dimarts, 27 d’octubre del 2009

Reflexió sobre concepte d'hipertext i la forma de pensar.




El text publicat al País: Internet cambia la forma de leer y...¿de pensar? ens explica la opinió que tenen els entesos sobre si internet ens canvia la forma de pensar, ja que l'accès a les noves tecnologies i a les TIC ens ha permès a tots, joves i no tan joves, mantenir-nos informats en qualsevol lloc, a qualsevol hora i sense cap condició més que tenir accès a internet.
Això, segons el text, ha fet variar la nostra forma de llegir, ja que actualment la majoria de la població llegeix en diagonal, anant directament a allò que es necessita o interessa, per això el plaer de la lectura cada cop es perd més.
També hem canviat la nostra forma de buscar i seleccionar informació útil, ja que ara amb qualsevol cercador, digas-li google o qualsevol altre, tenim amb una paraula un munt d'entrades que d'una o altra manera fan referència a allò que busquem.
Per tant, si totes les percepcions cognitives han cambiat, vol dir que la nostra forma de pensar també ho ha fet, ja que segons citen al text, l'ús de les tecnologies ens fa, poc a poc, perdre la capacitat d'atenció, de memòria, d'aprenentatge, i un llarg etcètera, ja que ens recolzem massa en les noves tecnologies, perquè són molt superiors a nosaltres.

D'aquest text jo estrec com a conclusió i opinió personal que les noves tecnologies ens faciliten tan la vida i ens l'acomoden tant, que a l'hora de la veritat, quan necessitem al nostre cervell per pensar amb rigurositat i quan necessitem actuar amb criteri ens adonem de que no sabem com fer-ho ja que això no ens ho ensenyen a internet.
A més, el nostre cervell no s'assembla en res a google, per tant a l'hora de recordar o memoritzar qualsevol informació no ens surtiran un munt d'entrades sobre el mateix tema, així que penso que hem de separa una cosa de l'altre.
Ja que si que és cert que les noves tecnologies ens ho faciliten tot més, però també ens ajuden a que tendim a no saber pensar i això s'ha d'evitar.


D'altra banda, el text de la Laura Borràs de l'hipertext explica i contrasta diferents definicions d'hipertext.
També, esmenta que actualment l'hipertext és la connexió de les formes textuals, ententen per aquestes les electròniques.
Dins de aquest document inclou que és la literatura hipertextual, ja que va ser la primera definició i aplicació de l'hipertext. Aquí s'englobava la majoria de formes textuals digitals, a més de ser un precedent per anomenar a les formes textuals no digitals amb el nom de proto-hipertextextos.
Cal afegir que aquest primer terme ha derivat en la hiperliteratura, entenent, segons el text, per aquesta aquella conclusió que és fa de la lectura, que és explicable, és a dir, la lectura de la lectura.
Llavors segons el text per hipertext s'entèn que són fragments o textos sencers, que tenen un punt en comú, aquest fil conductor que ambdos textos tenen és l'anomenat i extès hipertext.

D'aquest text extrec que l'hipertext actualment està molt extès.
És aquell que et permet entrar en un altre document o text que té punts en comú i de referència amb l'entrada que s'ha visionat amb anterioritat.
Penso que els hipertextos sovint ens faciliten la feina ja que ens permeten passar de text a text amb continguts similars, això ens permet ampliar una temàtica i comprendre-la en cas que amb el primer text no s'hagi aconseguit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada