COED -11DIC-

DESCRIPCIÓ

S'ha començat la sessió de Comunicació oral, escrita i digital amb la exposició dels textos que cadascú havia escollit, ja que en aquesta sessió ha predominat l'explicació de contes i històries més que la poesia que altres cop ha estat més present.

La gran quantitat de persones han ocupat el temps reglamentari de dos minuts i no s'han passat gaire.

M'ha agradat molt la interpretació que ha fet l'Eva Ladevesa del seu conte '' La llegenda de Montesquiu'' i l'Anna Llongueras i la explicació del fragment de Mirall Trencat on explica la sensació de l'Armanda al morir la Maria.

A continuació, hem iniciat els debats, tot i que aquest cop només s'ha dut a terme un, perquè l'altre grup no podia fer-ho.

El grup que ha dut a terme el debat estava a favor i en contra del canvi de les vacances escolars. Aquest tema els ha semblant interessant debatre-ho perquè és un tema que ha estat notícia darrerament, ja que volen avançar el curs una setmana i començar les classes a principis de setembre per a que al febrer o març els alumnes tinguin una setmana de vacances que trenqui el final del segons trimestre amb l'inici del tercer.

REFLEXIÓ

M'ha semblat molt interessant la sessió d'aquesta assignatura, ja que les exposicions al contrari que les del principi, duren els 2 minuts reglamentèris i això fa que sigui molt més ràpid aquesta part. Per això el públic que escolta no s'aburreix i escolta atentament fins el punt de analitzar els moviments i trucs que cada company utilitza per a realitzar correctament l'exposició.

El debat d'aquesta setmana m'ha semblat que tenia un tema interessant, tot i que l'Àlex deia constament silencia i això em feia perdre en el debat una mica. Malgrat això, m'ha semblat que ho han fet bastant bé.

Val a dir, que la professora ens ha explicat com anirà l'examen i que sortirà, això ens ajudarà a preparar-lo més conscientment.

AMPLIACIÓ

La Lluïsa ens ha dit que podem esmentar algunes preguntes de cara a l'exàmen, no tant per a que surtin a l'exàmen, sinó per a saber el que hem de aprendre'ns i saber explicar.

Algunes de les preguntes que podrien sortir a l'exàmen podrien ser:

- Què saps sobre la llengua oral? I sobre l'escrita?

- Quins aspectes són importants de saber de la llengua oral? I de l'escrita?

La lectura i la vida

Bé, com he esmentat en una entrada anterior, ara comentaré l'argument de text que duu com a títol ''La lectura i la vida'' d'Emili Teixidor.

L'eix central de aquest llibre és fomentar la lectura als infants i joves.

Comença explicant la importància dels llibres, ja que són part de la nostra memòria històrica i a més d'altres ens ajuden a exercitar la imaginació.

Desprès, l'autor cita alguns trucs per poder contagiar l'èmfasi per la lectura, hi ha un en concret en el que es centra molt, i es que primer hem de llegir nosaltres per poder contagiar als altres.

A més, els llibres per imposició no acullen a lector sinó que el rebutgen i hem d'aconseguir que això no passi perquè llavors és quan els nens i joves deixen de sentir-se atrets per la lectura.

També ens explica que cal que fomentem la biblioteca, com un espai de lleure, de relaxació, d'entreteniment i tot això inclou la lectura.

L'aspecte que rellevaria del llibre és que sovint cita autors que han dit alguna afirmació important en l'àmbit de la lectura i per tant, ens dóna un xic de la seva opinió.

També ens orienta a fer activitats dinàmiques i divertides a partir de la lectura d'una novel·la, ja sigui la seva transcipció al teatre, al cinema, la seva representació, etc.
El llibre també vol transmetre el valor i respecte cap als llibres, així com l'elecció personal de cadascuna de les lectures que al llarg de la nostra vida acadèmica i personal llegim.
A més hem d'adonar-nos que la lectura ens ajuda a distanciar els nostres sentiments i ens permet observar-los així com comprendre'ls.
Tot i els trets benèvols de la lectura, hem de tractar de no llegir amb les ulleres de una teoria o ideologia concreta, és a dir, hem de intentar llegir el màxim objectiu possible sense traslladar-se a un conflicte ideològic. Per tant, aquest mateix tret és el que hem de transmetre als nostres alumnes.
El text i el seu autor ens expliquen que la malversió de l'hàbit de la lectura ha estat per culpa de la societat i de la televsió, ja que així com s'ensenya a aprendre, a parlar, a estudiar, també es pot ensenyar a llegir bé i per tant, habituar a l'alumne a la lectura d'una forma metòdica i sense imposicions.

Els tòpics.

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Per fer un anàlisi correcte primer dibuixaré una mica el concepte de tòpic i de estereotip:

- Segons l'enciclòpedia catalana: ESTEREOTIP: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts.

- Segons l'enciclòpedia catalana: TÒPIC: Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit.

Tot seguit explicaré les veritats dels tòpics proposats i les confusions que poden provocar.

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

Aquest és un dels tòpics més extessos i que diem amb més freqüència.

Aquesta oració només és certa en alguns casos concrets, però no generalment, ja que la llengua té una gran capacitat per arribar als termes més abstractes, que sovint ni els gestos ni les imatges ens poden definir.

És a dir, amb imatges podem definir algunes coses, però totes tenen un significat que passa per les paraules, llavors això de que una imatge val més que mil paraules, no seria, en la majoria de casos, cert, perquè amb mil paraules es poden dir moltes coses i amb una imatge només s'hi descriu una o unes poques.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

En certa manera seria veritat, però fins a un cert punt, és a dir, el receptor és passiu perquè no escull que vol veure en cada moment, la televisió ofereix uns programes en els diferents canals i no es poden canviar al gust del consumidor, tot i que és cert que pot canviar de canal, i aquest aspecte treu veritat a el tòpic.

Però en l'hipotètic cas de que l'espectador no volguès veure cap de les sèries que s'emeten en una determinada hora als diferents canals, no tindria cap més remei que o tancar el televisor o veure-les.

Per tant, trobo que és cert que el receptor és passiu quant està davant la televisió.

tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

No crec que hagi d'ésser així, tot i que és cert que incentiva.

La viòlencia des de la televisió dóna idees de com agredir, de com fer mal, en definitiva de com tenir una actitud violenta. És quan es poseeix una actitud violenta quan el tòpic es compleix. Ja que ajuda als agressors  a creure que allò que fan és normal.

I llavors el que no entenc és perquè encara admeten les sèries violentes a la televisió?

tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"

Sincerament no crec que res d'aquest tòpic sigui cert. La ''moda'' entesa com a manera de vestir és causada per les botigues de roba, que estan predisposades a les passarel·les que imposen les noves vestidures, la televisió com a màxim el que fa és donar a conèixer mundialment la moda que ja està més que decidida.

Ja que si els dissenyadors pensen que és l'hora de dur pantalons més amples, les botigues independenment de les que siguin adapataran la seva roba per poder dur-la amb pantalons més amples, i conseqüentment fabricaran pantalons més amples.

Així que la televisió no és res més que un mecanisme de publicitat, en aquest cas.

tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Això és el que deuria ser, però com sabem exactament que és així? Podrien enganyar-nos i ens creuriem que és cert. Si tot el que diuen és cert, perquè cada telenotícies diu la seva envers una notícia que de manera objectiva deuria ser la mateixa per a tots?
Actualment, com sabem que tot el que la televisió diu o esmenta és cert? I no pot ser un muntatge fet amb les noves tecnologies que existeixen?
Bé, jo personalment estic en contra del tòpic en qüestió, ja que cada canal de la televisió pren la realitat pels seus interessos ideològics, etcétera.

tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

Aquest tòpic crec que està basat en una realitat, ja que quant més surt un anunci contra el maltracte o notícies que en parlen, etc., la gent que les veu, tot i que inconscientment, les acaba veien normal i és aquí quant sorgeix el típic comentari: Oh un altre cop una dona maltractada assassinada, però no passa d'aquí, és a dir, estem insensibilitzats envers aquest tipus de notícies perquè són el pà de cada dia.
Per això hi ha canals de la televisió que ofereixen tipus d'anuncis conscienciadors distribuits en cadascun dels mesos de l'any, així els receptors ens sobtem cada cop que veiem que un bosc s'ha incendiat, que han mort una persona, i un llarg etcètera de notícies que desgraciadament passen en la nostra realitat real.

COED -30OCT -

DESCRIPCIÓ

Avui per començar la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem entregat el resum del llibre ''Com parlar bé en públic''.

Aquest llibre tot i ser una mica pesat de llegir, segons la meva visió m'ha servit per a saber enfocar millor les meves xerrades en públic, i he intentat posar-ho en pràctica en el seminari, ja que és un espai més reduït on es fa més fàcil parlar en públic sense que la vergonya et poseeixi.

Tot seguit, com que de l'altra sessió van quedar alguns dubtes entre conte i rondalla, la professora ha explicat que eren gairebé sinònims i que l'únic matís que els diferenciava era que el conte tenia l'objectiu d'entretenir a part d'un missatge no directe.

Desprès hem començat a acabar de consolidar grups de treball, per a poder sortejar els dies que a cadascun dels grups els tocarà exposar el poema i el debat.

Finalment, la Lluïsa ens ha repartit un document que duia com a títol ''Coses meves'' d'Albert Om, on amb un toc irònic, reia de les llegendes que li havien arribat a les seves oïdes.

Tot seguit, ens ha donat un fragment fotocopiat del llibre ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova. Temas Universitarios.

Com podem deduïr el fragment ens parla de el llenguatge i les llengües, els diferents orígen de les mateixes i l'ús que en fem d'aquestes, la comunicació, l'expressió, l'autocomucació, les famílies llinguístiques, etc.

Aquest text, l'hem hagut de subratllar.

Abans de sortir de la classe hem recollit el llibre fotocopiat: La lectura i la vida d'Emili Teixidor.

Quant finalitzi la lectura d'aquest darrer faré una entrada al bloc esmentant l'argument del mateix.

REFLEXIÓ

En la reflexió m'agradaria explicar, quina n'he fet jo al llegir ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova.

Degut a que és un text que he trobat molt interessant, m'agradaria compartir les reflexions que a continuació escriure.

''Con una lengua organizamos niestro entorno, el mundo en que vivimos, y sometemos nuestras percepciones a diversos grados de abstracción'' pàg. 46

Sembla mentida, però aquesta frase la trobo totalment certa. El nostre entorn, la nostra vida, ve regit per la nostra llengua, ja que cada llengua incorpora una cultura al darrera que ens provoca actuar d'una o altra manera.

És a dir, a través de la nostra llengua, trobem que una altra és dolça o dura, que té una velocitat ràpida o lenta, tot això i tot i que no ens ho sembli és sempre comparat amb la nostra.

''Toda expressión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje, mientras que lo contrario no es cierto'' pàg. 49

Aquesta frase m'ha cridat l'atenció perquè fins ara no hi havia caigut. És cert, que qualsevol signe, imatge, etc., en la comunicació podem traduir-la a paraules, és a dir, amb un gest podem dir que aquell noi s'aburreix o que està trist, però en costa molt més dir amb paraules que ''hem d'anar a comprar'' o ''ens veiem la setmana que vé''. Això és perque el llenguatge va molt més enllà dels gestos, ja que domina a la perfecció els termes més abstractes i també els que no ho són.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en la matèria m'agradaria explicar quins tipus de lectures podem fer, ja que al repartir el text de ''Coses meves'' d'Albert Om, la Lluïsa ens ha esmentat per sobre que hi ha diversos tipus.

A partir d'aquest esquema que he realitzat, explicaré en que consisteix cada terme.

- Lectura oral: consisteix en fer-la en veu alta, és a dir, té com a objectiu garantir una bona comunicació oral.

- Lectura en silenci: és la que usem normalment, sense expressar oralment el que llegim.

• 
  
  Lectura extensiva: consisteix a llegir per plaer o per algun tipus d’interès.
  
  
  
• 
  
  Lectura intensiva: té l’objectiu d’obtenir una informació.
  
  
  
• 
  
  Lectura ràpida i superficial: la posem en pràctica quan volem obtenir una informació específica d’un text.
  
  
  
• 
  
  Lectura involuntària: és aquella que llegim de forma inconscient, pels carrers, als anuncis, etc. .
  
  
  

- Lectura integral: llegim tot el text.

• 
  
  Lectura reflexiva: implica un anàlisi del text a mesura que el llegim, és lenta i anem extraient conclusions a mesura que avancem en la lectura.
  
  
  
• 
  
  Lectura Mitjana: implica una velocitat mitjana, malgrat que això provoca que la comprensió disminueixi una mica.
  
  
  

- Lectura Selectiva: quant llegim només aquelles parts del text que tenen relació amb el que busquem.

• 
  
  Lectura atenta: fem ús d’aquest tipus quant busquem dates, conceptes, detalls, concrets, etc.
  
  
  
• 
  
  Lectura mirada: és una lectura superficial que serveix per saber globalment el sentit del text.
  
  
  

BARCELONA EDUCACIÓ

Per fer la meva intervenció al bloc, he decidit fer-ho de la revista Barcelona Educació, ja que pel que s'ha dit a classe i he pogut llegit m'ha semblat d'allò més interessant i pràctica.

Per tant, ara escriure la fitxa tècnica de la ja esmentada revista, per a que tothom la pugui conèixer i fer-ne ús.

El títol de la revista és: Barcelona Educació.

La seva periodicitat és: mensual, tot i que hi ha mesos que apareix com a bimensual, és a dir, surt cada dos mesos.

La data d'inici de publicació de la revista: l'inici de la revista es va fer al gener de 1999.

Els col·laboradors de la revista són: principalment l'Institut d'educació de l'Ajuntament de Barcelona, però també hi participa el Consorci d'educació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Publicitat: a la darrera apareix dos anuncis publicitàris, un del col·legi de pedagogs de Catalunya i l'altre de la X Jornada del Projecte Educatiu de la ciutat De Barcelona.

Quines seccions té la revista: la revista consta de diferents apartats.

1. L'editorial.
2. Notícies.
3. Som xarxa.
4. Protagonistes.
5. Jo també educo.
6. A fons.
7. Radiografia.
8. Apunts.
9. Participació.
10. Entrevista.
11. Oberts al món.
12. Una mica de tot.

Aspecte que t'ha cridat l'atenció: com podem comprovar al seu índex, és una revista molt completa, abarca gran quantitat de temàtiques i si més no, de formes de posar-se en contacte amb el lector.

Ja que solicita la seva participació al apartat que duu aquest nom, però també al ''jo també educo''.

Trobo que és una revista molt completa i que en molts casos ens pot ajudar i/o aclarir dubtes.

De quantes pàgines consta? Consta de 31 pàgines.

A qui és dirigeix: ''Està oberta a les escoles i als instituts, a les associacions culturals, a les entitats d’educació no formal i a l’educació social. És una revista perquè els professionals de l’educació i també els ciutadans i ciutadanes que es reconeixen educadors, comparteixin les seves experiències i reflexions.'' Extret de la mateixa web de la revista.

Distribució: es fa des de l'adreça: Plaça Espanya, número 5.

Imatges: Té gran quantitat d'imatges i colors, cosa que provoca l'atracció a la seva lectura.

Curiositats: és una publicació gratuïta, l'única condició és omplir una solicitud per a rebre-la. Aquesta revista vol expressar l'activitat educadora que té la ciutat de Barcelona.

Us deixo el link per subscribir-se a la revista.

Podem trobar informació sobre una altra revista d'interès al bloc de l'Anna, allà trobarem diversa informació sobre la revista ESTRIS, també coneguda al món de l'educació i l'ensenyament.

Reflexió sobre concepte d'hipertext i la forma de pensar.

El text publicat al País: Internet cambia la forma de leer y...¿de pensar? ens explica la opinió que tenen els entesos sobre si internet ens canvia la forma de pensar, ja que l'accès a les noves tecnologies i a les TIC ens ha permès a tots, joves i no tan joves, mantenir-nos informats en qualsevol lloc, a qualsevol hora i sense cap condició més que tenir accès a internet.

Això, segons el text, ha fet variar la nostra forma de llegir, ja que actualment la majoria de la població llegeix en diagonal, anant directament a allò que es necessita o interessa, per això el plaer de la lectura cada cop es perd més.

També hem canviat la nostra forma de buscar i seleccionar informació útil, ja que ara amb qualsevol cercador, digas-li google o qualsevol altre, tenim amb una paraula un munt d'entrades que d'una o altra manera fan referència a allò que busquem.

Per tant, si totes les percepcions cognitives han cambiat, vol dir que la nostra forma de pensar també ho ha fet, ja que segons citen al text, l'ús de les tecnologies ens fa, poc a poc, perdre la capacitat d'atenció, de memòria, d'aprenentatge, i un llarg etcètera, ja que ens recolzem massa en les noves tecnologies, perquè són molt superiors a nosaltres.

D'aquest text jo estrec com a conclusió i opinió personal que les noves tecnologies ens faciliten tan la vida i ens l'acomoden tant, que a l'hora de la veritat, quan necessitem al nostre cervell per pensar amb rigurositat i quan necessitem actuar amb criteri ens adonem de que no sabem com fer-ho ja que això no ens ho ensenyen a internet.

A més, el nostre cervell no s'assembla en res a google, per tant a l'hora de recordar o memoritzar qualsevol informació no ens surtiran un munt d'entrades sobre el mateix tema, així que penso que hem de separa una cosa de l'altre.

Ja que si que és cert que les noves tecnologies ens ho faciliten tot més, però també ens ajuden a que tendim a no saber pensar i això s'ha d'evitar.

D'altra banda, el text de la Laura Borràs de l'hipertext explica i contrasta diferents definicions d'hipertext.

També, esmenta que actualment l'hipertext és la connexió de les formes textuals, ententen per aquestes les electròniques.

Dins de aquest document inclou que és la literatura hipertextual, ja que va ser la primera definició i aplicació de l'hipertext. Aquí s'englobava la majoria de formes textuals digitals, a més de ser un precedent per anomenar a les formes textuals no digitals amb el nom de proto-hipertextextos.

Cal afegir que aquest primer terme ha derivat en la hiperliteratura, entenent, segons el text, per aquesta aquella conclusió que és fa de la lectura, que és explicable, és a dir, la lectura de la lectura.

Llavors segons el text per hipertext s'entèn que són fragments o textos sencers, que tenen un punt en comú, aquest fil conductor que ambdos textos tenen és l'anomenat i extès hipertext.

D'aquest text extrec que l'hipertext actualment està molt extès.

És aquell que et permet entrar en un altre document o text que té punts en comú i de referència amb l'entrada que s'ha visionat amb anterioritat.

Penso que els hipertextos sovint ens faciliten la feina ja que ens permeten passar de text a text amb continguts similars, això ens permet ampliar una temàtica i comprendre-la en cas que amb el primer text no s'hagi aconseguit.

Què fem al seminari?

Divendres, últim dia de seminari de la setmana y de la setmana mateix, hem entregat el traball sobre el llibre Va de mestres, a partir d'aquí tots hem expresat la nostra opinió respecte a aquesta lectura.

La meva opinió és que el llibre degut al vocabulari planer, les situacions amb exemples i la forma de escriptura que té l'autor , és de lectura i comprensió fàcil, etc.
A més de la facilitat d'aquest llibre, crec que també les situacions que proposa les hem viscut per l'altra banda, és a dir, com alumnes i aixó també ens pot ajudar a l'hora d'actuar davant la classe.
Desprès les meves companyes l'Alba i l'Elena ens han fet l'exposició de l'actualitat educativa sobre l'ús de la maleta viatjera i l'increment d'aquesta en les escoles, Desprès d'aquesta exposició, ha sorgit un debat sobre la imposició o l'intent d'augmentar la lectura des de l'escola, el debat s'ha esdevingut d'aquesta forma perque sovint el que es mana des de l'escola no s'acull tan bé com si es fa des de fora d'aquest àmbit.
Finalment, i desprès d'omplir un questionari per saber a grans trets el perquè hem escollit la universitat on estem estudiant, entre tots però per iniciativa del tutor de seminari, hem acordat començar cada classe de seminari (dimecres i divendres a les 12h) amb un acudit o una endevinalla, per tal de fomentar la lectura i l'expressió oral.

COED -21SET-

DESCRIPCIÓ

En aquesta sessió la professora de la matèria, la Lluïsa Cirera, ens ha explicat que abans de finalitzar el semestre haurem de fer una exposició sobre  perquè, quan, i sobretot com i quins aspectes hem triat per exposar, explicar i descriure d'aquella persona que és l'objectiu del nostre treball.

Per aclarir-nos els dubtes la professora ens ha explicat passos que podem seguir, així com consells.

D'altra banda, per focalitzar en una bona direcció l'objectiu del treball, hem fet un treball en grup molt sencill.

El que havíem de fer era buscar cançons que descrivisin persones de forma interior ( personalitat i caràcter) o bé físicament.

El meu grup i jo hem esmentat algunes com: Penelope - Serrat, Eva - Melocos, Laura - Nek; Noelia - Nino Bravo, Maria - Pasión Vega, i moltes altres de semblants.

La resta de grups ha esmentat unes altres diferents i alguna que altra que nosaltres ja teníem.

En el mateix grup,  la Lluïsa ens ha repartit diferents textos, per a cada un ( dels grups),  on hi havia diferents descripcions de personatges o de paisatges i territoris.
Aquests textos són:
- Inma Monsó - Un home de paraula. Ed. La Magrana. Barcelona 2006
- Josep Maria Espinàs - Relacions particulars. Ed. La Campana. Barcelona 2007
- Josep Maria Espinàs - A per per Aragó. Ed. La Campana. Barcelona 2006
- Artur Martorell - Els pobles, les ciutats, els homes. Ed. Teide. Barcelona 1979
- Descobrir Catalunya, número 132

Finalment, hem explicat a la resta de companys de que tractava el nostre fragment de text, ja que cadascú tenia un de diferent.
I aquí ha acabat la classe.

REFLEXIÓ

A casa he reflexionat sobre el perquè hem fet aquest tipus de classe, i m'he adonat que el motiu és obvi.
La Lluïsa amb aquests textos ens ha volgut dir que hi ha moltísimes formes de fer una descripció i per tant hem d'escollir-ne una, així que la funció dels textos que hem rebut és aquesta.
Llavors, aixó m'ha dut a pensar de quina manera descriuria a la Judit Carrique, que és la noia a la que li faig la descripció.
Finalment, he decidit fer-li una descripció subjectiva, ja que la descric com jo penso i com jo veig, i desprès aprofundiré en la personalitat, ja que crec que així tots coneixerem una miqueta més com és ella, així que aquí us deixo l'enllaç a la meva entrada de qui és ella?.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en aquesta entrada he pensat en buscar possibles enllaços que ens ajudin a la realització de la descripció, per garantir la seva fluïdesa i fer-la el més correcte possible.
Així doncs, desprès de buscar una estona he trobat aquesta pàgina web, que és bastant interessant, ja que defineix diversos conceptes, entre ells, que és la descripció, la descripció de persones, de llocs, la descripció d'un procès, i un seguit de propostes molt útils, que tot i estar en castellar, podem aplicar per l'exercici que exposarem el 2 de novembre, ja que sobretot t'explica com es fa i això per a tots els alumnes ens hauria d'ésser molt útil i de molt servei.

COED -PRIMERES SESSIONS-

DESCRIPCIÓ

En les primeres sessions de classe de Comunicació oral, escrita i digital, la Lluïsa ens va fer una gran presentació de la matèria, de les seves particularitats, el seu ús i sobretot la importància d'actualitzar, com a mínim un cop per setmana.

Tot i això, degut a la novetat i que no he estat acostumada a actualitzar el bloc, l'entrada de les primeres sessions la puju ara.

En aquestes primeres sessions vam fer classes molt participatives i dinàmiques. En una d'elles, la Lluïsa ens va demanar que féssim una descripció de nosaltres mateixos i que li anomenessim ''Qui sóc jo?'', aquesta redacció va ser una petita presentació de cadascun de nosaltres, ja que desprès la professora se les va endur.

També és cert, que la Lluïsa Cirera ens va proporcionar una sèries de textos. Aquests els vam treballar en petits grups i per posar-los en comú entre tots aquells membres del grup que havíen llegit el mateix artícle o fragment, l'explicavem.

El primer cop que vam rebre textos, ja que la Lluïsa ho ha fet en diverses ocasions, aquest textos parlaven sobre la llengua, la gesticulació, l'art d'escoltar, i aspectes rellevants de la comunicació oral.

Aquí deixo els títols i els autors dels textos que ens va donar:

Jesús Tuson - El luxe del llenguatge. Ed. Empúries. Barcelona 1986

Sebastià Serrano - El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona 2003

Francesc Torralba - L'art de saber escoltar. Pagès editors.  Lleida 2006

Eulàlia Bosch - Educació i vida quotidian. Eumo editorial. Vic 2000

REFLEXIÓ

Trobo que la lectura i posada en comú d'aquests fragments ens ha estat útil, degut a que tenen un caràcter significatiu dins l'assignatura.

Cada cop més els meus companys i jo ens adonem de la importància de la llengua i això fa que l'assignatura cobri una certa importància en la nostra formació, tant com a alumnes com a futurs professors.

A més, penso que la redacció de ''qui ets tú?'' ens ha servit per a introduir la futura reflexió i redacció del ''qui és ella?'' ja que com veiem ja hi ha una entrada al bloc amb aquest títol i properament (2NOV) haurem de fer-ne l'exposició.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir aquesta entrada al bloc he buscat informació sobre la importància de la llengua pels mestres, així mateix he trobat aquest enllaç que és un artícle sobre la llengua vehicular, és a dir, el català i el seu ús en els joves.

En l'artícle es proposen algunes millores i solucions per a que els joves es comuniquin en llengua catalana.

Una de les idees que més m'ha cridat l'atenció ha estat la de conscienciar a la gent que els joves que estiguin en una edat d'estudiant o similar siguin sinònim de escolarització en llengua catalana, per evitar els tòpics de nouvinguts o inmigrants i garantir l'aprenentage i continuació del català com a llengua vehicular dels Països Catalans.