DESCRIPCIÓ
Avui a Comunicació oral, escrita i digital no hem avançat temàri, degut a que a unes quinze persones en ha tocat exposar la nostra poesia, rondalla, conte, fragment de llibre o el que volguèssim exposar.
Aquesta exposició calia fer-la amb l'ajuda d'un company o companya que ens filmès, en el meu cas, l'Eva i la Maria, m'han ajudat a realitzar aquesta part, tot i que els nervis m'han traït en alguna ocasió davant els meus companys.
Desprès, i gairebé a punt de finalitzar la classe, hem obert un bloc a l'atzar, aquest bloc ha estat el del meu company Àngel Caloca, la Lluïsa ha llegit una de les entrades classificades com a ''COED'' ( Comunicació oral, escrita i digital), que el meu company tenia, tot seguit li ha dit els aspectes a millorar i aquells que ja té prou bé, això ens ha servit per orientar-nos i millorar els aspectes del bloc que potser tenim més descuidats.
REFLEXIÓ
La classe d'avui ha donat lloc a una breu reflexió, a l'hora de parlar o recitar davant d'un públic, ja sigui adults i encara més si són nens petits, cal gesticular profundament totes aquelles paraules que ajudin a la gesticulació, a més cal expressar-se amb claredat, amb pauses, sense correr i amb un to suau, dolç i tranquil.
Així com, cal remarcar l'actualització del bloc i el seu manteniment, així com evitar copiar coses dels companys i ser creatius, cadascú en el seu propi bloc.
APROFUNDIMENT
Per aprofundir en la sessió d'avui farè una breu introducció al poema que jo he recitat, és a dir, Excèlsior.
Primerament, és un poema que està distribuit en cinc estrofes de quatre versos cadascuna, també cal dir que és un poema amb rimes consonants, ja que rimen la última síl·laba sencera de cada paraula.
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
Val a dir que aquest poema és modernista. Com s'observa és un tema propi de Maragall en aquesta época, ja que parla sobre la natura, concretament el mar, que simbolitza el moviment i inquietud costant que el poeta va traslladar a la seva vida.
El tema naturalista no és nou en aquest autor, ja que com veurem a la Vaca cega que la meva companya i amiga Eva interpretara en la recitació oral, també és un poema que tracta la descripció d'un paisatge.
La poesia de Joan Maragall és una poesia amb caire optimista i vital, és a dir, és un cant a la fe que té l'home davant de la destrucció que en primera persona ha patit, ja que viu l'atemptat del Liceu i ràpidament traspasa els seus pensaments i sentiments a la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada