divendres, 30 d’octubre de 2009

Els tòpics.

Els tòpics i els estereotips es poden considerar "mitges veritats", perquè parteixen d'aspectes de la realitat que després es presenten com si fossin "la veritat".

Per fer un anàlisi correcte primer dibuixaré una mica el concepte de tòpic i de estereotip:

- Segons l'enciclòpedia catalana: ESTEREOTIP: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts.
- Segons l'enciclòpedia catalana: TÒPIC: Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit.

Tot seguit explicaré les veritats dels tòpics proposats i les confusions que poden provocar.

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

Aquest és un dels tòpics més extessos i que diem amb més freqüència.
Aquesta oració només és certa en alguns casos concrets, però no generalment, ja que la llengua té una gran capacitat per arribar als termes més abstractes, que sovint ni els gestos ni les imatges ens poden definir.
És a dir, amb imatges podem definir algunes coses, però totes tenen un significat que passa per les paraules, llavors això de que una imatge val més que mil paraules, no seria, en la majoria de casos, cert, perquè amb mil paraules es poden dir moltes coses i amb una imatge només s'hi descriu una o unes poques.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.

En certa manera seria veritat, però fins a un cert punt, és a dir, el receptor és passiu perquè no escull que vol veure en cada moment, la televisió ofereix uns programes en els diferents canals i no es poden canviar al gust del consumidor, tot i que és cert que pot canviar de canal, i aquest aspecte treu veritat a el tòpic.
Però en l'hipotètic cas de que l'espectador no volguès veure cap de les sèries que s'emeten en una determinada hora als diferents canals, no tindria cap més remei que o tancar el televisor o veure-les.
Per tant, trobo que és cert que el receptor és passiu quant està davant la televisió.

tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

No crec que hagi d'ésser així, tot i que és cert que incentiva.
La viòlencia des de la televisió dóna idees de com agredir, de com fer mal, en definitiva de com tenir una actitud violenta. És quan es poseeix una actitud violenta quan el tòpic es compleix. Ja que ajuda als agressors  a creure que allò que fan és normal.
I llavors el que no entenc és perquè encara admeten les sèries violentes a la televisió?

tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"

Sincerament no crec que res d'aquest tòpic sigui cert. La ''moda'' entesa com a manera de vestir és causada per les botigues de roba, que estan predisposades a les passarel·les que imposen les noves vestidures, la televisió com a màxim el que fa és donar a conèixer mundialment la moda que ja està més que decidida.
Ja que si els dissenyadors pensen que és l'hora de dur pantalons més amples, les botigues independenment de les que siguin adapataran la seva roba per poder dur-la amb pantalons més amples, i conseqüentment fabricaran pantalons més amples.
Així que la televisió no és res més que un mecanisme de publicitat, en aquest cas.


tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Això és el que deuria ser, però com sabem exactament que és així? Podrien enganyar-nos i ens creuriem que és cert. Si tot el que diuen és cert, perquè cada telenotícies diu la seva envers una notícia que de manera objectiva deuria ser la mateixa per a tots?
Actualment, com sabem que tot el que la televisió diu o esmenta és cert? I no pot ser un muntatge fet amb les noves tecnologies que existeixen?
Bé, jo personalment estic en contra del tòpic en qüestió, ja que cada canal de la televisió pren la realitat pels seus interessos ideològics, etcétera.

tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

Aquest tòpic crec que està basat en una realitat, ja que quant més surt un anunci contra el maltracte o notícies que en parlen, etc., la gent que les veu, tot i que inconscientment, les acaba veien normal i és aquí quant sorgeix el típic comentari: Oh un altre cop una dona maltractada assassinada, però no passa d'aquí, és a dir, estem insensibilitzats envers aquest tipus de notícies perquè són el pà de cada dia.
Per això hi ha canals de la televisió que ofereixen tipus d'anuncis conscienciadors distribuits en cadascun dels mesos de l'any, així els receptors ens sobtem cada cop que veiem que un bosc s'ha incendiat, que han mort una persona, i un llarg etcètera de notícies que desgraciadament passen en la nostra realitat real.

COED -30OCT -

DESCRIPCIÓ

Avui per començar la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem entregat el resum del llibre ''Com parlar bé en públic''.
Aquest llibre tot i ser una mica pesat de llegir, segons la meva visió m'ha servit per a saber enfocar millor les meves xerrades en públic, i he intentat posar-ho en pràctica en el seminari, ja que és un espai més reduït on es fa més fàcil parlar en públic sense que la vergonya et poseeixi.
Tot seguit, com que de l'altra sessió van quedar alguns dubtes entre conte i rondalla, la professora ha explicat que eren gairebé sinònims i que l'únic matís que els diferenciava era que el conte tenia l'objectiu d'entretenir a part d'un missatge no directe.
Desprès hem començat a acabar de consolidar grups de treball, per a poder sortejar els dies que a cadascun dels grups els tocarà exposar el poema i el debat.
Finalment, la Lluïsa ens ha repartit un document que duia com a títol ''Coses meves'' d'Albert Om, on amb un toc irònic, reia de les llegendes que li havien arribat a les seves oïdes.
Tot seguit, ens ha donat un fragment fotocopiat del llibre ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova. Temas Universitarios.
Com podem deduïr el fragment ens parla de el llenguatge i les llengües, els diferents orígen de les mateixes i l'ús que en fem d'aquestes, la comunicació, l'expressió, l'autocomucació, les famílies llinguístiques, etc.
Aquest text, l'hem hagut de subratllar.
Abans de sortir de la classe hem recollit el llibre fotocopiat: La lectura i la vida d'Emili Teixidor.
Quant finalitzi la lectura d'aquest darrer faré una entrada al bloc esmentant l'argument del mateix.

REFLEXIÓ

En la reflexió m'agradaria explicar, quina n'he fet jo al llegir ''Lingüística. Una introducción al estudio del lenguage con textos comentados y ejercicios'' de Jesús Tusón. Ed. Barcanova.
Degut a que és un text que he trobat molt interessant, m'agradaria compartir les reflexions que a continuació escriure.

''Con una lengua organizamos niestro entorno, el mundo en que vivimos, y sometemos nuestras percepciones a diversos grados de abstracción'' pàg. 46
Sembla mentida, però aquesta frase la trobo totalment certa. El nostre entorn, la nostra vida, ve regit per la nostra llengua, ja que cada llengua incorpora una cultura al darrera que ens provoca actuar d'una o altra manera.
És a dir, a través de la nostra llengua, trobem que una altra és dolça o dura, que té una velocitat ràpida o lenta, tot això i tot i que no ens ho sembli és sempre comparat amb la nostra.

''Toda expressión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje, mientras que lo contrario no es cierto'' pàg. 49
Aquesta frase m'ha cridat l'atenció perquè fins ara no hi havia caigut. És cert, que qualsevol signe, imatge, etc., en la comunicació podem traduir-la a paraules, és a dir, amb un gest podem dir que aquell noi s'aburreix o que està trist, però en costa molt més dir amb paraules que ''hem d'anar a comprar'' o ''ens veiem la setmana que vé''. Això és perque el llenguatge va molt més enllà dels gestos, ja que domina a la perfecció els termes més abstractes i també els que no ho són.

APROFUNDIMENT

Per aprofundir en la matèria m'agradaria explicar quins tipus de lectures podem fer, ja que al repartir el text de ''Coses meves'' d'Albert Om, la Lluïsa ens ha esmentat per sobre que hi ha diversos tipus.





A partir d'aquest esquema que he realitzat, explicaré en que consisteix cada terme.

- Lectura oral: consisteix en fer-la en veu alta, és a dir, té com a objectiu garantir una bona comunicació oral.

- Lectura en silenci: és la que usem normalment, sense expressar oralment el que llegim.

  • Lectura extensiva: consisteix a llegir per plaer o per algun tipus d’interès.


  • Lectura intensiva: té l’objectiu d’obtenir una informació.


  • Lectura ràpida i superficial: la posem en pràctica quan volem obtenir una informació específica d’un text.


  • Lectura involuntària: és aquella que llegim de forma inconscient, pels carrers, als anuncis, etc. .

- Lectura integral: llegim tot el text.

  • Lectura reflexiva: implica un anàlisi del text a mesura que el llegim, és lenta i anem extraient conclusions a mesura que avancem en la lectura.


  • Lectura Mitjana: implica una velocitat mitjana, malgrat que això provoca que la comprensió disminueixi una mica.

- Lectura Selectiva: quant llegim només aquelles parts del text que tenen relació amb el que busquem.

  • Lectura atenta: fem ús d’aquest tipus quant busquem dates, conceptes, detalls, concrets, etc.


  • Lectura mirada: és una lectura superficial que serveix per saber globalment el sentit del text.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

BARCELONA EDUCACIÓ




Per fer la meva intervenció al bloc, he decidit fer-ho de la revista Barcelona Educació, ja que pel que s'ha dit a classe i he pogut llegit m'ha semblat d'allò més interessant i pràctica.
Per tant, ara escriure la fitxa tècnica de la ja esmentada revista, per a que tothom la pugui conèixer i fer-ne ús.


El títol de la revista és: Barcelona Educació.


La seva periodicitat és: mensual, tot i que hi ha mesos que apareix com a bimensual, és a dir, surt cada dos mesos.


La data d'inici de publicació de la revista: l'inici de la revista es va fer al gener de 1999.


Els col·laboradors de la revista són: principalment l'Institut d'educació de l'Ajuntament de Barcelona, però també hi participa el Consorci d'educació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.


Publicitat: a la darrera apareix dos anuncis publicitàris, un del col·legi de pedagogs de Catalunya i l'altre de la X Jornada del Projecte Educatiu de la ciutat De Barcelona.


Quines seccions té la revista: la revista consta de diferents apartats.
  1. L'editorial.
  2. Notícies.
  3. Som xarxa.
  4. Protagonistes.
  5. Jo també educo.
  6. A fons.
  7. Radiografia.
  8. Apunts.
  9. Participació.
  10. Entrevista.
  11. Oberts al món.
  12. Una mica de tot.

Aspecte que t'ha cridat l'atenció: com podem comprovar al seu índex, és una revista molt completa, abarca gran quantitat de temàtiques i si més no, de formes de posar-se en contacte amb el lector.
Ja que solicita la seva participació al apartat que duu aquest nom, però també al ''jo també educo''.
Trobo que és una revista molt completa i que en molts casos ens pot ajudar i/o aclarir dubtes.


De quantes pàgines consta? Consta de 31 pàgines.


A qui és dirigeix: ''Està oberta a les escoles i als instituts, a les associacions culturals, a les entitats d’educació no formal i a l’educació social. És una revista perquè els professionals de l’educació i també els ciutadans i ciutadanes que es reconeixen educadors, comparteixin les seves experiències i reflexions.'' Extret de la mateixa web de la revista.


Distribució: es fa des de l'adreça: Plaça Espanya, número 5.


Imatges: Té gran quantitat d'imatges i colors, cosa que provoca l'atracció a la seva lectura.


Curiositats: és una publicació gratuïta, l'única condició és omplir una solicitud per a rebre-la. Aquesta revista vol expressar l'activitat educadora que té la ciutat de Barcelona.
Us deixo el link per subscribir-se a la revista.

Podem trobar informació sobre una altra revista d'interès al bloc de l'Anna, allà trobarem diversa informació sobre la revista ESTRIS, també coneguda al món de l'educació i l'ensenyament.


dimarts, 27 d’octubre de 2009

Reflexió sobre concepte d'hipertext i la forma de pensar.




El text publicat al País: Internet cambia la forma de leer y...¿de pensar? ens explica la opinió que tenen els entesos sobre si internet ens canvia la forma de pensar, ja que l'accès a les noves tecnologies i a les TIC ens ha permès a tots, joves i no tan joves, mantenir-nos informats en qualsevol lloc, a qualsevol hora i sense cap condició més que tenir accès a internet.
Això, segons el text, ha fet variar la nostra forma de llegir, ja que actualment la majoria de la població llegeix en diagonal, anant directament a allò que es necessita o interessa, per això el plaer de la lectura cada cop es perd més.
També hem canviat la nostra forma de buscar i seleccionar informació útil, ja que ara amb qualsevol cercador, digas-li google o qualsevol altre, tenim amb una paraula un munt d'entrades que d'una o altra manera fan referència a allò que busquem.
Per tant, si totes les percepcions cognitives han cambiat, vol dir que la nostra forma de pensar també ho ha fet, ja que segons citen al text, l'ús de les tecnologies ens fa, poc a poc, perdre la capacitat d'atenció, de memòria, d'aprenentatge, i un llarg etcètera, ja que ens recolzem massa en les noves tecnologies, perquè són molt superiors a nosaltres.

D'aquest text jo estrec com a conclusió i opinió personal que les noves tecnologies ens faciliten tan la vida i ens l'acomoden tant, que a l'hora de la veritat, quan necessitem al nostre cervell per pensar amb rigurositat i quan necessitem actuar amb criteri ens adonem de que no sabem com fer-ho ja que això no ens ho ensenyen a internet.
A més, el nostre cervell no s'assembla en res a google, per tant a l'hora de recordar o memoritzar qualsevol informació no ens surtiran un munt d'entrades sobre el mateix tema, així que penso que hem de separa una cosa de l'altre.
Ja que si que és cert que les noves tecnologies ens ho faciliten tot més, però també ens ajuden a que tendim a no saber pensar i això s'ha d'evitar.


D'altra banda, el text de la Laura Borràs de l'hipertext explica i contrasta diferents definicions d'hipertext.
També, esmenta que actualment l'hipertext és la connexió de les formes textuals, ententen per aquestes les electròniques.
Dins de aquest document inclou que és la literatura hipertextual, ja que va ser la primera definició i aplicació de l'hipertext. Aquí s'englobava la majoria de formes textuals digitals, a més de ser un precedent per anomenar a les formes textuals no digitals amb el nom de proto-hipertextextos.
Cal afegir que aquest primer terme ha derivat en la hiperliteratura, entenent, segons el text, per aquesta aquella conclusió que és fa de la lectura, que és explicable, és a dir, la lectura de la lectura.
Llavors segons el text per hipertext s'entèn que són fragments o textos sencers, que tenen un punt en comú, aquest fil conductor que ambdos textos tenen és l'anomenat i extès hipertext.

D'aquest text extrec que l'hipertext actualment està molt extès.
És aquell que et permet entrar en un altre document o text que té punts en comú i de referència amb l'entrada que s'ha visionat amb anterioritat.
Penso que els hipertextos sovint ens faciliten la feina ja que ens permeten passar de text a text amb continguts similars, això ens permet ampliar una temàtica i comprendre-la en cas que amb el primer text no s'hagi aconseguit.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

''La república independiente de tu casa''




Qüestions a resoldre:

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
5. Valoració personal de l'anunci


1. Aquest anunci ens explica d'una forma molt súbtil i graciosa quines són les qualitats d'una república.
Si ens fixem en el vídeo la veu en off que surt és d'un infant que a partir de les oracions que va citant, es van mostrant imatges de parts i/o familiars de la casa.
Si anem més enllà de les imatges i de les paraules que veiem i escoltem al anunci, podem interpretat que la marca IKEA fa propaganda de forma súbtil indicant-nos que comprem els mobles d'aquesta república que és la nostra casa, a les seves botigues.
L'anunci comença enfocant un bloc de pisos que poc a poc es va centrant fins a visualitzar només una finestra on, desprès d'escoltar-se un timbre, apareix una noia jove que toca unes galledes a mode de timbals, desprès surt a mode de bandera de la república que ens descriuen en l'anunci, un llençol de color verd.
Tot seguit apareix durant uns segons la grabació d'un àpat familiar a mode de reunió, i desprès un pare amb el seu fill, i seguidament una nena petita.
El anunci també mostra una noia regant una planta al balcó i desprès enfoca a un gos gran, a mode de flora i fauna de la suposada república.
Finalment, la càmara enfoca a una noia dormint i per contraposar tot seguit enfoca a nens disfressats ballant i jugant. També surten uns avis visitant a la família i l'ultima imatge que surt és la catifa amb el lema de l'anunci ''bienvenido a la república independiente de tu casa''.

2. El lloc on es graba és, excepte en un primer moment que la càmara enfoca un bloc de pisos, l'interior d'un pis. La càmara es va movent per tots els indrets d'aquest pis, igual que va focalitzant als diferents membres de la mateixa.
Tots els enfocaments es fan des de la mateixa perspectiva, la càmara mostra l'enfocament allunyat i poc a poc s'apropa a l'acció o persona important que les paraules del nen, que explica l'anunci, estant citant en aquell moment.
Els colors no són nítids del tot, sinó que per mostrar apropament a la persona que veu l'anunci, la càmara graba d'una forma més casera que professional.
No té cap música l'anunci, només té un petit ritme de timbals al principi, desprès el nen en off comença a parlar i llavors no es sent cap tipus de música o so.

3. En l'anunci se li dóna més importància a les accions que els personatges comenten que els propis personatges.
És per això que surten familiars de totes les edats, des dels més petits fins als més grans, ja que el que importa és el caliu de la casa més que qui proporciona aquest caliu.

4.  El discurs verbal que surt en off en aquest anunci, és una transcripció del que les persones que hi surten van fent, però no de forma objectiu sinó que és tot adaptat al lema de l'anunci ''Bienvenido a la república independiente de tu casa''; aquesta visió subjectiva de les accions és mostra des del principi, ja que l'anunci s'inicia de la següent manera: Toda república debe...

5. He escollit aquest anunci perquè m'agrada la forma de focalitzar-lo, hem sembla divertit i és un anunci fora de l'habitual ja que directament no està anunciant res, simplement ''informa'' quines condicions cal que tingui una república, però no surt cap objecte ni imatge o logotip que ens faci associar l'anunci amb aquella marca, exceptuant el final que surt el logotip d'IKEA.
Per això i perquè em sembla un anunci tendre i mancat d'ansietat de benefici, que actualment la majoria ho són.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Mapa conceptual sobre Internet.


COED -23OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana a Comunicació oral, escrita i digital ens hem centrat en aclarir dubtes de les activitats que hem de realitzar properament.
Ja que en un termini curt de temps haurem de exposar com, perquè i qui és la nostra persona qui ets tú?, on a més de la petita introducció que he fet al bloc hauré d'explicar tot el procès. Poc desprès haurem de recitar una poesia, que per cert jo ja he escollit (Excelsior - Joan Maragall), i tot seguit haurem de preparar-nos per fer un debat sobre un tema de l'assignatura o de l'educació, d'aquesta darrera activitat ens cal trobar la temàtica, ja que el grup ja l'hem fet.
Per això, divendres, a part de que la Lluïsa Cirera ens llegís un poema anomenat Paletes de Martí Miquel i Pol, hem visionat gairebé un fragment sencer d'un exemple verídic de la Lliga de Debat Universitari que avui la Lluïsa ens ha presentat formalment, ja que altres vegades ho havia mencionat o dit de passada.
També ens ha donat un dossier amb la normativa a part del que nosaltres al visionar aquest vídeo hem anat apuntant.
Aquí deixo un vídeo, que tot i que no és el mateix que hem vist avui, podem tornar a aclarir dubtes i agafar idees pel que properament farem nosaltres.


REFLEXIÓ

Si reflexionem el que hem fet a classe, no deixa de ser un repàs del que hem de fer d'aquí poc.
Penso que la Lluïsa llegeix poemes i ens incita a llegir-los, a part de perque penso que li agrada, perquè veu una manera de practicar davant d'un públic la recitació, en aquest cas d'un poema.
També m'ha semblat interessant que ens passès un vídeo de Debat Universitàri, perque és una forma d'agafar idees, de veure la teoria exemplificada i de ajudar als dubtes que puguin sorgir.
M'agradaria concloure establint els nexes que enllacen l'oratória del debat amb els futurs mestres que serem.
Ja que sovint ens caldrà saber donar la volta a les coses per tal d'encaminar-les cap a on volem conduïr a la classe i per tal ens cal saber debatir arguments prou útils i sincers per tal de convèncer als alumnes de la nostra aula, ja que sovint els nens i nenes de les edats que comprén la primària són més difícils de convèncer que un adult o fins i tot un infant.
Per tant, jo personalment trobo una clara i evident relació entre la oràtoria que d'aquí poc haurem de fer per ser avaluats i la que practicarem diàriament amb els nostres futurs alumnes.

APROFUNDIMENT

Com a aprofundiment, en aquesta entrada, penjaré un video íntegre de la final de la I Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d'Universitats, protagonitzada pels equips de la Universitat Ramon Llull i la Universitat de València. La Universitat Ramon Llull va acollir aquesta primera edició de la Lliga, que va tractar el tema "Els diners fan la felicitat?", entre els dies 9 i 13 de març de 2005.





dissabte, 24 d’octubre de 2009

Què fem al seminari?



Divendres, últim dia de seminari de la setmana y de la setmana mateix, hem entregat el traball sobre el llibre Va de mestres, a partir d'aquí tots hem expresat la nostra opinió respecte a aquesta lectura.
La meva opinió és que el llibre degut al vocabulari planer, les situacions amb exemples i la forma de escriptura que té l'autor , és de lectura i comprensió fàcil, etc.
A més de la facilitat d'aquest llibre, crec que també les situacions que proposa les hem viscut per l'altra banda, és a dir, com alumnes i aixó també ens pot ajudar a l'hora d'actuar davant la classe.
Desprès les meves companyes l'Alba i l'Elena ens han fet l'exposició de l'actualitat educativa sobre l'ús de la maleta viatjera i l'increment d'aquesta en les escoles, Desprès d'aquesta exposició, ha sorgit un debat sobre la imposició o l'intent d'augmentar la lectura des de l'escola, el debat s'ha esdevingut d'aquesta forma perque sovint el que es mana des de l'escola no s'acull tan bé com si es fa des de fora d'aquest àmbit.
Finalment, i desprès d'omplir un questionari per saber a grans trets el perquè hem escollit la universitat on estem estudiant, entre tots però per iniciativa del tutor de seminari, hem acordat començar cada classe de seminari (dimecres i divendres a les 12h) amb un acudit o una endevinalla, per tal de fomentar la lectura i l'expressió oral.

dijous, 22 d’octubre de 2009

dimecres, 21 d’octubre de 2009

COED -21OCT-


DESCRIPCIÓ:

En aquesta sessió de Comunicació oral, escrita i digital hem aprofundit molt en la llengua oral i escrita, ja que la Lluïsa ens ha remarcat que ambdues tenen importància, ja que tal com ella ens ha dit, els nens i nens aprenen a parlar tal com els mestres parlen i per tant cal saber pronunciar i parlar amb qualitat i el mateix passa amb l'escriptura.
A més, desprès d'aquests temes, la Lluïsa ens ha dictat unes preguntes que calia que desprès li fèssim al nostre company o companya del costat, en aquest cas a mi m'ha tocat amb el Pere Mussoll.
Les preguntes han estat les següents:

- Teniu algun llibre sobre rondalles?

- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferència rondalla i  llegenda
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al vostre territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

En el moment, hi ha algunes que no hem sabut contestar, com si teniem algun llibre de rondalles o si sabíem el nom d'algun autor, la resta ens hem ensortit prou bé.
Ja que hem contestat que la llegenda era una història ficticia amb un toc verídic, en canvi la rondalla vol inculcar uns valors o pensaments en la història que explica.
La resposta a la llegenda vincula al territori crec que ha estat unànime per a tota la classe, la resposta ha estat: Sant Jordi, i com a llegenda urbana les respostes han estat més dispars i diferents, una de les que més m'han cridat l'atenció ha estat: el monstre del llac Ness.

REFLEXIÓ

El primer aspecte tractat a la sessió d'avui l'he trobat de principal importància, ja que és vital per a un mestre saber escriure i parlar amb claredat i soltura, tan alhora de desenvolupar una classe, com per entrevistar-se amb els pares o comunicar-se amb qualsevol company.
A més, com sabem l'escola forma a les futures generacions, però per fer-ho cal que primer es formin els mestres que han d'imparti classe a aquesta nova generació, per això és de suma importància que aprenguem bé tots i cadascun dels conceptes de la llengua tan oral com escrita, i en aquest cas catalana, ja que serà en la que impartirem la majoria de les classes que realitzem.
D'altra banda, l'aspecte de les rondalles i les llegendes, en un primer moment m'ha sobtat, però desprès i fent memòria he recordat que aquest tema jo el vaig tractar a la primària com a alumne i llavors l'he trobat significat.
Ja que les rondalles i les llegendes configuren una cultura, ja que són aquestes narracions les que han passat de generació en generació oralment i no ha estat fins fa relativament poc, històricament parlant, que les narracions i històries han passat a ser escrites i ha estar a disponibilitat de tothom.

APROFUNDIMENT

Com que no he sabut contestar a algunes preguntes, com a ampliació del teme he pensat a buscar les respostes adequades a les preguntes que no he sabut respondre.

Tens algun llibre de rondalles? No, no el tinc, però he buscat i sé que podem trobar-hi alguns com per exemple: Millors rondalles catalanes de Joan Amades, Aplec de rondalles de Valeri Serrà i Voldú, Rondalles de la Ribera de Enric Ramiro i/o Conte contat: rondalles populars de la costera de Martínez Martínez i Josep Vicents.
Saps d'algú que s'hagi dedicar a recollir-ne? Primer de tot, basant-nos en els autors dels llibres anteriors, ara sé: Joan Armades, Valeri Serrà, Enric Ramiro, Josep Vicents i Martínez Martínez, a més he trobat Rah-mon Roma i Pere Martí.
 
Buscant informació sobre rondalles i rondallaires també he trobat una web sobre com tractar les rondalles per als nens, així que deixo l'enllaç, ja que hem sembla important tenir punts de vista i consells sobre com actuar i com proposar una activitat tan culturitzadora i lúdica com és aquesta.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

COED -16OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana, a causa d'un pont, només hem tingut una classe de la matèria: Comunicació oral, escrita i digital, tot i això hem aprofitat i profunditzat en l’assignatura.
Després de que la Lluïsa ens tornes els apunts recollits la setmana anterior i fes un comentari sobre ells, i ens comentés que ens calia prendre exemple del que parléssim, hem continuat el guió que ens va donar i l’hem acabat.
Ha estat ràpid degut a que molts dels punts que ens faltaven per explicar coincidien totalment amb els ja explicats en la comunicació oral i per tant, no ha calgut tornar-los a repetir.
Els punts que eren exactament igual en la llengua oral i escrita han estat:

- Riquesa de vocabulari.
- Presició del significat.
- Absència de barbarismes.
- Ús de frases i fetes i refranys.
- Morfosintaxi genuïna.
- Ús correcte dels verbs.

REFLEXIÓ

Si reflexionem en el contingut que hem realitzat aquest dos dies, ens adonarem que la mateixa importància que té el llenguatge escrit la té l’oral, ja que en la professió que ens estem introduint, tots i cada un de nosaltres que l’impartim en un futur, serem un model a seguir pels nostres alumnes i una opinió a tenir en compte per a la resta de professorat amb el compartim temps, així doncs, cal fer un ús de la llengua el més correcte possible, ja que com va fer esment la Lluïsa en la darrera classe no podem saber la totalitat de la llengua, ja que sempre hi ha aquella paraula que no hem escoltat mai i que no sabem com s’escriu, etc.
Si mirem en el sí d’aquesta assignatura trobarem que la importància d’ensenyar amb correcció la llengua als alumnes que ens trobarem al llarg de la nostra carrera professional, no és sinó una pauta per fer avançar la societat, desenvolupar-la i dotar-la de cultura, que si més no, és una de les tasques que haurem de dur a terme, ja que estarem ensenyant a la futura nova societat.

APROFUNDIMENT

Com que en l'apartat de ''Absència de barbarismes'' m'ha sobtat a primer ull, que la Lluïsa esmentès que era més preocupant els anglicismes, que no pas ja els castellanismes, tot i que desprès la he entès, ja que l'anglès actualment és a totes bandes.
Però llavors, he volgut saber quina és la magnitud d'aquest fet, de que l'anglès s'imposi a les altres llengues, i he trobat una sèrie de notícies referents a aquesta temàtica.
La primera, deixo aquí l'enllaç, la notícia tracta de que s'han incorporat al vocabulari català 350 paraules de l’àmbit esportiu, audiovisual o gastronòmic, a la llengua catalana amb el vistiplau del consell supervisor del Termcat.
També deixaré aquí l'enllaç d'una pàgina molt últil, és un llibre digital anomenat: Barbarisme i vulgarismes que malmeten la llengua catalana - Antoni Careta i Vidal, i la versió digital és de l'edició:  Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. 
I una altra cosa que m'agradaria enllaçar en aquesta ampliació seria l'ús incorrecte dels verbs i la seva mala conjugació, això és un problema que cada cop és veu més, una 'solució' ràpida és usar aquest enllaç per si en algun cas dubtem de si un verbs és regular o no, per exemple.
De totes maneres, caldria mirar de no tenir dubtes en aquest àmbit, perquè els verbs són una part molt important del nostre dia a dia.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Reflexió sobre els meus millors mestres.


Sovint, diem que aquell o l'altre no són bons mestres, però perquè? Potser nosaltres sabríem fer-ho millor? O bé els comparem amb un ideal? Aquest ideal està basat en els aspectes positius dels diversos professors que hem tingut al llarg del temps? O només ens fixem en els aspectes d'aquell mestre/a que ha influït positivament sobre nosaltres? Penso que aquestes preguntes són reflexions que hauriem de fer, abans de realitzar aquesta reflexió per escrit sobre els nostres mestres.

Per a mi un bon o bona mestre, no és aquell que et posa millor nota, o al qui li caus bé o et cau bé a tu.
Per a mi un bon mestre és aquell que et transporta a allò que explica, que et fa teu la informació que explica, al qui pot acudir per a qualsevol problema i t'ajuda, qui té en compte els valors més que els conceptes.
Aquell que valora els nens que cada classe la fa de forma personal i no pendent de l'horari.
Aquest és per a mi un bon professor, tot i que no deuria ésser així, no hi ha gaires mestres que compleixin els ''requisits'' de ser bons mestres.

La meva millor mestra la vaig tenir a cinquè i part de sisè de primària. Va fer un gran treball docent i personal en la meva classe.
Com molts nens a aquestes edats, 10, 11 o 12 anys, eren sexistes, és a dir, a l'hora de treballar, jugar o fins i tot parlar ho feiem majoritàriament amb persones del nostre mateix sexe i no se'ns passava pel cap fer barreja o agrupar-nos de forma diferent.
Ella, la mestra, va aconseguir que juguessim junts, que treballessim junts i que tinguèssim el valor i el companyerisme que hi ha o hauria d'haver en una classe de nens i nenes.
No tan sols, va fer aquest gran pas per a nosaltres, sinó que també ens va donar els valors que nosaltres, els nens d'aquella classe o la majoria, tenim.
Amb la seva ajuda vam aprendre a valorar a les persones com a tals, vam aprendre a aprendre, a tenir curiositat, a respectarnos i sobretot a ser nosaltres mateixos allà a on anem.
Gràcies a ella, podria dir, que sóc qui sóc avui dia.
Lorena.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Enllaç amb una presentació amb Google Docs

COED -9i13OCT-

DESCRIPCIÓ

Aquesta setmana les classes de COED han estat bastant ocupades, si bé la primera vam fer l’examen de català per veure el nostre nivell, a l'altra sessió la Lluïsa Cirera ens va fer una llarga explicació amb tots els treballs del semestres, com, quan, perquè i un llarg etcètera, per deixar-nos clar quin era el propòsit de realitzar-los i per saber com distribuir-nos el temps, que al menys a mi, em manca bastant!
Si fem una reflexió de les sessions setmanals, cal veure que les notes dels exàmens han estat bastant baixes en realitat, i penso que potser pot influir haver-lo fet com a primer examen de la facultat perquè veig molt difícil que la majoria de persones que som aquí i que venim de batxillerat, que en teoria tenim un nivell C, hàgim aprovat pels pèls o ens haguem quedat a les portes.
De l'altra classe em va agradar la exposició, que la Lluïsa per ajudar-nos va fer, dels treballs de la seva matèria, ja que com no només tenim aquesta que hi ha quatre més, va bé saber que hem de presentar a cada matèria i quin dia per tal de tenir-ho tot en ordre i a disposició d'entrega en la data corresponent.
També cal dir, que em va sobtar que la Lluïsa s’endugués els apunts que l'últim dia vam prendre, a més de perquè se’m va fer estrany, també perquè quan prenc apunts ho faig en brut, amb abreviacions i paraules que potser només entenc jo, malgrat això cal dir que desprès els passo a net.

REFLEXIÓ

Si reflexionem en aquestes dues sessions, trobarem la importància de la llengua catalana a les aules, ja que el nivell de català de la prova que vam realitzar no ha estat examinat per altre motiu.
És obvi i clar que, si tot va bé, d'aquí no molt temps estarem donant classes i els nens als que els impartim aquesta docència aprendran de la nostra forma d'escriure, de la nostra de parlar, de pronunciar, etc., llavors tant la facultat com nosaltres hem de facilitar-nos el camí per arribar a poder ensenyar de debò la llengua catalana, amb les seves correccions, la seva teoria i la seva pràctica, però tot i sempre amb correcció.

AMPLIACIÓ

Com que la parla de la llengua catalana és molt important per a l'escola ja que és la seva llengua vehicular, he decidit buscar programes d'auto-ajuda per aprendre o consultat com escriure i parlar amb correcció la nostra llengua.
Així com ampliació deixo aqui l'enllaç per a que tothom qui vulgui pugui entrar i curiosejar una mica, com és el que faig jo, també fer consultes de com o què dir en cada cas, trobar la paraula adient, aprendre a parlar -la (la llengua catalana) i un seguit de recursos pels professors, que l'institut Ramon Llull i la Generalitat de Catalunya promouen, així com el Consorci per a la normalització linguística.
Trobo que és adient, ja que en aquesta sessió hem treballat tant els recursos del llenguatge oral com escrit, i aquesta web promou tots dos tipus.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Tercera sessió de seminari :)

Avui ha estat la tercera sessió de seminari, en ella ens hem tornat a conèixer una miqueta més gràcies a la lectura dels textos que vam realitzar a la sessió anterior. Aquests textos reflectien els nostres sentiments i emocions abançs, durant i desprès els primers dies d'universitat.
Molts ens hem adonat, com he comentat amb la meva companya Anna, que ens trobavem en la mateixa situació a l'inici, tothom teniem por a conèixer a nous companys i dubtosos de com seria la interacció amb ells, a les noves matèries i professors, i suposu que també a les novetats que la paraula 'universitat' comporta.
Val a dir, que el primer dia de seminari vam fer una petita presentació, mostrant algunes característiques significants de nosaltres mateixos i això ens va ajudar a conèixer una miqueta el context en que la resta de companys es trobava, així com els diferents motius pels quals són aquí.
Com a conclusió, penso que el seminari és un lloc del que en treure'm molt de profit, tant pel seu nombre reduït d'alumnes com per a nivell personal i professionals.
A més, ens ajudarà a resoldre molts dubtes que al llarg de la carrera ens puguin sorgir.
Això és tot,
Lorena.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Conversa gestionada amb l'audicity!

Conversa extreta de la películ·la El diario de Noah:

Allie: ¿Porque no me escribiste?¿Porque?...No habia terminado para mí!...te estube esperando durante 7 años y ahora ya es tarde!

Noah: Te escribi 365 cartas...todos los días durante un año!
Allie: ¿Me escribiste?
Noah: Lo nuestro no acabó...jamás ha acabado!



El diario de Noa - Lorena Padilla Peña

divendres, 2 d’octubre de 2009

Experiència a l'escola: Joc de mirades (:

Com cada segona quinzena de setembre, s'inicia el curs. Molts nens comencen l'escola i molts d'altres inicien un nou curs, a vegades al mateix centre o bé un de diferent.
A vegades els cursos es fan repetitus, sempre amb els mateixos companys, els mateixos professors, el mateix centre, un horari semblant i/o materies similars. Per això sobta tant que un curs sigui totalment diferent, com el que li va passar a ella.
En l'inici de curs van iniciar-se, també, un seguit de mirades de cantó a cantó de la classe, potser per a la resta de l'alumnat i els professors aquesta fina línia on dues mirades conectaven els hi passaven desapercebudes; per a ells era el trencament amb la monotonia, s'entenien, es parlaven amb els ulls i mantenien llargues converses.
Ella havia estat amiga seva des de que es van conèixer, quatre anys enrere, pensava que el coneixia i que res podia sobtar-li d'aquella altra persona, però s'equivocava, amb aquell joc de mirades, s'havia adonat que res, absolutament res més que la mirada parla per un mateix.
Llavors va compendre que havia esbrinat com era aquella persona per aquell joc de paraules no dites, des d'aquell moment va adonar-se que no es separaria mai d'aquells ulls.