Tenen dues línies escolars i per evitar grups cada dos anys es barrejen els alumnes dels mateixos cursos, això els provoca que se socialitzin més i es tornin alumnes socialitzadors en els seus entorns.
L'escola té classes des de P-3 fins a 4art de la ESO, aquest ensenyament no s'allarga fins a Batxillerat, ja que és una etapa molt individual a on els nois i noies necessiten acabar de desenvolupar-se com a persones per aconseguir escollir el millor per a cadascun d'ells.
Des de l'escola tenen en compte que un 90% dels nois que acaben l'ESO volen fer Batxillerat i per això l'ensenyament que se'ls imparteix és molt individual i per tant, sempre se'ls acompanya per tal d'aconseguir que tinguin el màxim éxit escolar possible.
L'escola té sobre uns 700 alumnes i imparteixen classe al voltant de 60 professors; a més el centre desenvolupa una filosofia diferent a la que fan la majoria de centres, aquesta s'anomena Filosofia 3.18, rep aquest nom perquè és una filosofia que va des dels 3 anys fins als 18, i que fomenta l'estat crític de l'alumne i del professor, tot i que a la Sadako només s'arriba fins al 16 anys.
En les classes on s'imparteix aquesta filosofia com a matèria els alumnes treballen a partir d'una motivació, un text, etc., la comenten i debateixen qüestions, aquesta classe fomenta la participació, el respecte, l'argumentació, així com l'ampliació de coneixements.
Una altra peculiaritat del centre que m'ha cridat molt l'atenció ha estat l'assignatura d'Educació Emocional, aquesta només s'imparteix a 4rt i 6è de primària i 2n d'ESO.
El seu objectiu és aconseguir traslladar a les paraules tot tipus de sentiments i per tant adquirir vocabulari sobre les emocions i així siguem capaços de gestionar-les.
En aquesta classe s'hi trobem el tutor o tutora del curs i el psicopedagog/a del centre.
Val a dir, que les classes juntes només estan menys del 50% de les estones de classe, la resta són classes de grups més reduïts.
Un altre aspecte important que el centre duu a terme és el de l'apadrinament de nens més grans de l'etapa de primària, als més petits de la mateixa. En aquesta relació s'ajuda a millorar la lectura, a memoritzar textos, presentar noves activitats, etc., aquesta activitat és voluntària, tot i així tots els nens la volen fer.
Trobo que això fomenta el companyerisme i l'ajuda al prògim i també socialitza als companys que participen en aquesta interacció.
La segona part de la visita ha estat més pràctica, ja que ens han deixat asistir en directe a dues classes, la primera que jo he escollit ha estat el desdoblament de lectura.
En aquesta les classes es divideixen en tres grups, intentant agrupar als alumnes per nivell de lectura, cadascun d'aquest grups treballen de forma diferent la lectura.
M'ha sobtat les diferències que poden haber d'un grup a un altre.
El grup A (per denominar-lo d'alguna forma) llegia, com la resta dels grups, els pasturets, però aquests d'una forma desimbolta, la professora només interrumpia la lectura per aclarir conceptes determinats que no hagèssin quedat gaire clars.
El grup B ( per posar-li un nom) tenia tots els alumnes aseguts al terra, en canvi la professora estava en una cadira i corregia quan un dels alumnes parlava malament i se seguia amb la lectura, val a dir que aquest grup tenia un nivell mig de lectura.
El grup C ( per continuar la progressió) tenien una professora molt dinàmica que feia que els nens prestesin atenció a l'aula, era molt teatral, felicitava als nens sovint per la seva lectura i rellegia el fragment per tal de que quedès clar allò que s'havia llegit, la lectura dels nens era deficient, tot i això l'esforç era molt superior a la resta de grups, ja que la professora també s'implicava més que les altres.
Una altra classe que pertanyia a un curs més petit, és a dir, de primer de primària, treballaven com passar de lletra de pal a la lligada, per poder avançar en la lectura, per finalitzar la classe jugaven al penjat, així treballar la memòria i les lletres de pas.
En la segona classe jo he anat a la que s'impartia Educació Emocional, en aquesta s'ha donat en tot moment un clima de relaxació amb música tranquil·litzadora de fons, també tenia un semàfor que m'ha cridat molt l'atenció, penjat a la pissarra.
En un primer moment, la professora els recomana tancar els ulls, alguns els tanquen i d'altres encara els mantenen oberts, però de mica en mica tothom els acaba tancant, amb una posició de relaxació, la professora va explicant que es troben en mig de la natura i tots s'acaben relaxant.
Desprès d'aquesta relaxació, parlen de les emocions i entre els alumnes i guiat per la psicopedagoga treuen conclusions, esmenten tècniques de com regular-les.
El semàfor serveix per agrupar les emocions, el color vermell serveix per a indicar que sentim aquell sentiment, el color taronja singnifica la canalització del mateix i per últim el verd serveix per a mostrar aquell sentiment, és a dir, seria la resposta que fem al sentiment, en el cas positiu hauriem de parlar amb aquell que fa coses que ens molesta, etc., sense l'ús de violència ni res.
Com a conclusió jo he extret que aquesta escola és un bon exemple de l'escola del futur, ja que és important esmentar que els alumnes fan més hores de les estipulades de les matèries de llengua castellana, catalana i anglesa, així com matemàtiques, això desenvolupa a l'alumne al màxim i l'incentiva.
També penso que el projecte pedagògic és molt novedós i que cada cert període es renoven coses, això és molt important per seguir al dia de l'educació i no quedar-se clavat al segle passat.
És una bona escola, és concertada i pel que he pogut observar és d'una classe mitjana-alta, ja que no he vist cap alumne emigrant i dóna la sensació de ser-ho pel conjunt d'instal·lacions i el tracte personal.
Ha estat una gran experiència que m'ha donat la certessa que estic estudiant el que m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada