Doncs, bé com veiem en la fotografia ella és la Judit, vaig escollir fer el ''qui ets tu'' d'ella perquè va ser la primera persona que vaig conèixer.
Va ser el dia que feiem la matrícula aquí a la facultat, abans d'agafar el ferrocarril vam parlar, com a resultat vam estar tot l'estiu en poc o molt contacte en funció dels dies i les vacances de cadascuna i a l'arribar a la universitat i veure que anavam a la mateixa classe, vaig fer un bot d'alegria.
Per tant, i principalment és aquest el motiu pel qual la descric a ella i no a una altra de les meves grans amigues.
En la seva descripció he estat totalment subjectiva, perquè me l'estimo i li tinc molt de carinyo i això fa que la vegi d'una forma peculiar, que la conegui amb prou profunditat i pugui parlar d'ella amb consciència, a més que em costaria fer-li una descripció objectiva perquè els sentiments sempre influeixen al mirar a una persona.
L'aspecte que destacaria d'ella és la seva cara, i per un motiu ben essencial, perquè és el seu mirall, quan la veig, sé només amb mirar-li als ulls si alguna cosa l'amoïna o està alegre, puc veure els seus objectius, si li agrada o està d'acord amb el que dic, les seves pors, les seves inquietuds, i un llarg etcétera.
A més desprès d'aquest temps en la universitat, la he conegut prou i bastant d'aprop per saber si el que penso d'ella és cert o no, i tot i que sembla bastant tímida, no ho és tant, només és com molts de nosaltres, que ens costa obrir-nos, un cop s'ha obert, t'agafa confiaça, carinyo i et tracta com una veritable amiga.
Desprès de fotografiar-la per la exposició d'avui, m'he adonat que la seva cara també és dolça i té una expressió agradable.
Us ánimo des d'aquí a que feu un pas endevant per coneixèr-la, perquè sé per pròpia experiència que mereix la pena fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada