Com cada segona quinzena de setembre, s'inicia el curs. Molts nens comencen l'escola i molts d'altres inicien un nou curs, a vegades al mateix centre o bé un de diferent.
A vegades els cursos es fan repetitus, sempre amb els mateixos companys, els mateixos professors, el mateix centre, un horari semblant i/o materies similars. Per això sobta tant que un curs sigui totalment diferent, com el que li va passar a ella.
En l'inici de curs van iniciar-se, també, un seguit de mirades de cantó a cantó de la classe, potser per a la resta de l'alumnat i els professors aquesta fina línia on dues mirades conectaven els hi passaven desapercebudes; per a ells era el trencament amb la monotonia, s'entenien, es parlaven amb els ulls i mantenien llargues converses.
Ella havia estat amiga seva des de que es van conèixer, quatre anys enrere, pensava que el coneixia i que res podia sobtar-li d'aquella altra persona, però s'equivocava, amb aquell joc de mirades, s'havia adonat que res, absolutament res més que la mirada parla per un mateix.
Llavors va compendre que havia esbrinat com era aquella persona per aquell joc de paraules no dites, des d'aquell moment va adonar-se que no es separaria mai d'aquells ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada