calia fer-la amb l'ajuda d'un company o companya que ens filmès, en el meu cas, l'Eva i la Maria, m'han ajudat a realitzar aquesta part, tot i que els nervis m'han traït en alguna ocasió davant els meus companys.
Desprès, i gairebé a punt de finalitzar la classe, hem obert un bloc a l'atzar, aquest bloc ha estat el del meu company Àngel Caloca, la Lluïsa ha llegit una de les entrades classificades com a ''COED'' ( Comunicació oral, escrita i digital), que el meu company tenia, tot seguit li ha dit els aspectes a millorar i aquells que ja té prou bé, això ens ha servit per orientar-nos i millorar els aspectes del bloc que potser tenim més descuidats.

REFLEXIÓ

La classe d'avui ha donat lloc a una breu reflexió, a l'hora de parlar o recitar davant d'un públic, ja sigui adults i encara més si són nens petits, cal gesticular profundament totes aquelles paraules que ajudin a la gesticulació, a més cal expressar-se amb claredat, amb pauses, sense correr i amb un to suau, dolç i tranquil.
Així com, cal remarcar l'actualització del bloc i el seu manteniment, així com evitar copiar coses dels companys i ser creatius, cadascú en el seu propi bloc.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en la sessió d'avui farè una breu introducció al poema que jo he recitat, és a dir, Excèlsior.
Primerament, és un poema que està distribuit en cinc estrofes de quatre versos cadascuna, també cal dir que és un poema amb rimes consonants, ja que rimen la última síl·laba sencera de cada paraula.

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.


Val a dir que aquest poema és modernista. Com s'observa és un tema propi de Maragall en aquesta época, ja que parla sobre la natura, concretament el mar, que simbolitza el moviment i inquietud costant que el poeta va traslladar a la seva vida.
El tema naturalista no és nou en aquest autor, ja que com veurem a la Vaca cega que la meva companya i amiga Eva interpretara en la recitació oral, també és un poema que tracta la descripció d'un paisatge.
La poesia de Joan Maragall és una poesia amb caire optimista i vital, és a dir, és un cant a la fe que té l'home davant de la destrucció que en primera persona ha patit, ja que viu l'atemptat del Liceu i ràpidament traspasa els seus pensaments i sentiments a la poesia.


dijous, 5 de novembre del 2009

La lectura i la vida

Bé, com he esmentat en una entrada anterior, ara comentaré l'argument de text que duu com a títol ''La lectura i la vida'' d'Emili Teixidor.
L'eix central de aquest llibre és fomentar la lectura als infants i joves.
Comença explicant la importància dels llibres, ja que són part de la nostra memòria històrica i a més d'altres ens ajuden a exercitar la imaginació.
Desprès, l'autor cita alguns trucs per poder contagiar l'èmfasi per la lectura, hi ha un en concret en el que es centra molt, i es que primer hem de llegir nosaltres per poder contagiar als altres.
A més, els llibres per imposició no acullen a lector sinó que el rebutgen i hem d'aconseguir que això no passi perquè llavors és quan els nens i joves deixen de sentir-se atrets per la lectura.
També ens explica que cal que fomentem la biblioteca, com un espai de lleure, de relaxació, d'entreteniment i tot això inclou la lectura.
L'aspecte que rellevaria del llibre és que sovint cita autors que han dit alguna afirmació important en l'àmbit de la lectura i per tant, ens dóna un xic de la seva opinió.
També ens orienta a fer activitats dinàmiques i divertides a partir de la lectura d'una novel·la, ja sigui la seva transcipció al teatre, al cinema, la seva representació, etc.
El llibre també vol transmetre el valor i respecte cap als llibres, així com l'elecció personal de cadascuna de les lectures que al llarg de la nostra vida acadèmica i personal llegim.
A més hem d'adonar-nos que la lectura ens ajuda a distanciar els nostres sentiments i ens permet observar-los així com comprendre'ls.
Tot i els trets benèvols de la lectura, hem de tractar de no llegir amb les ulleres de una teoria o ideologia concreta, és a dir, hem de intentar llegir el màxim objectiu possible sense traslladar-se a un conflicte ideològic. Per tant, aquest mateix tret és el que hem de transmetre als nostres alumnes.
El text i el seu autor ens expliquen que la malversió de l'hàbit de la lectura ha estat per culpa de la societat i de la televsió, ja que així com s'ensenya a aprendre, a parlar, a estudiar, també es pot ensenyar a llegir bé i per tant, habituar a l'alumne a la lectura d'una forma metòdica i sense imposicions.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Nou ''qui ets tu''




Doncs, bé com veiem en la fotografia ella és la Judit, vaig escollir fer el ''qui ets tu'' d'ella perquè va ser la primera persona que vaig conèixer.
Va ser el dia que feiem la matrícula aquí a la facultat, abans d'agafar el ferrocarril vam parlar, com a resultat vam estar tot l'estiu en poc o molt contacte en funció dels dies i les vacances de cadascuna i a l'arribar a la universitat i veure que anavam a la mateixa classe, vaig fer un bot d'alegria.
Per tant, i principalment és aquest el motiu pel qual la descric a ella i no a una altra de les meves grans amigues.
En la seva descripció he estat totalment subjectiva, perquè me l'estimo i li tinc molt de carinyo i això fa que la vegi d'una forma peculiar, que la conegui amb prou profunditat i pugui parlar d'ella amb consciència, a més que em costaria fer-li una descripció objectiva perquè els sentiments sempre influeixen al mirar a una persona.
L'aspecte que destacaria d'ella és la seva cara, i per un motiu ben essencial, perquè és el seu mirall, quan la veig, sé només amb mirar-li als ulls si alguna cosa l'amoïna o està alegre, puc veure els seus objectius, si li agrada o està d'acord amb el que dic, les seves pors, les seves inquietuds, i un llarg etcétera.
A més desprès d'aquest temps en la universitat, la he conegut prou i bastant d'aprop per saber si el que penso d'ella és cert o no, i tot i que sembla bastant tímida, no ho és tant, només és com molts de nosaltres, que ens costa obrir-nos, un cop s'ha obert, t'agafa confiaça, carinyo i et tracta com una veritable amiga.
Desprès de fotografiar-la per la exposició d'avui, m'he adonat que la seva cara també és dolça i té una expressió agradable.
Us ánimo des d'aquí a que feu un pas endevant per coneixèr-la, perquè sé per pròpia experiència que mereix la pena fer-ho.

COED -2NOV-

DESCRIPCIÓ

Avui la classe de Comunicació oral, escrita i digital ha agafat un format diferent, ja que en comptes de parlar la professora, hem parlat nosaltres.
Això ve donat a que avui el grup A feiem les exposicions sobre el procès del ''qui ets tú?'', abans de començar tots els alumnes hem enganxat, gràcies al blue-tac, les fotografies que haviem portat de la persona a la que describiem, en el meu cas la Judit Carrique i per tant he portat quatre fotografies d'ella.
Gràcies al Cristian Cubillo i a l'Albert Guix, que ens han anat cronometrant el temps, finalments ens ha donat temps a fer la nostra exposició a tothom, això jo ho he agraït perquè era la última a qui tocava fer-ho i he anat una mica amb les presses i els nervis de ser l'última.

REFLEXIÓ

Reflexionant en la classe d'avui, com ha dit la Lluïsa, trobo que ens ha agradat en general, ja que de tant en tant, va bé fer aquestes classes tant dinàmiques i personals, a més de que la d'avui en concret ens ha servit a tots per conèixer una mica més a aquells companys amb els quals encara que no haguem tingut el plaer de parlar o establir-hi un lligam de companyerisme.
A més, també crec que a la professora li ha agradat i que li ha servit per conèixer aquells aspectes de nosaltres que als companys i companyes els criden l'atenció i en certa manera per coneixe'ns i associar-nos la cara amb el nostre nom, ja que al ser tants a vegades es fa difícil enrecordar-se'n de tots.

APROFUNDIMENT

Per introduïr-me més en la matèria he pensat a rectificar aquells aspectes de la meva redacció del qui ets tú, ( en el meu cas, qui és ella?) que crec que deuria millorar i per tal de fer-ho deixarè l'enllaç de l'entrada per a hom qui vulgui entrar-hi i comparar-la amb la primera que vaig fer, així doncs, aquí deixo el ''nou qui ets tu?''

divendres, 30 d’octubre del 2009

COED -30OCT -

DESCRIPCIÓ

Avui per començar la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem entregat el resum del llibre ''Com parlar bé en públic''.
Aquest llibre tot i ser una mica pesat de llegir, segons la meva visió m'ha servit per a saber enfocar millor les meves xerrades en públic, i he intentat posar-ho en pràctica en el seminari, ja que és un espai més reduït on es fa més fàcil parlar en públic sense que la vergonya et poseeixi.
Tot seguit, com que de l'altra sessió van quedar alguns dubtes entre conte i rondalla, la professora ha explicat que eren gairebé sinònims i que l'únic matís que els diferenciava era que el conte tenia l'objectiu d'entretenir a part d'un missatge no directe.
Desprès hem començat a acabar de consolidar grups de treball, per a poder sortejar els dies que a cadascun dels grups els tocarà exposar el poema i el debat.
Finalment, la Lluïsa ens ha repartit un document que duia com a títol ''Coses meves'' d'Albert Om, on amb un toc irònic, reia de les llegendes que li havien arribat a les seves oïdes.
Tot seguit, ens ha donat un fragment fotocopiat del llibre ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova. Temas Universitarios.
Com podem deduïr el fragment ens parla de el llenguatge i les llengües, els diferents orígen de les mateixes i l'ús que en fem d'aquestes, la comunicació, l'expressió, l'autocomucació, les famílies llinguístiques, etc.
Aquest text, l'hem hagut de subratllar.
Abans de sortir de la classe hem recollit el llibre fotocopiat: La lectura i la vida d'Emili Teixidor.
Quant finalitzi la lectura d'aquest darrer faré una entrada al bloc esmentant l'argument del mateix.

REFLEXIÓ

En la reflexió m'agradaria explicar, quina n'he fet jo al llegir ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova.
Degut a que és un text que he trobat molt interessant, m'agradaria compartir les reflexions que a continuació escriure.

''Con una lengua organizamos niestro entorno, el mundo en que vivimos, y sometemos nuestras percepciones a diversos grados de abstracción'' pàg. 46
Sembla mentida, però aquesta frase la trobo totalment certa. El nostre entorn, la nostra vida, ve regit per la nostra llengua, ja que cada llengua incorpora una cultura al darrera que ens provoca actuar d'una o altra manera.
És a dir, a través de la nostra llengua, trobem que una altra és dolça o dura, que té una velocitat ràpida o lenta, tot això i tot i que no ens ho sembli és sempre comparat amb la nostra.

''Toda expressión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje, mientras que lo contrario no es cierto'' pàg. 49
Aquesta frase m'ha cridat l'atenció perquè fins ara no hi havia caigut. És cert, que qualsevol signe, imatge, etc., en la comunicació podem traduir-la a paraules, és a dir, amb un gest podem dir que aquell noi s'aburreix o que està trist, però en costa molt més dir amb paraules que ''hem d'anar a comprar'' o ''ens veiem la setmana que vé''. Això és perque el llenguatge va molt més enllà dels gestos, ja que domina a la perfecció els termes més abstractes i també els que no ho són.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en la matèria m'agradaria explicar quins tipus de lectures podem fer, ja que al repartir el text de ''Coses meves'' d'Albert Om, la Lluïsa ens ha esmentat per sobre que hi ha diversos tipus.





A partir d'aquest esquema que he realitzat, explicaré en que consisteix cada terme.

- Lectura oral: consisteix en fer-la en veu alta, és a dir, té com a objectiu garantir una bona comunicació oral.

- Lectura en silenci: és la que usem normalment, sense expressar oralment el que llegim.

  • Lectura extensiva: consisteix a llegir per plaer o per algun tipus d’interès.


  • Lectura intensiva: té l’objectiu d’obtenir una informació.


  • Lectura ràpida i superficial: la posem en pràctica quan volem obtenir una informació específica d’un text.


  • Lectura involuntària: és aquella que llegim de forma inconscient, pels carrers, als anuncis, etc. .

- Lectura integral: llegim tot el text.

  • Lectura reflexiva: implica un anàlisi del text a mesura que el llegim, és lenta i anem extraient conclusions a mesura que avancem en la lectura.


  • Lectura Mitjana: implica una velocitat mitjana, malgrat que això provoca que la comprensió disminueixi una mica.

- Lectura Selectiva: quant llegim només aquelles parts del text que tenen relació amb el que busquem.

  • Lectura atenta: fem ús d’aquest tipus quant busquem dates, conceptes, detalls, concrets, etc.


  • Lectura mirada: és una lectura superficial que serveix per saber globalment el sentit del text.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

COED -23OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana a Comunicació oral, escrita i digital ens hem centrat en aclarir dubtes de les activitats que hem de realitzar properament.
Ja que en un termini curt de temps haurem de exposar com, perquè i qui és la nostra persona qui ets tú?, on a més de la petita introducció que he fet al bloc hauré d'explicar tot el procès. Poc desprès haurem de recitar una poesia, que per cert jo ja he escollit (Excelsior - Joan Maragall), i tot seguit haurem de preparar-nos per fer un debat sobre un tema de l'assignatura o de l'educació, d'aquesta darrera activitat ens cal trobar la temàtica, ja que el grup ja l'hem fet.
Per això, divendres, a part de que la Lluïsa Cirera ens llegís un poema anomenat Paletes de Martí Miquel i Pol, hem visionat gairebé un fragment sencer d'un exemple verídic de la Lliga de Debat Universitari que avui la Lluïsa ens ha presentat formalment, ja que altres vegades ho havia mencionat o dit de passada.
També ens ha donat un dossier amb la normativa a part del que nosaltres al visionar aquest vídeo hem anat apuntant.
Aquí deixo un vídeo, que tot i que no és el mateix que hem vist avui, podem tornar a aclarir dubtes i agafar idees pel que properament farem nosaltres.


REFLEXIÓ

Si reflexionem el que hem fet a classe, no deixa de ser un repàs del que hem de fer d'aquí poc.
Penso que la Lluïsa llegeix poemes i ens incita a llegir-los, a part de perque penso que li agrada, perquè veu una manera de practicar davant d'un públic la recitació, en aquest cas d'un poema.
També m'ha semblat interessant que ens passès un vídeo de Debat Universitàri, perque és una forma d'agafar idees, de veure la teoria exemplificada i de ajudar als dubtes que puguin sorgir.
M'agradaria concloure establint els nexes que enllacen l'oratória del debat amb els futurs mestres que serem.
Ja que sovint ens caldrà saber donar la volta a les coses per tal d'encaminar-les cap a on volem conduïr a la classe i per tal ens cal saber debatir arguments prou útils i sincers per tal de convèncer als alumnes de la nostra aula, ja que sovint els nens i nenes de les edats que comprén la primària són més difícils de convèncer que un adult o fins i tot un infant.
Per tant, jo personalment trobo una clara i evident relació entre la oràtoria que d'aquí poc haurem de fer per ser avaluats i la que practicarem diàriament amb els nostres futurs alumnes.

APROFUNDIMENT

Com a aprofundiment, en aquesta entrada, penjaré un video íntegre de la final de la I Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d'Universitats, protagonitzada pels equips de la Universitat Ramon Llull i la Universitat de València. La Universitat Ramon Llull va acollir aquesta primera edició de la Lliga, que va tractar el tema "Els diners fan la felicitat?", entre els dies 9 i 13 de març de 2005.





dimecres, 21 d’octubre del 2009

COED -21OCT-


DESCRIPCIÓ:

En aquesta sessió de Comunicació oral, escrita i digital hem aprofundit molt en la llengua oral i escrita, ja que la Lluïsa ens ha remarcat que ambdues tenen importància, ja que tal com ella ens ha dit, els nens i nens aprenen a parlar tal com els mestres parlen i per tant cal saber pronunciar i parlar amb qualitat i el mateix passa amb l'escriptura.
A més, desprès d'aquests temes, la Lluïsa ens ha dictat unes preguntes que calia que desprès li fèssim al nostre company o companya del costat, en aquest cas a mi m'ha tocat amb el Pere Mussoll.
Les preguntes han estat les següents:

- Teniu algun llibre sobre rondalles?

- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferència rondalla i  llegenda
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al vostre territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

En el moment, hi ha algunes que no hem sabut contestar, com si teniem algun llibre de rondalles o si sabíem el nom d'algun autor, la resta ens hem ensortit prou bé.
Ja que hem contestat que la llegenda era una història ficticia amb un toc verídic, en canvi la rondalla vol inculcar uns valors o pensaments en la història que explica.
La resposta a la llegenda vincula al territori crec que ha estat unànime per a tota la classe, la resposta ha estat: Sant Jordi, i com a llegenda urbana les respostes han estat més dispars i diferents, una de les que més m'han cridat l'atenció ha estat: el monstre del llac Ness.

REFLEXIÓ

El primer aspecte tractat a la sessió d'avui l'he trobat de principal importància, ja que és vital per a un mestre saber escriure i parlar amb claredat i soltura, tan alhora de desenvolupar una classe, com per entrevistar-se amb els pares o comunicar-se amb qualsevol company.
A més, com sabem l'escola forma a les futures generacions, però per fer-ho cal que primer es formin els mestres que han d'imparti classe a aquesta nova generació, per això és de suma importància que aprenguem bé tots i cadascun dels conceptes de la llengua tan oral com escrita, i en aquest cas catalana, ja que serà en la que impartirem la majoria de les classes que realitzem.
D'altra banda, l'aspecte de les rondalles i les llegendes, en un primer moment m'ha sobtat, però desprès i fent memòria he recordat que aquest tema jo el vaig tractar a la primària com a alumne i llavors l'he trobat significat.
Ja que les rondalles i les llegendes configuren una cultura, ja que són aquestes narracions les que han passat de generació en generació oralment i no ha estat fins fa relativament poc, històricament parlant, que les narracions i històries han passat a ser escrites i ha estar a disponibilitat de tothom.

APROFUNDIMENT

Com que no he sabut contestar a algunes preguntes, com a ampliació del teme he pensat a buscar les respostes adequades a les preguntes que no he sabut respondre.

Tens algun llibre de rondalles? No, no el tinc, però he buscat i sé que podem trobar-hi alguns com per exemple: Millors rondalles catalanes de Joan Amades, Aplec de rondalles de Valeri Serrà i Voldú, Rondalles de la Ribera de Enric Ramiro i/o Conte contat: rondalles populars de la costera de Martínez Martínez i Josep Vicents.
Saps d'algú que s'hagi dedicar a recollir-ne? Primer de tot, basant-nos en els autors dels llibres anteriors, ara sé: Joan Armades, Valeri Serrà, Enric Ramiro, Josep Vicents i Martínez Martínez, a més he trobat Rah-mon Roma i Pere Martí.
 
Buscant informació sobre rondalles i rondallaires també he trobat una web sobre com tractar les rondalles per als nens, així que deixo l'enllaç, ja que hem sembla important tenir punts de vista i consells sobre com actuar i com proposar una activitat tan culturitzadora i lúdica com és aquesta.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

COED -16OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana, a causa d'un pont, només hem tingut una classe de la matèria: Comunicació oral, escrita i digital, tot i això hem aprofitat i profunditzat en l’assignatura.
Després de que la Lluïsa ens tornes els apunts recollits la setmana anterior i fes un comentari sobre ells, i ens comentés que ens calia prendre exemple del que parléssim, hem continuat el guió que ens va donar i l’hem acabat.
Ha estat ràpid degut a que molts dels punts que ens faltaven per explicar coincidien totalment amb els ja explicats en la comunicació oral i per tant, no ha calgut tornar-los a repetir.
Els punts que eren exactament igual en la llengua oral i escrita han estat:

- Riquesa de vocabulari.
- Presició del significat.
- Absència de barbarismes.
- Ús de frases i fetes i refranys.
- Morfosintaxi genuïna.
- Ús correcte dels verbs.

REFLEXIÓ

Si reflexionem en el contingut que hem realitzat aquest dos dies, ens adonarem que la mateixa importància que té el llenguatge escrit la té l’oral, ja que en la professió que ens estem introduint, tots i cada un de nosaltres que l’impartim en un futur, serem un model a seguir pels nostres alumnes i una opinió a tenir en compte per a la resta de professorat amb el compartim temps, així doncs, cal fer un ús de la llengua el més correcte possible, ja que com va fer esment la Lluïsa en la darrera classe no podem saber la totalitat de la llengua, ja que sempre hi ha aquella paraula que no hem escoltat mai i que no sabem com s’escriu, etc.
Si mirem en el sí d’aquesta assignatura trobarem que la importància d’ensenyar amb correcció la llengua als alumnes que ens trobarem al llarg de la nostra carrera professional, no és sinó una pauta per fer avançar la societat, desenvolupar-la i dotar-la de cultura, que si més no, és una de les tasques que haurem de dur a terme, ja que estarem ensenyant a la futura nova societat.

APROFUNDIMENT

Com que en l'apartat de ''Absència de barbarismes'' m'ha sobtat a primer ull, que la Lluïsa esmentès que era més preocupant els anglicismes, que no pas ja els castellanismes, tot i que desprès la he entès, ja que l'anglès actualment és a totes bandes.
Però llavors, he volgut saber quina és la magnitud d'aquest fet, de que l'anglès s'imposi a les altres llengues, i he trobat una sèrie de notícies referents a aquesta temàtica.
La primera, deixo aquí l'enllaç, la notícia tracta de que s'han incorporat al vocabulari català 350 paraules de l’àmbit esportiu, audiovisual o gastronòmic, a la llengua catalana amb el vistiplau del consell supervisor del Termcat.
També deixaré aquí l'enllaç d'una pàgina molt últil, és un llibre digital anomenat: Barbarisme i vulgarismes que malmeten la llengua catalana - Antoni Careta i Vidal, i la versió digital és de l'edició:  Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. 
I una altra cosa que m'agradaria enllaçar en aquesta ampliació seria l'ús incorrecte dels verbs i la seva mala conjugació, això és un problema que cada cop és veu més, una 'solució' ràpida és usar aquest enllaç per si en algun cas dubtem de si un verbs és regular o no, per exemple.
De totes maneres, caldria mirar de no tenir dubtes en aquest àmbit, perquè els verbs són una part molt important del nostre dia a dia.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

COED -9i13OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana les classes de COED han estat bastant ocupades, si bé la primera vam fer l’examen de català per veure el nostre nivell, a l'altra sessió la Lluïsa Cirera ens va fer una llarga explicació amb tots els treballs del semestres, com, quan, perquè i un llarg etcètera, per deixar-nos clar quin era el propòsit de realitzar-los i per saber com distribuir-nos el temps, que al menys a mi, em manca bastant!
Si fem una reflexió de les sessions setmanals, cal veure que les notes dels exàmens han estat bastant baixes en realitat, i penso que potser pot influir haver-lo fet com a primer examen de la facultat perquè veig molt difícil que la majoria de persones que som aquí i que venim de batxillerat, que en teoria tenim un nivell C, hàgim aprovat pels pèls o ens haguem quedat a les portes.
De l'altra classe em va agradar la exposició, que la Lluïsa per ajudar-nos va fer, dels treballs de la seva matèria, ja que com no només tenim aquesta que hi ha quatre més, va bé saber que hem de presentar a cada matèria i quin dia per tal de tenir-ho tot en ordre i a disposició d'entrega en la data corresponent.
També cal dir, que em va sobtar que la Lluïsa s’endugués els apunts que l'últim dia vam prendre, a més de perquè se’m va fer estrany, també perquè quan prenc apunts ho faig en brut, amb abreviacions i paraules que potser només entenc jo, malgrat això cal dir que desprès els passo a net.

REFLEXIÓ

Si reflexionem en aquestes dues sessions, trobarem la importància de la llengua catalana a les aules, ja que el nivell de català de la prova que vam realitzar no ha estat examinat per altre motiu.
És obvi i clar que, si tot va bé, d'aquí no molt temps estarem donant classes i els nens als que els impartim aquesta docència aprendran de la nostra forma d'escriure, de la nostra de parlar, de pronunciar, etc., llavors tant la facultat com nosaltres hem de facilitar-nos el camí per arribar a poder ensenyar de debò la llengua catalana, amb les seves correccions, la seva teoria i la seva pràctica, però tot i sempre amb correcció.

AMPLIACIÓ

Com que la parla de la llengua catalana és molt important per a l'escola ja que és la seva llengua vehicular, he decidit buscar programes d'auto-ajuda per aprendre o consultat com escriure i parlar amb correcció la nostra llengua.
Així com ampliació deixo aqui l'enllaç per a que tothom qui vulgui pugui entrar i curiosejar una mica, com és el que faig jo, també fer consultes de com o què dir en cada cas, trobar la paraula adient, aprendre a parlar -la (la llengua catalana) i un seguit de recursos pels professors, que l'institut Ramon Llull i la Generalitat de Catalunya promouen, així com el Consorci per a la normalització linguística.
Trobo que és adient, ja que en aquesta sessió hem treballat tant els recursos del llenguatge oral com escrit, i aquesta web promou tots dos tipus.

dijous, 24 de setembre del 2009

Qui és ella?


Bé, en descriure una persona mai es pot ser objectiu, sempre hi ha sentiments i pensaments que influeixen en aquesta descripció, així que jo la descriure com és per a mi.
Ella és una persona que en poquet temps s'ha convertit en importantíssima en el meu dia a dia.
Té un caràcter afable que sovint donen ganes d’abraçar-la , és dolça i té la paciència d’un sant. Li agrada riure tan o més que a mi i és correcta amb tothom.
Li agrada ballar, potser més que agradar-li és la seva passió. Em sembla que en anys no he conegut a una persona com ella, és especial.
Té grans qualitats com la de amiga, que tot i que sembli que totes les persones ho són, us ben asseguro que no és així, calen anys i panys per trobar persones que tinguin estima per l'amistat, com és el seu cas.

És una gran persona, és la Judit!

dilluns, 21 de setembre del 2009

COED -21SET-

DESCRIPCIÓ

En aquesta sessió la professora de la matèria, la Lluïsa Cirera, ens ha explicat que abans de finalitzar el semestre haurem de fer una exposició sobre  perquè, quan, i sobretot com i quins aspectes hem triat per exposar, explicar i descriure d'aquella persona que és l'objectiu del nostre treball.
Per aclarir-nos els dubtes la professora ens ha explicat passos que podem seguir, així com consells.
D'altra banda, per focalitzar en una bona direcció l'objectiu del treball, hem fet un treball en grup molt sencill.
El que havíem de fer era buscar cançons que descrivisin persones de forma interior ( personalitat i caràcter) o bé físicament.
El meu grup i jo hem esmentat algunes com: Penelope - Serrat, Eva - Melocos, Laura - Nek; Noelia - Nino Bravo, Maria - Pasión Vega, i moltes altres de semblants.
La resta de grups ha esmentat unes altres diferents i alguna que altra que nosaltres ja teníem.
En el mateix grup,  la Lluïsa ens ha repartit diferents textos, per a cada un ( dels grups),  on hi havia diferents descripcions de personatges o de paisatges i territoris.
Aquests textos són:
- Inma Monsó - Un home de paraula. Ed. La Magrana. Barcelona 2006
- Josep Maria Espinàs - Relacions particulars. Ed. La Campana. Barcelona 2007
- Josep Maria Espinàs - A per per Aragó. Ed. La Campana. Barcelona 2006
- Artur Martorell - Els pobles, les ciutats, els homes. Ed. Teide. Barcelona 1979
- Descobrir Catalunya, número 132

Finalment, hem explicat a la resta de companys de que tractava el nostre fragment de text, ja que cadascú tenia un de diferent.
I aquí ha acabat la classe.

REFLEXIÓ

A casa he reflexionat sobre el perquè hem fet aquest tipus de classe, i m'he adonat que el motiu és obvi.
La Lluïsa amb aquests textos ens ha volgut dir que hi ha moltísimes formes de fer una descripció i per tant hem d'escollir-ne una, així que la funció dels textos que hem rebut és aquesta.
Llavors, aixó m'ha dut a pensar de quina manera descriuria a la Judit Carrique, que és la noia a la que li faig la descripció.
Finalment, he decidit fer-li una descripció subjectiva, ja que la descric com jo penso i com jo veig, i desprès aprofundiré en la personalitat, ja que crec que així tots coneixerem una miqueta més com és ella, així que aquí us deixo l'enllaç a la meva entrada de qui és ella?.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en aquesta entrada he pensat en buscar possibles enllaços que ens ajudin a la realització de la descripció, per garantir la seva fluïdesa i fer-la el més correcte possible.
Així doncs, desprès de buscar una estona he trobat aquesta pàgina web, que és bastant interessant, ja que defineix diversos conceptes, entre ells, que és la descripció, la descripció de persones, de llocs, la descripció d'un procès, i un seguit de propostes molt útils, que tot i estar en castellar, podem aplicar per l'exercici que exposarem el 2 de novembre, ja que sobretot t'explica com es fa i això per a tots els alumnes ens hauria d'ésser molt útil i de molt servei.




divendres, 18 de setembre del 2009

COED -PRIMERES SESSIONS-

DESCRIPCIÓ

En les primeres sessions de classe de Comunicació oral, escrita i digital, la Lluïsa ens va fer una gran presentació de la matèria, de les seves particularitats, el seu ús i sobretot la importància d'actualitzar, com a mínim un cop per setmana.
Tot i això, degut a la novetat i que no he estat acostumada a actualitzar el bloc, l'entrada de les primeres sessions la puju ara.
En aquestes primeres sessions vam fer classes molt participatives i dinàmiques. En una d'elles, la Lluïsa ens va demanar que féssim una descripció de nosaltres mateixos i que li anomenessim ''Qui sóc jo?'', aquesta redacció va ser una petita presentació de cadascun de nosaltres, ja que desprès la professora se les va endur.
També és cert, que la Lluïsa Cirera ens va proporcionar una sèries de textos. Aquests els vam treballar en petits grups i per posar-los en comú entre tots aquells membres del grup que havíen llegit el mateix artícle o fragment, l'explicavem.
El primer cop que vam rebre textos, ja que la Lluïsa ho ha fet en diverses ocasions, aquest textos parlaven sobre la llengua, la gesticulació, l'art d'escoltar, i aspectes rellevants de la comunicació oral.
Aquí deixo els títols i els autors dels textos que ens va donar:

Jesús Tuson - El luxe del llenguatge. Ed. Empúries. Barcelona 1986
Sebastià Serrano - El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona 2003
Francesc Torralba - L'art de saber escoltar. Pagès editors.  Lleida 2006
Eulàlia Bosch - Educació i vida quotidian. Eumo editorial. Vic 2000

REFLEXIÓ

Trobo que la lectura i posada en comú d'aquests fragments ens ha estat útil, degut a que tenen un caràcter significatiu dins l'assignatura.
Cada cop més els meus companys i jo ens adonem de la importància de la llengua i això fa que l'assignatura cobri una certa importància en la nostra formació, tant com a alumnes com a futurs professors.
A més, penso que la redacció de ''qui ets tú?'' ens ha servit per a introduir la futura reflexió i redacció del ''qui és ella?'' ja que com veiem ja hi ha una entrada al bloc amb aquest títol i properament (2NOV) haurem de fer-ne l'exposició.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir aquesta entrada al bloc he buscat informació sobre la importància de la llengua pels mestres, així mateix he trobat aquest enllaç que és un artícle sobre la llengua vehicular, és a dir, el català i el seu ús en els joves.
En l'artícle es proposen algunes millores i solucions per a que els joves es comuniquin en llengua catalana.
Una de les idees que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de conscienciar a la gent que els joves que estiguin en una edat d'estudiant o similar siguin sinònim de escolarització en llengua catalana, per evitar els tòpics de nouvinguts o inmigrants i garantir l'aprenentage i continuació del català com a llengua vehicular dels Països Catalans.