Per a mi un bon o bona mestre, no és aquell que et posa millor nota, o al qui li caus bé o et cau bé a tu.
Per a mi un bon mestre és aquell que et transporta a allò que explica, que et fa teu la informació que explica, al qui pot acudir per a qualsevol problema i t'ajuda, qui té en compte els valors més que els conceptes.
Aquell que valora els nens que cada classe la fa de forma personal i no pendent de l'horari.
Aquest és per a mi un bon professor, tot i que no deuria ésser així, no hi ha gaires mestres que compleixin els ''requisits'' de ser bons mestres.
La meva millor mestra la vaig tenir a cinquè i part de sisè de primària. Va fer un gran treball docent i personal en la meva classe.
Com molts nens a aquestes edats, 10, 11 o 12 anys, eren sexistes, és a dir, a l'hora de treballar, jugar o fins i tot parlar ho feiem majoritàriament amb persones del nostre mateix sexe i no se'ns passava pel cap fer barreja o agrupar-nos de forma diferent.
Ella, la mestra, va aconseguir que juguessim junts, que treballessim junts i que tinguèssim el valor i el companyerisme que hi ha o hauria d'haver en una classe de nens i nenes.
No tan sols, va fer aquest gran pas per a nosaltres, sinó que també ens va donar els valors que nosaltres, els nens d'aquella classe o la majoria, tenim.
Amb la seva ajuda vam aprendre a valorar a les persones com a tals, vam aprendre a aprendre, a tenir curiositat, a respectarnos i sobretot a ser nosaltres mateixos allà a on anem.
Gràcies a ella, podria dir, que sóc qui sóc avui dia.
Lorena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada