Escola NAUSICA

Com a tercera activitat de la setmana extraordinària hem acompanyat a una alumna de tercer curs, aquesta ens ha explicat al meu company Esteve i a mi el funcionament intern de l'escola així com la funció de les pràctiques.

Tot i que ella era especialista d'educació física, personalment l'experiència m'ha agradat moltísim, ja que encara no hi ser dins d'una aula com jo tenia pensat o previst, hem estat dins del gimnàs on els diferents cursos de l'escola feien la classe.

L'escola on he anat s'anomena Escola NAUSICA, podem localitzar-la al carrer muntaner, número 309.

Aquesta només té una línia, cosa que consisteix a tenir únicament una classe per curs, d'aquesta manera l'escola es converteix en un centre molt més proper envers els alumnes i els pares, ja que només imparteixen classe sis professors més els especialistes, això provoca que els pares coneguin a tots els professors i sovint també s'estableix la relació inversa.

Els professors també estableixen un víncle afectiu i acadèmic amb tots i cadascun dels alumnes, ja que al tenir una sola línia escolar tots els professors coneixen a tots els alumnes i a l'inrevès.

Val a dir que aquesta escola és concertada i laica, és a dir, no s'imparteix la religió a les aules.

En aquesta jornada, que per cert he trobat curta, m'ha fet adonar-me'n del tot de que el grau que he escollit és veritablement la meva vocació, degut a que als nens amb els que he tractat avui els hi agafat afecte i m'ho he passat gairebé millor que ells.

Tant com el meu company i jo hem pogut observar que als nens se'ls dóna plena autonomia, ja que des de ben petits es canvien sols a la classe i  la professora nomès els ajuda.

A més, dins de l'escola es fomenta la igualtat, ja que hem pogut veure diferents nens amb discapacitats i deficiències integrats a la classe com a un més que són.

A més, dins l'escola m'he trobat amb diverses situacions, si més no interessants, tot i això ho resumiré en tres trets característics de l'estada d'avui.

El primer d'aquests és sens dubte el mètode que el professor d'educació física impartia, ha creat unes classes amb molta dinàmica i divertides, creant jocs per treballar en equip i mecànica alhora, així com promovent la competició i superació, és un professor al que li tenen molt respecte.
Penso que aquest respecte se l'ha guanyat ell mateix, ja que és molt proper a l'alumne, té una relació especial i única amb cadascun dels nens i això afavoreix al treball en classe.

En segon lloc m'ha cridat l'atenció l'alumne en pràctiques, ja que ens ha explicat la diferència de gimnàstica i educació física, aquesta distinció resideix a que la gimnàstica és el que és realitzava anteriorment, que servia per fer exercici bàsicament, en l'actualitat la matèria que la substitueix s'anomena educació física, perquè a més de treballar la gimnàstica, inclou altres aspectes com el treball en equip, la mecànica i política de l'esport i d'altres aspecte importants pel desenvolupament físic i mental del nen.

Per últim, i lligat en part amb l'anterior punt, he trobat una professora generalista que li explicava a una alumna que gimnàstica i educació física era el mateix, tot i que la darrera era políticament correcte, en sentir-ho la noia de pràctiques he mostrat el seu desacord, aquesta professora li ha contestat que possiblement tenia raó, però llavors hi havien varies coses que s'havien de canviar, ja que el departament d'Educació no tindria cap sentit, ja que els mestres ens encarreguem d'instruir i acompanyar, i en tot cas ajudar a l'educació que els pares donen, ja que són els valors familiars els que prevalen.
Aquesta idea que ha mostrat la professora, m'ha cridat molt l'atenció i m'he sentit ''identificada'', ja que jo tinc la opinió de que els pares han d'educar els valors i la cultura al seu fill, els mestres hem d'encarregar-nos de instruir-lo per tal de que en un futur no molt llunyà tingui eines suficients per desenvolupar-se com a persona.
Finalment, a l'hora de marxar, molts dels alumnes als que hem observat com feien educació física m'han vingut acomiadar, en aquest moment m'he sentit omplerta per dins i amb ganes d'esforçar-me per arribar a ser una gran mestra, si més no una de qualitat.