L'Eulàlia Bosch ens ha fet una conferència a la facultat de Blanquerna. A partir de l'ús d'un power point ple de fotografies significatives i adreces web que anirè esmentant en aquest escrit m'ha deixat clars certs punts de l'àmbit educatiu, però que inclouen l'àmbit social i de pasada l'ambit polític.
Així doncs, aquí us presento una reflexió del que ha estat aquesta conferència per a mi, ja que l'he trobada importat i tot i que no cal fer-hi cap esment al bloc, m'agradaria compartir i pujar la meva reflexió particular.
Primer de tot, caldria que tots els que estem al sector educatiu, en aquell bàndol on volem ensenyar a aprendre, a garantir certs coneixements, a establir un contacte real amb la realitat que vivim, a tots aquells que ens denominem ''mestres'' o ''futurs professors'' ens caldria tenir en compte l'altre bàndol, aquell que potser no està cohesionat com a tal, i que tot i la seva expansió constant i vital per a la societat, aquells que denominem ''alumnes''.
I dic ''es denominen'' perquè actualment, la realitat educativa és molt diferent, els alumnes també ensenyen als seus professors, els alumnes participen, reciclen, esmenten i relacionen coneixements que acaben produint esquemes de coneixements més i més grans dels que el mestre en un principi havia pensat ensenyar.
Penso que ens caldria tenir-lo en compte perquè normalment el programari que se'ls ensenya ja ve predeterminat centralment, sense saber les seves inquietuds, ni el seu rendiment acadèmic com a classe, i així un llarg etcètera, que a vegades ens fa pensar en la relació educativa mestre - alumne, com a estàtica.
Aquest fet és un dels petits GRANS errors del món educatiu, ja que hem de visionar aquesta gran relació com a canviant, ja que els nens creixen, es desenvolupen i aprenen cada dia, més o menys, però cada dia, com esmenta el refrany castellà: nunca se va uno a la cama sin saber algo nuevo.
A més, una cosa que m'ha sobtat del discurs que ens ha ofert aquesta professora de filosofia, és que els nadons són els extrangers més extrangers del món.
En el moment en el que ho ha dit, he dubtat de si era certa o no aquesta afirmació, ara rellegint els apunts i reflexionant, he trobat la part del puzzle que no encaixava aquest matí.
Els nens i nenes, que són nadons o que encara són petits, no tenen experiències de la vida, és a dir, no tenen coneixement aplicables al dia a dia, això els fa vulnerables a qualsevol situació, ja que mai sabran com actuar fins que no tinguin un exemple de com fer-ho, per això igual que acollim a un inmigrant i li facilitem les eines necessàries per a que el seu desenvolupament no endarrereixi més que la resta, cal que l'acollida que fem als nens durant els seus primers anys escolars ( infantil i primària) sigui el més familiar, més cognitiu i amb prous recursos adients per a cadascun dels alumnes o dels possibles casos d'aprenentatge.
Aquest dos pilars i temes de l'educació, s'acaben juntant en un projecte comú, que té com a objectiu ubicar l'infant, arrelar-lo i fer-lo autònom a la seva manera.
Per tal d'aconseguir aquests pilars, l'Eulàlia Bosch opta per a donar-los a conèixer el seu territori, en aquest cas Barcelona, a partir de conèixer la pròpia ciutat, els infants poden ser més crítics, poden saber que els hi agrada i que no de la societat, dels carrers, de les escoles i un llarg llistat de llocs i activitats.
Aquest treball sobre la ciutat no és res més que una excusa per donar una referència als nostres petits inmigrants del món, que encara no han establert una relació directe amb aquest.
Els ajudar a saber el que volen i sobretot i més interesant perquè ho volen. També se'ns fa més fàcil ubicar l'acció educativa en el marge d'una ciutat i així aprofitar les activitats docents que aquesta ens ofereix, així com oferir als nostres alumnes minvar la seva curiositat, explorant i coneixent els diferents secrets que marquen cada ciutat.
Dins del gran territori que el terme ''ciutat'' inclou hauriem de treballar amb totes les eines que tenim a l'abast, concretament amb les arts, aquestes serveixen per crear una satisfacció tant per l'alumne com pel mestre, ambdues satisfaccions deriven en el clar objectiu: el coneixement.
Un altre aspecte important que cal dins de la ciutat és presentar l'escola com a edifici per tal de donar aixopluc a tots i cadascun dels alumnes que hi ha en ella, així com l'activitat educativa que produeix.
Per això s'ha citat a la conferència una web que inclou el mapa dels diferents barris que incorpora Barcelona, però amb una distinció a la resta, les escoles estan citades explícitament. Aquesta pàgina correspont al
Any cerdà.
En la conferència s'ha establert una comparació entre els ésser humans i les vaques, animals rumiants.
El perquè d'aquesta comparació té una explicació que la farà evident, aquests animals rumien, quan tenen gana, surten d'on es troben i busquen un bon prat, no pas un de qualsevol, sinó aquell que els ofereixi la quantitat i la qualitat de pastures que necessiten, desprès les vaques tornen al seu lloc de residència, i tornen a rumiar.
A l'ésser humà li cal sortir fora, ja pot ser fora del barri, de l'escola, del centre lúdic, de la ciutat o fins i tot del país, per a coneixer, per a aprendre, per a viure, i això ja comença quan necessitem sortir de casa cap a l'escola, cap al parc, etc., sortim de casa per aprendre, viure i aplicar aquests coneixements la resta de la nostra vida, així com millorar-los, canviar-los o modificar-los en funció del nostre parer i les nostres necessitats, així doncs tenim certes similituds amb aquests animals.
Per últim, una bona metàfora que s'ha esmentat és la següent: ''Els mestres, hauriem de ser com els antics acomodadors, aquests s'encarregaven de buscar-nos el lloc més adient per a cada persona, en funció dels seus gustos, aficions, maneres de ser...més avall, més amunt, a l'esquerra, centrat... cada persona tenia un lloc al cinema adient a les seves necessitats i l'encarregat de trobar-lo era l'ACOMODADOR!
Els professors el que hem de fer és trobar el lloc de cada alumne, individualitzant aquesta tasca, igual que l'acomodador, un cop acabada aquesta llarga activitat, cal aseure's a l'última fila i observar la pel·lícula que protagonitzen els nostres alumnes, podrem riure o plorar, nomès cal que els ajudem a seguir trobant el lloc adient per residir.''
